(continua i acaba)
No em pensava escriure aquesta entrada amb el Papa Francesc encara en vida. Mentre els elogis a la seva figura eren majoritaris, vaig preferir callar. Però ara que se'l qüestiona des d'àmbits força diversos, el defensaré. Cal tenir en compte tot el que he dit abans sobre la papolatria i com intento enfocar la figura dels Papes.
Dit això, m'agradaria remarcar només algunes de les intuïcions que ell ha anat assenyalant aquests anys:
- que els cristians estem cridats a anar a les perifèries de tantes menes. Que siguem una Església en sortida, anant a cercar sempre aquell que està més enllà del nostre cercle i que ens faci sortir de la nostra zona de confort.
- ha fet viatges amb un gran significat profètic. N'esmento només dos: al camp de refugiats de Lesbos (Grècia), i a l'illa de Lampedusa per tots els qui moren ofegats al mar intentant arribar a Europa.
- el seu toc d'alerta perquè no siguem una Església autoreferencial, massa centrada en ella mateixa i no oberta a l'altre.
- que els pastors facin olor d'ovella. El pastor ha de fer de pastor, però sense oblidar que hi ha un sol Pastor i que tots som ovelles d'aquest Pastor. Un pastor que visqui amb la senzillesa i proximitat que ha viscut el Papa Francesc.
- la cura de la Creació. Insistència amb la responsabilitat que tenim de cara al planeta, i com aquesta crida està en consonància amb les Escriptures.
- vaig llegir un llibre sortit del diàleg d'ell amb un rabí jueu, abans de ser Papa. Un llibre que diu molt d'ell: com bastir ponts amb aquell que és diferent sense deixar de ser tu mateix.
- l'atenció als sants de la porta del costat. El seu interès per les persones senzilles i per descobrir la petjada de Déu en elles.
Amb això no pretenc dir que el Papa és perfecte, és clar (penso que en els escrits anteriors ja ha quedat clar el meu plantejament). Però, amb la mateixa expressió que vaig utilitzar parlant de Montserrat fa uns dies, també diria que em sembla que hi han hagut molts gestos en el Papa Francesc que fan aroma d'Evangeli.
Foto: el Papa a Lampedusa.
La Vida em va regalar un cunyat pastor. Josep Tubau, de Borredà. El capítol 10 de l’evangeli de Joan, ell l’encarnava fil per randa, tot i que era dels que anaven poc a missa.
ResponEliminaEn alguns moments arribà a pasturar més de mil ovelles, que es diu ràpid. Les coneixia totes, i elles el coneixien a ell, la seva veu, les seves interjeccions. La seva presència, davant (o darrere), del remat en marxa, o assegut en una feixa amb l’horitzó dels Rasos de Peguera a la llunyania, són per a mi vivències autèntiques, perennes. Era pastor, no gestor. (Aquesta feina, també indispensable, la feia la meva germana Mati, des del despatx). En Josep coneixia l'ovella entremaliada, la que es podia perdre (i es perdia!). Quan feia el recompte i en mancava alguna, sortia a buscar-la, fos l’hora que fos. Sabia on trobar-la. I la trobava. Sortia ell, no pas cap dels mossos. En Josep fou una persona molt incòmode pels funcionaris dels despatxos de Berga, o de Barcelona. No sols per les veritats com a punys que els hi expressava amb l'autoritat del qui ho viu, sinó per què sempre, SEMPRE, s’hi presentava vestit de feina: net i polit, sí, però amb olor d’ovella. En Josep ja no hi és, però Francesc me'l fa present en molts moments.
D'acord amb les teves reflexions, Sergi. De fet, dels Papes que he conegut aquest és el que m'ha fet tornar a tenir-hi interès. És un Papa amb "olor d'ovella" que ha pres decisions importants tan pel que fa a la manera de viure, com en l'entomar temes intocables fins ara, com en l'estil de viatges apostòlics... La seva recent intervenció en el G-7 l'he trobat també molt encertada. Dintre del que és l'estructura vaticana, és una persona propera i amb gran sentit de l'humor. Tan de bo el seu successor segueixi les seves passes...
ResponEliminaM'agrada molt Sergi, que treguis la part positiva del papa Francesc, és molt bonic el que dius, igual que els dos comentaris que hi ha publicats ja.
