Fa uns anys vam viure una experiència molt enriquidora amb els escolans en relació a Arrels Fundació, que es dedica a les persones sense llar. Primer va venir una persona d'Arrels a fer una reunió amb la comissió de solidaritat que formaven alguns nois. Un cop vam tenir lligat el concert solidari, tots els escolans van rebre una xerrada d'una persona de la fundació. El dia del concert vam visitar el taller ocupacional i la residència que tenen. Va ser un concert diferent: els primers bancs estaven ocupats per persones ateses a Arrels. I darrere els escolans hi havia una gran paret construïda amb caixes de cartró per significar les condicions amb les que viuen molts d'ells. En acabar el concert, van descobrir una part d'aquestes caixes, i va aparèixer una olivera que la gent d'Arrels va regalar als escolans. Al cap d'uns mesos, des d'Arrels Fundació van organitzar una excursió a Montserrat, i els escolans i les persones sense llar conjuntament van plantar aquesta olivera al jardí de l'Escolania. Va ser un moment inoblidable. I per mi, també ben inoblidable quan uns mesos després, tot passejant per Roma on havíem anat de gira, uns escolans van dir: "Ara els veiem al carrer, abans ni els vèiem!". Havien aconseguit veure aquells que com a societat a vegades preferim no veure. S'havia fet visible allò que abans era invisible.
Bon dia!
ResponEliminaNo sé si seria correcte parlar de dos tipus de solidaritats. La solidaritat diguem-ne sentimental i la solidaritat intel·ligent. La primera és la que ens solen vendre els mitjans de comunicació: efímera, espectacle, fins i tot morbosa. La intel·ligent: continuada, sense fer soroll, rigorosa, organitzada, eficient, no ocupa portades. No vull pas dir que una hagi d'excloure l'altra. Però que la primera no ens faci oblidar de la segona. Per això em semblen tan valuoses entitats de feina quotidiana i persistent com Arrels Fundació.
Gràcies Pare Sergi per aquesta experiència que comparteixes.
ResponEliminaA la nostra Casa cada dia ve a buscar menjar un pobre home a qui la vida ha tractat durament.
És amable, agraït, educat...
Moltes vegades jutgem als pobres desvalguts.
És millor posar-nos al seu lloc i pensar:
Què faria jo si estigués en les seves circumstàncies?
Com m'agradaria ser tractat?
El pobre, el sofrent, el sense-sostre... és el nostre germà.
Núria
Wonderful story with the escolans. Yes, we must keep our eyes open and not go about absorbed only in our own problems. To feel really part of humanity and feel as ours what happens in the world and, when possible, try to help.
ResponEliminaM'agrada molt això que expliques, Sergi!
ResponEliminaJa he posat enllaços amb vídeos diverses vegades, ara en poso un altre:
https://www.youtube.com/watch?v=xz6-IaC0hww
Es tracta d'una entrevista feta a dues germanes de la caritat amb una voluntària que treballen al Raval de Barcelona i també un usuari acollit al seu centre que fins feia ben poc vivia al carrer darrera la Boqueria.
M'agrada quan ell explica com esperen les persones amb les que compartien les nits, les estones de companyia que els fan aquests voluntaris. No se l'enten gaire, però amb una mica d'esforç s'arriba a captar el que diu.
Moltes gràcies, Sergi!!!
Tinc dues molt bones i estimades amigues,filles de la Caritat.Mhan essenyat tant ,la seva vocacio per estimar I ajudar els altres es un exemple per mi.
ResponEliminaRecordo be el que expliques Sergi i el magnifico concert que varem fer els nois per Arrels.Bona feina i bona música.
Gracias Sergi, al leer este escrito lo primero que he pensado ha sido: ¡qué suerte la de estos chicos tan jóvenes de sentir en su corazón y hacer la reflexión! “ahora los vemos en la calle, entes no los veíamos”, lo invisible ahora se les hace visible; yo esta experiencia la ha tenido con muchos, muchos más años que ellos, no por no haberla visto, sino por no tenerla activa dentro de mi corazón, doy gracias a Dios y a los que me han y ayudado y me ayudan a hacerla visible; deseo que a estos chicos les sirva para que de una manera u otra aporten, en esas situaciones tan dolorosas, lo mejor de ellos mismos, les será enriquecedora.
ResponEliminaTots plegats hauríem de prendre cada cop més consciència de tanta gent que per circumstàcies de la vida viu al carrer. Segur que els escolans van aprendre molt d'aquesta experiència.
ResponEliminaMoltes gràcies pels vostres comentaris!
ResponElimina