Aquests dies a Estats Units he sentit i pogut conversar amb bastants americans sobre el seu país i sobre el tema estrella els darrers mesos: Donald Trump. Hem viatjat a les dues costes, i per tant, ja podeu imaginar que molta gent hi està en contra i es fan creus de poder tenir un president com ell. Ara bé, tant els qui estan a favor de Trump com els qui hi estan en contra tenen un comú denominador que no és petit: tots se senten americans.
Això no és banal. I ja ho vaig viure a Austràlia. Dos països que, més enllà dels seus límits (que els tenen com els tenim tots els països) han sabut aconseguir que persones de procedències absolutament diverses se sentin identificades amb aquest país i vibrin amb l'himne, amb la bandera, i sentin que pertanyen a aquesta col·lectivitat en la qual viuen.
El dia de la independència, en la desfilada a Washington DC, hi havia minories d'altres països (bastants asiàtics) que desfilaven joiosos de les dues pertinences: l'americana i l'altra.
Un dels reptes per al nostre petit país pot ser justament aquest: que tots els nouvinguts, sense perdre els seus orígens, sentin que els poden viure com a catalans. I estimin les dues identitats: la catalana i la de provinença.
"Benvingut a Catalunya !!!!"
ResponEliminaTinc el costum de dir això per watsap a tothom que torna d'un viatge a l'estranger. Sigui de l'origen que sigui.
Es una manera d'identitat, de retrobament i d'acolliment.
És per això que et dic: Benvingut a Catalunya, Sergi!!
No, no és gens banal això del patriotisme... A mi em fa una mica d'enveja aquest sentiment que els americans tenen tan arrelat i que se senten orgullosos de manifestar-lo públicament. Diumenge ho comentàvem a casa amb el meu marit, ell és un forofo de les motos i estàvem veient a la tele la retransmissió d'una cursa des d'un circuit de Califòrnia. Abans de començar va sonar l'himne americà, el silenci i el sentiment que transmetien les persones que eren allà ens va fer enveja als dos. Quan jo sento que sona l'himne de l'estat la sensació és la d'apretar a córrer...
ResponEliminaL'últim paràgraf del teu escrit no sé si és un pèl idealista, això de les dues identitats dels nou vinguts... sí que estaria bé que poguessin sentir que formen part del lloc on viuen... és un repte per tots!
Moltes gràcies Sergi pel teu escrit, i per ser al cas de la font havent estat tants dies fora, amb pes de la responsabilitat que has portat a sobre!!!
Ben tornat a casa i que tinguis un molt bon dia de Sant Benet!!!
Hola,ben retornat !!!
ResponEliminaCert ,sempre m’ha cridat l’atenció veure en les pelis i reportatges americans ,l’ostentació de la seva bandera en els jardins de les cases . Sempre pensava “” si fos axis de fàcil en el nostre país”....be ara ja es possible .
Deixem compartir quelcom....quant era ben petita,vaig viure amb intensitat l’arribada de molt immigrants andalusos i extremenys ,en el meu poble natal . Recordo be,com alguns(els primers) vivien a sota el pont uns quants dies,fins que algun familiar o algun veí els podia acollir a casa seva. Nosaltres érem de les primeres cases del poble i per tant ...a casa meva era un punt de buscar aigua o poder rentar-se ells o la roba en el nostre safareig .
Es un record ben bonic, la germanor i l’acolliment que es vivia i se que molts fills o nets d’aquest immigrants ,ara son abanderats, en moltes ciutats o pobles, de la lluita cap assolir els reptes que calen per el nostre país ,per els que fa temps es treballa .
Bona Festa de Sant Benet !!
Crec que és tant important, per al qui emigra, no oblidar les seves arrels com saber adaptar-se als costums del nou país. Per una banda, tenir sempre present els orígens fa que la societat, en conjunt, pugui enriquir-se amb altres cultures i maneres de veure les coses. I, per altra, quan això es pot desenvolupar gràcies a l'adaptació dels immigrants, és realment fantàstic, ja que, si no, hi ha el risc que se sentin exclosos de la realitat social que els envolta, i és tant feina seva com nostra saber acollir-los. Al cap i a la fi, tot el que estigui relacionat amb el contacte entre cultures i gent de llocs ben diversos suposa un benefici recíproc! Llàstima que n'hi hagi tants tancats a aquesta possibilitat...
ResponEliminaMoltes gràcies pels comentaris!
ResponElimina