ResponEliminaEl que passa és que a mi m'ha decebut, què ha fet sobre el tema del paper de les dones a l'Església? I amb celibat dels capellans? El divorci? L'homosexualitat? L'onada de la gent d'església ultraconservadora on hi ha tants joves? I moltes altres coses que quan va arribar semblava que havia de donar-hi una alenada d'actualització. Penso que aquí hi ha unes perifèries que no interessen i que fins i tot en aquest papa proper li han fet por de tocar.
Que res, sóc una dona d'Església que el papa Francesc m'havia semblat l'Esperança de la renovació i veig que s'ha quedat curt...
Penso com tu, Marta. I si el Papa Francesc pogués tenir més recorregut, o sigui, fos més jove, potser podríem veure aquests canvis que tan desitgem. El tema de l'ordenació de les dones no té cap fonament teològic i caurà pel seu propi pes. A l'església dels primers cristians hi havia diaonesses. L'estructura patriarcal es va encarregar de fer-nos fora... Quan al celibat obligatori, una altra normativa sobrevinguda i imposada contra natura. Abans de la incorporació de la dona al sacerdoci, de l'ordenació d'homes casats, o de la supressió del celibat obligatori, la "santa mare església" s'estima més "importar" preveres d'altres cultures (africana, llatinoamericana) amb el repte afegit de la inculturació i de la llengua 🤷
EliminaMarta, diria exactament el mateix...Lucy
ResponEliminaMarta les teves paraules escrites ,ens han estalviat fer quelcom comentari.Jo de Papes poc en sé, però aquest vaig pensar que faria l,església més moderna.Estic ben d,acord tal com ho dius .
EliminaGràcies,per ser.hi sempre amb senzillesa .
Noies, és que em va sortir així, ja entenc que li ha quedat curt de temps, està clar però que jo n'esperava més des del principi que va donar ja moltes mostres de coses que no van anar més enllà.
ResponEliminahttps://www.catalunyacristiana.cat/el-consell-de-cardenals-reflexiona-sobre-el-paper-de-la-dona-a-lesglesia
ResponEliminaAvui és notícia. Aquest Consell, presidit pel Papa Francesc, ja s'ha reunit alguna altra vegada i ho continuarà fent. El resum de la trobada és esperançador, oi? A veure... 🤞💚
Totalment d'acord, amb puns i comes, amb la Marta, penso exactament el mateix, ho has dit tot i molt ben dit. És bastant decebedor.
ResponEliminaGràcies pels vostres comentaris, està bé que ens escoltem. Jo tot això ho he viscut diferent, perquè les meves expectatives des del principi penso que eren diferents a les vostres. Per això, qualsevol cosa positiva que hi ha hagut (i n'hi ha hagut, al meu entendre), l'he viscut amb alegria.
ResponEliminaEstic d'acord amb el comentari de la Marta. Hi havia gent que creia que el Papa Francesc faria una revolució però s'ha de tenir en compte que l'Església és molt gran (moltes sensibilitats i formes de pensar) i els canvis són complicats per moltes ganes i bones intencions que tingui el Papa actual. De totes formes jo crec que ha demostrat molta força de voluntat i valentia en el canvis que ha anat fent.
ResponEliminaLlegint els vostres comentaris, em porteu a acabar la història d’en Josep. Quan el càncer ja no el deixava sortir a pasturar, hagué de decidir què fer amb el remat. En aquell moment tenia dos ajudants molt bons: En Toni i la Montse. Però una cosa era ser el segon i l’altre, ben diferent, estar al davant prenent decisions. Ell ho tenia bastant clar però va resoldre que el remat decidiria !!
ResponEliminaEn dies diferents, i per separat, l’un i l’altre portaven el remat a la cleda des de les feixes altes. I sense gos! En conseqüència s’imposava el diàleg –i l’escolta- entre ovelles i pastor. Sí, cada part havia d’escoltar a l’altre. Ell els en hi havia ensenyat, tant als ajudants com a les ovelles. Qui seria el més ben preparat per aquest servei?
La Montse fou l’escollida. I sense sorpreses. Amb una sensibilitat especial veia “més enllà” i els bèns la reconeixien. Es feia "una" amb ells i sense atemorir-los doncs, absent el gos d’atura (la paraula “atura” ja ho diu tot), no hi havia violència, per ligth que fos.
Crec que això li funcionà, a en Josep, perquè el remat era petit, com una “església domèstica” valgui la imatge. És el model que veig vàlid per viure amb intensitat l’experiència trinitària que apunta en Sergi: “fidel-pastor-Pastor”. Les grans estructures no ajuden. Més: no serveixen.