M'expliquen que, en els poblats, quan els nens acaben la Primària sovint la família no afavoreix que continuïn estudiant. Aquí la gent no estudia a una edat determinada, sinó quan pot en funció de diversos factors.
Però massa vegades se'ls diu que no val la pena continuar, no hi veuen cap utilitat. Sobretot en el cas de les nenes. A més, hi ha nenes que queden embarassades, i aleshores ja no poden estudiar més. A vegades s'obliga el qui les ha deixat embarassades a casar-s'hi, i per tant, també a parar d'estudiar. Però les més perjudicades solen ser elles.
Un metge m'explicava que això és un problema molt seriós. I m'ho deia el dia després d'haver anat a fer una cirurgia a una nena de 14 anys embarassada que havia mort. Li va haver de treure la criatura perquè poguessin ser enterrades per separat (es veu que és tradició). Ell mateix m'explicava que hi ha gent que fa avortaments amb herbes o altres productes naturals ingerits, i que diuen que funciona.
Vàries vegades ja he sentit que les nenes que no han pogut estudiar són les més vulnerables després a patir violència per part dels seus marits. No tenen recursos per defensar-se.
La formació és bàsica perquè molts àmbits de la vida millorin. Per això estic content que el monestir optés per fomentar l'educació amb la creació de l'escola de Formació Professional per nois i noies. Molts provenen d'ambients molt i molt pobres.
Les fotos són d'una escola de Primària que vaig visitar. Hi ha nens que han de sortir de casa quan encara és fosc i caminar durant una hora per arribar-hi.
Si teniu nens o joves estudiants a la família, potser val la pena que llegeixin això o els ho expliqueu. Que sapiguem valorar el que tenim.
Crec que l'educació és un primer pas per al desenvolupament de les persones i perque puguin tenir un vida digna. La feina que fan tantes organitzacions (i vosaltres també) en aquest sentit és admirable i servirà precisament perque aquesta gent pugui sortir del pou. Està clar que per fer-ho els qui vivim al primer món hem de ser solidaris i generosos.
ResponEliminaBon dia i bona salut, Sergi! Una de les utilitats del teu blog és fer-nos trontollar el nostre confortable eurocentrisme: costums, moral, cosmovisió, ...
ResponEliminaBenvingut Sergi que be es llegar te i parar un moment i pensar en el que tenim i que no tenim sovint cap motiu per queixar nos. Una abraçada
ResponEliminaTotalment d'acord amb el Ramon Caralt, des del nostre comfort som poc conscients d'aquestes realitats tan dures. Se'ns dubte el teu blog ens ajuda a fer-ho visible i a entendre que tots hem de fer alguna cosa per canviar-ho.
ResponEliminaSí observo les dues fotografies, he de dir, que és una escola que li falta de tot, i per tant que no es pot fer res. Peró aquesta observació seria falça. Precisament perque falta de tot el que és material, cal que la seva formació en humanitats sigui molt cuidada. Introduir al men en la vida intel.lectual, en la vida de les virtuts, en la vida social i de l'esperit, és molt important per ajudar-los a sortir-se'n d' aquesta situació.La finalitat d' una academia, són les ciencias, les tecnologies, pero la finalitat d'una escolar, es a més a més la formación en humanistas...i si esta permés, en la vida transcendental...
ResponElimina"La formació és bàsica perquè molts àmbits de la vida millorin." Jo diria que tots, Sergi. La formació de les noies perquè puguin veure que poden fer canviar el seu món i la dels nois perquè s'adonin d'això mateix però sobretot que puguin veure les dones com a iguals, i no és una proclama feminista això que dic ;-) simplement que juns poden millorar les seves realitats.
ResponEliminaI sí, moltes gràcies Sergi, per fer-nos interpel·lar amb els teus escrits, una vegada i una altra, a nosaltres mateixos!!!
Veient les fotos, penso en les experiències que s'han fet a casa nostra amb el mobiliari escolar. Des de les que seuen a terra per treballar a aquella del Pirineu que van posar pilotes inflables per seure... La meva pregària per a que aquests nois ho puguin treure tot amb tant poc!
ResponEliminaMoltes gràcies a tots els comentaris! La veritat, Marta, és que el nivell em va semblar molt baix. A Catalunya nens de la mateixa edat estarien aprenent coses bastant més complicades. Em va saber greu, però aquesta és la realitat que vaig veure, almenys aquell dia...
EliminaEducar sempre és invertir en futur, en tots els aspectes. El fet d'aprendre i d'estimular habilitats defineix el comportament, crea noves oportunitats, ofereix canvis i potser el més important de tot, obre la ment a nous mons i a plantejar-se qui vols ser i què vols fer. No educar significa no poder escollir i no avançar. Tan de bo tots aquests nens tinguin la possibilitat de continuar educant-se!
ResponEliminaSi Déu ens va fer home i dona per igual, per què aquí a Uganda, al nostre país i a la resta del món, sempre és la dona la que s'emporta la pitjor part?
ResponEliminaHo dic pel que et refereixes per les limitacions i traves que se'ls hi posa a les nenes a les escoles i en general. No estem nosaltres en un món millor, en aquest aspecte, per les esgarrifoses notícies que rebem dia a dia...no ens en sortim, i dol molt.
"Confiança i esperança" , com es va dir en la homilia del diumenge passat a Montserrat.
Fina Múrria.