diumenge, 11 d’octubre de 2020

Quedar bocabadat

 
Des de fa uns anys a vegades em passa que, davant d'alguna experiència intensa de contemplació musical o de la natura, em trobo amb la boca ben oberta. I he comprès l'origen del mot "bocabadat", que figuradament fa referència a quelcom que sorprèn o meravella, però literalment significa amb la boca oberta. No trobeu que és ben bonic que, en lloc del verb "obrir", en català es faci servir el mot "badar" per significar el mateix? 

Tinc la vaga sensació que de petit algun cop m'havia sentit dir: "Què fas amb la boca oberta? Vols que t'hi entrin mosques?", però no recordo l'experiència de quedar bocabadat per qüestions com les que he anomenat. Aquest estiu, per exemple, tot contemplant les estrelles en silenci una bona estona amb un grup. I no fa tants dies, escoltant els solistes del Rèquiem de Mozart a Montserrat. 

Concretament vaig sentir-me privilegiat de poder sentir en directe una mezzosoprano que no m'hauria imaginat mai: Elīna Garanča. A més, tant abans com després del concert vaig poder intercanviar algunes paraules amb ella, i em va semblar una persona maca. Li vaig dir que la seva veu em semblava un regal de Déu.

El seu color de veu que em fascina més és aquest que us ofereixo aquí: el de la Barcarola, de "Els contes de Hoffmann" d'Offenbach, que aquí canta amb la també excepcional Anna Netrebko. Però quan l'Elīna comença sola, quina veu més meravellosa! 

9 comentaris:

  1. El Requiem de Mozart que vàreu fer a Montserrat va ser molt emocionant per tot el que es va poder sentir. Vaig quedar ben bocabadat!!

    ResponSuprimeix
  2. Sublim el color de veu de l'Elīna Garanča.
    Jo vaig fer un "OOOOOHHH" sentint-la en el concert de Montserrat per TV3. Com deuria ser en directe !

    En francès "quedar bocabadat" es diu "rester bouche bée", del verb "bayer" o "béer" que tindria el mateix orígen que el nostre "badar". Es fa servir molt.
    El diccionari etimològic (Dictionnaire historique de la langue française) diu :
    BAYER et BÉER v.intr, d'abord baer (v.1121) puis baier (v.1190), bäeir (déb. XIIIe s.)avant bayer (1662), graphie distinctive par rapport à bâiller, est issu d'un latin tardif batare, attesté dans une glose du VIIIe s., verbe onomatopéique évoquant le bruit que l'on fait en ouvrant la bouche [...] Le mot s'est répandu dans les parlers gallo-romans [...] donnant l'italien badare "lanterner, faire attention". l'ancien provençal badar "rester bouche bée", en français le verbe bâiller, par l'intermédiaire d'un latin populaire bataculare. [..] "

    Sí que n'és de bonic el nostre verb badar !

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Moltes gràcies per l'apunt filològic! Sí, és interessant que el francès també fa servir la mateixa paraula. En canvi, en anglès i castellà parlen de boca oberta.
      La veritat és que he vist l'enregistrament, i a nivell d'imatge és molt bo, però el so crec que no reprodueix el que es va viure en directe (almenys, pel que fa als solistes). Val a dir que estava a segona fila, i que allà els seus cants arribaven de manera espectacular.

      Suprimeix
  3. Pel que fa a la qüestió filològica us he de dir que nosaltres no fem servir l’expressió “bocabadat”, diem “m’he quedat amb la boca oberta”. Tanmateix fem servir el verb badar quan ens referim a l’acció de badallar, quan s’ha obert una mica una porta o una finestra: “ho he vist pel badall de la porta”, o quan es produeix un clevill (escletxa) en alguna peça de ceràmica diem: “està badat o badada”.
    No fa massa temps, arran d’una reflexió compartida sobre el salm 150, vam posar en valor el paper de la música en la pregària, en tant que commou el més íntim de la nostra interioritat, ens projecta cap a fora (transcendeix) i ens eleva cap al misteri. Això mateix passa amb la contemplació que evoquen molts fenòmens de la natura o la producció artística i literària dels humans.
    Vam estar valorant quin és el paper que juguen aquests elements estètics, emocionals, en la transmissió de la fe i el pes que li donem als aspectes més cognitius que conformen els continguts catequètics.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Gràcies per l'aportació valenciana en el "badar"! Molt bonica.
      Sobre el paper dels elements que comentes en la transmissió de la fe, veig que aquests darrers anys funcionen mètodes catequètics que van més enllà de la reflexió (o de la xerrada del catequista) i fomenten la contemplació i la pregària. Potser les formes fan que algunes persones no vegin amb massa bons ulls aquests mètodes, però seria bo conèixer-los de prop per captar quins aspectes positius tenen (perquè crec que, certament, tenen aspectes positius!)

      Suprimeix
    2. Crec que és un debat ben interessant: coneixement versus experiències emocionals i contemplatives. Crec que hi ha una relació bidireccional, que segons les teories sobre l'aprenentatge, aquest és més efectiu si es fa en un context proper i amb una interacció vivencial i emocional positiva. Crec que les dues opcions són complementàries. No podem deixar de banda que la fe ha de ser raonable i raonada.

      Suprimeix
    3. Jo m´havia cuidat durant uns anys d´un grup de catequesi. Com que eren nens de confessions cristianes i de nacionalitats força diferents en dèiem "Sunday school".
      Escoltàvem molta música, cantàvem, dibuixàvem i potser no fèiem gaires xerrades tradicionals...
      Recordo un dia en què no em sentia preparada per tractar el tema que tocava. I el pastor anglicà (ja traspassat) em va dir "no et preocupis, el més important és que estiguis amb ells".
      Vaig entendre que la interacció vivencial amb implicació autèntica i molta estimació era igual d´important (o més?) que la precisió de les paraules de la "lliçó" del dia.

      Suprimeix
  4. Hi ha moments en què la música ens fa sentir com si vivíssim ja en l’eternitat

    ResponSuprimeix
  5. Moltes gràcies per tots els comentaris, per les reflexions i vivències que hi heu compartit!

    ResponSuprimeix