Aquests darrers anys ha estat molt recurrent la proclama "Ni oblit ni perdó". Se n'ha parlat ja molt, i des de diferents perspectives. Aquí us volia compartir una experiència personal gratificant. És un tema discutit si s'ha de perdonar, si perdonar implica oblidar o no, etc. Però en canvi, no se sol parlar de l'important que és recordar i agrair tot allò de bo que hem rebut.
A mi és una cosa que em diverteix i tot: ser agraït amb aquells que, en un moment determinat, t'han fet costat o han tingut algun gest absolutament gratuït. I he de dir que, en alguns casos, això ha provocat sorpresa:
- Per què fas això?
I jo he respost:
- Recordes allò que vas fer aquella vegada?
Aleshores la persona se sorprèn que, passats els anys, recordis aquell gest de bondat que vas rebre i encara l'agraeixis.
Ho recomano vivament! Record i agraïment.
Bon dia!
ResponEliminaA la tardor de la vida, quan hi ha “més records que projectes” en paraules de Raimon, vaga de repassar tot allò que s'ha viscut. I hi ha dues coses que saben greu: no poder demanar perdó pel mal fet a persones que ja no hi són, i no poder agrair a unes altres tot el bé que ens han fet . Mal i bé que, ben segur, no vam saber avaluar en el seu moment.
Per això és reconfortant l'esperança de creure en un proper retrobament, que ens permeti fer les paus.
Per mi es molt important el que dius de ,record i agraiment.Crec que es important conservar en la memoria els moments bons que hem pogut compartir .Aixo fara que poguem agrair, si cal,d,alguna manera el que hem rebut.
ResponEliminaNo obstant tambe tinc clar que no cal esperar que els altres tinguin obligacio de retornar I agrair el que hem pogut fer de bo per ells.Hem de fer les coses de bo per els altres sense esperar res a cambi.
(continuara)
Bona memòria tens, Sergi! L'agraïment és un do poc o gens treballat actualment. És bonic saber agrair els gests gratuïts cap a tu, enacara que l'altre no n'esperi res i si ha passat temps, més bonic encara.
ResponEliminaGràcies, Sergi, per aquesta recomanació!!!
A la persona que m'ha enviat un comentari demanant-me ajuda per algú altre: si no em dius el cognom d'aquesta persona, no sé a qui et refereixes. És un nom molt comú. Ja fa temps em vas demanar ajuda per aquesta persona i la seva família, i vaig escriure un comentari semblant. Gràcies.
ResponEliminaGràcies Pare Sergi.
ResponEliminaFrancament, m'agraden més les paraules: RECORD I AGRAÍMENT, que no les NI OBLIT NI PERDÓ.
Cert que estan en un context diferent, però pensant que tots tenim tantes mancances, penso que el perdò a les ofenses de l'altre sempre hi ha de ser. Oblidar potser a vegades no estarà a les nostres mans, depén de la nostra memòria, però perdonar penso que sempre s'ha de fer.
I ser agraïts. Tot ho tenim com un gran regal que Déu ens dóna. Què tenim que sigui de veritat nostre?. Tot és do de Déu.
Mirant-ho així no ens cansarem mai de donar-li gràcies a Déu que tan ens estima, als germans que tenim a prop, i als de lluny..., a tothom.
Tot és do. Tot és gràcia.
Gràcies una vegada més Pare Sergi.
Núria
Agrair, no és un gest que se'm faci estrany. Ben al contrari , trobo que fer-ho és gratificant i que pot promoure una cadena de favors. Personalment, no entenc que costi de fer. Si pots ser agraït és per que algú t'ha fet algun bé no? I que menys que dir-li o expresar-li afectuosament que n'estàs content! Tant se val si et dirigeixes a un Déu, una persona, o un animal... i si t'ha donat benestar, alegria, companyia... o comprensió, perdó, una oportunitat, esperança...per què no fer-li saber el que ha significat per a tu i fer-lo partícep d'aquell sentiment? A Déu li podem agrair cada dia infinites coses començant per la vida però segur que també tenim molts motius d'agraïment als que tenim al nostre costat! I com dèia el Ramon en el 1r comentari, cal no tardar en fer-ho!
ResponEliminaGràcies pels qui compartiu la vostra experiència de vida.
ResponElimina