diumenge, 4 d’agost del 2019

El coração de Fatima


Quan ens van convidar al Centenari de Fàtima, em va sorprendre l'obsequi que ens van donar com a símbol de la commemoració: un cor amb un mirallet incorporat. Conec el sentit que hi volien donar en relació al cor de Maria, i em sembla molt bé. Però trobo especialment suggerent que et donin un objecte religiós que et convidi a mirar-te a tu mateix, en el més profund de tu mateix.

A vegades busquem veritats a fora de nosaltres mateixos. I en el més profund d'un mateix, allà on tot ésser humà sense excepció pot trobar aquest desig autèntic de pau i de bondat, allà és on se'ns convida a mirar. Com va dir Madeleine Delbrêl: "Si te'n vas a la fi del món, trobaràs la petjada de Déu. Si te'n vas al més profund de tu mateix, és Déu mateix qui trobaràs".

Alguns l'anomenaran Déu, altres ho faran d'altres maneres. Però aquesta Veritat crec que habita en l'interior de cada ésser humà. I que val la pena cercar-la.

7 comentaris:

  1. The words of Madeleine Delbrêl are wonderful. Not so easy to find a meaning in that heart... but you found one.

    ResponElimina
  2. Un tema interessant sobretot ara que estem en període de vacances. Uns busquen la felicitat d'alt d’una muntanya, aïllats del bullici del dia a dia. Altres la busquen en una illa paradisíaca. Altres prefereixen el xivarri i la gresca de les discoteques, concerts i sales de festa. Estic d’acord amb tu Sergi que la felicitat autèntica és la que tenim ben a prop nostre: la família, els amics, les persones que estan al nostre voltant i en última instància dins el nostre cor. A l’abast de tothom, siguem rics o pobres.

    ResponElimina
  3. Fa uns anys, en un llibre del P. Lluís Duch, vaig llegir que Angelus Silesius, al segle XVII, va dir "que si vols trobar Déu busca en el més profund de tu mateix" (cito de memìoria). Cosa molt semblant a la frase de Madeleine Delbrêl

    ResponElimina
  4. Estic plenament d'acord en que hem de mirar molt més dins nostre. El que avui m'ha sobtat és que utilitzessis l'expressió de "buscar veritats" (segurament jo hagués utilitzat "Respostes"). Respostes dins de nosaltres mateixos: tan properes i tanmateix les més difícils de trobar, de reconèixer i d'acceptar...
    Potser també m'ha sobtat perquè curiosament, durant una visita recent a la Sagrada Familia vaig fotografiar (aquí no la puc adjuntar) una part de la porta de la façana de la Passió (fantàstica!!) que ens fa la pregunta de "I què és la Veritat?". Encara hi continuo pensant...per a mi continua sent una resposta molt subjectiva....és "la veritat", la confiança en l'amor de Déu? Creure en aquest amor i actuar en conseqüència? El saber que si fem el bé trobarem aquesta pau interior que tant annel.lem?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs sí, és un concepte que m'agrada utilitzar. Perquè ara a vegades es tendeix a relativitzar molt. I penso que sí: que en l'interior de l'ésser humà habita aquesta Veritat a la qual podem donar noms diferents, però sempre referint-nos a la mateixa realitat.

      Elimina
    2. Gràcies Sergi! Ara entenc el perquè d'utilitzar el concepte de "veritats" quan l'essència d'aquesta Veritat és única.

      Elimina