Fa uns dies parlava d'una experiència bastant excepcional amb persones molt pobres. No volia presentar una imatge idealitzada de les persones pobres, perquè la realitat no és tan senzilla. Com li he sentit dir a la Viqui Molins: "els pobres fan pena, però els marginats fan nosa". I és que les persones que viuen en la marginació i l'exclusió generen rebuig, poden tenir actituds complexes, fins i tot a nivell d'olor corporal poden resultar incòmodes per les persones que es dutxen cada dia. I el que està passant darrerament de més conflictivitat havia estat predit per aquells que treballen de prop amb aquests col·lectius.
Deia l'altre dia que aquells pobres tan respectuosos en la pregària portaven Crist amb ells sense saber-ho. Però també l'hi porten aquells que ens incomoden, que generen rebuig amb la seva actitud. Pot semblar un contrasentit. Però no ho és, des del meu punt de vista. I és que a través d'ells també se'ns fa una crida, una interpel·lació a no quedar-nos de braços plegats.
I si Déu parla, també parla a través de les persones marginades i excloses perquè sapiguem veure-hi germans nostres que necessiten del nostre compromís. Com deia Isaïes ja fa molts segles: "No els defugis, que són germans teus".
PD: A la foto, l'escultura del Jesús sense sostre, a l'entrada de la Parròquia de Santa Anna, de Barcelona, on es fa una gran tasca d'acollida amb l'Hospital de Campanya.
No fa molt, el rector de Santa Anna, el Xavier Morlans, em va explicar el seu projecte. Em va parlar d’aquesta nova evangelització a través dels pobres. La veritat és que ho hauríem de tenir present tots els creients. Darrerament han sortit notícies de l’hospital de campanya de la parròquia on acullen menors en situació de pobresa i exclusió. Poso l’enllaç d’una de les que va sortir a la Vanguardia el dia 8 de juliol.
ResponEliminahttps://www.lavanguardia.com/vida/20190708/463353868263/la-parroquia-de-santa-anna-denuncia-el-cortoplacismo-de-politicas-sociales.html
És una gran iniciativa, tenir l’església oberta dia i nit per acollir a tothom és de la manera més clara que té l’Església de dir que tots som germans.
Moltes gràcies, Sergi, per aquest acostament que ens fas als més marginats!!!
https://sfamiliat.blogspot.com/2019/07/els-migrants-que-sofeguin.html
ResponEliminaÉs la reflexió publicada sobre el tema, a la darrera revista de la Parroquia, el Campanar.
Moltes gràcies per aquests dos comentaris!
ResponElimina