Quan vaig arribar a Bwera, la família va voler que ens presentéssim davant el "Chair person". Resulta que és com una mena de president del barri, a qui s'acut si hi ha un robatori, una baralla o qualsevol cosa important en aquella àrea. Si ell no ho pot resoldre, aleshores es recorre a la policia o a qui convingui. Ell em va saludar de manera molt informal i em va donar la benvinguda.
L’elegeixen cada 5 anys, després de les eleccions presidencials del país. Els dos candidats per aquest barri van anar al camp de futbol (davant la casa on estava), i tota la gent que els donava suport s'ubicava darrere l'un o l'altre. Qui eren els electors? Tothom! Grans i joves, petits i ancians. Diuen que el qui va guanyar tenia unes 200 persones al seu darrere (imagineu-vos l'escena!), i l'altre en tenia poquetes.
Ni vot electrònic ni paper. Persona a persona. Quan ho penso, encara me'n sorprenc. Vés a saber quants anys porten fent-ho així!
Vaig pensar que, com a organització veïnal, tenia el seu interès. I no sé si els més grans que passegeu per La Font sabeu d'alguna estructura igual a casa nostra fa molts anys.
Jo,sí que en sé una a casa nostre.
ResponEliminaAquest sistema es fa servir als Parvularis.
Solament que, en lloc de posar-se al darrere, es van posant al costat.
Més fàcil, visual, i "TRANSPARENT", IMPOSSIBLE !!
He trobat molt divertida la teva comunicació d' avui...DIVERTIDA I PRÀCTICA !! LA GENT DE PAGES I ELS NENS, SÓN ELS QUE TENEN LES IDEES MÉS CLARES !!
Us desitjo una bona tarda !!
Hola Sergi,per el que expliques ,aqui no tindran mai problemes de urnes :).Gràcies per compartir.ho,és original !!!!
ResponEliminaAquesta és bona! I ben veritat :)
EliminaAixí de simple, fàcil i net, poc a poc ens vas informant de les moltes coses positives en el teu dia a dia a Uganda... Donem gràcies a Déu!
ResponEliminaSón vivències, totes elles, que en aquest món tant civilitzat que tenim les trobem boniques i que ens fan pensar com ens agrada complicar les coses.
Tu sempre amb una mirada positiva i endevant!
Fina Múrria.
Una forma fàcil i simple de fer unes eleccions! A vegades nosaltres ens compliquem massa la vida: que si el vot secret, que si el compte/recompte de paperetes, que si vots en blanc/nuls, ... Gràcies Sergi per compartir-ho.
ResponEliminaDe totes maneres, bromes a part, la tecnologia del recompte de vots, aplicada d'una manera "neta" i justa, és d'agraír per part de tots nosaltres, els votants, les meses, periodistes locals, corresponsals estrangers...Qui de nosaltres, voldria tornar a fer el recompte de vots a mà,per més, tot i que aquest és el método primer i més natural ??
ResponEliminaGràcies pels vostres comentaris
ResponElimina