Des de la tornada de l'hospital estic residint a la infermeria de Montserrat. És tota una experiència, i ben bonica.
D'una banda, per les condicions que hi ha. Ara fa 25 anys, essent l'infermer el P. Ignasi M. Fossas, es va emprendre una etapa de professionalització de la infermeria que va ser un gran encert. Hi ha un equip d'infermers i d'auxiliars que per torns atenen els monjos que ho necessiten. I ho fan amb una combinació de professionalitat i jo diria de tendresa: amb una paraula, hi ha humanitat. Què més es pot demanar?
No és que els monjos hagin dimitit d'atendre els germans malalts (ni molt menys!), perquè cada dia veiem altres monjos que ho segueixen amb cura. Però, havent-hi des de fa anys un número creixent de monjos ancians i/o malalts, aquesta col·laboració externa és molt positiva.
I d'altra banda, per a un servidor és una experiència molt bonica perquè estic amb els monjos que viuen a la infermeria. Tots són molt bones persones, i m'hi trobo molt bé. Fem els àpats junts en un clima molt fratern. Quina benedicció són els ancians per a una comunitat!!!
Estic residint en una cel·la que dona a l'atri del monestir, i les fotos són des d'aquest indret força singular.
Sobre l'evolució mèdica, us en parlaré de tant en tant en els comentaris. Així, només els qui hi tingueu un especial interès llegireu com va.
Us agraeixo molt els comentaris d'aquests darrers dies, encoratjant-me i acompanyant-me amb estimació. De tot cor.
Que bé Sergi el que ens expliques i que tornis a posar fotos, aquesta vegada molt boniques!!!
ResponEliminaMoltes gràcies de tot cor també.
Que segueixi la milloria a bon ritme, estem amb tu!!!
Què bé Sergi! Bona recuperació a casa!!
ResponEliminaMolt boniques les fotos. Gràcies, Sergi. I que bonic el que dius de la enfermeria. Aprofita, reposa, gaudeix dels ancians i sobretot deixa't cuidar, que la recuperació anirà venint i més aviat del que et penses podras tornar ben fort a Uganda.
ResponEliminaEl darrer dia que vaig anar a Montserrat,vaig tenir feina per poder passar per l,atri ,de tants turistes....fotos desde tots els racons. Si mires darrera dels vidres ,deus estar ben distret.
ResponEliminaEscoltar i fer la xarrada amb els ancians té de ser una experiència ben enriquidora .Gaudeix del que Montserrat et regala,mentrestant la força i els ànims fan estada, altre cop ,en el teu cos.
L'as fotos ben boniques,gràcies !!
Estimat Sergi,
ResponEliminaQuin text més lluminós! És com un armònic del sol del matí de les fotografies. No es veu, el sol, però si la llum que projecta. No veiem el teu cor, però si les paraules que en vessen,
portadores de caritat, serenor i agraïment.
Els avis som un regal pels joves, cert. Però els joves també ho sou pels avis, en el teu cas pels teus germans grans de la infermeria, avis que t'han vist créixer. Viure-ho dintre d'un mateix és sanador i dona molta força.
RECORDS DE LA MEVA VISITA A LA INFERMERIA DEL MONESTIR DE MONTSERRAT.
ResponEliminaVaig coneixer la Infermeria de Montserrat,
quan el Pare Gregori Estrada i Gamisans, ja hi estava aposentat.
La visita me la va preparar el Germà Andreu M.
I, recordo també, que el Responsable de la Infermeria, ere el Pare Joan M.
La visita , va ser llarga i pausada, varem fer un repàs ,
de tot una mica,
I, quan ja estava jo, a punt de despedir- me per no allarga més la visita, QUINA NO SERIA LA
MEVA SOPRESA, QUE EL PARE GREGORI EM DIU :
-ARA VINE QUE T' ENSENYO TOTA LA INFERMERIA !!
I, des de la saleta de la Televisio, vaig anar recorreguent , " de la mà i mestratge" del Pare Gregori, tota la Infermeria :
JO, VAIG QUEDAR SORPRESA !!
M ' anava dient,
- Aquesta, és la porta de la meva habitació...
-Aquesta altre, va ser l ' habitacio d' un monjo molt savi...
- Aquesta , la del Pare " x" , que tenia una veu molt bonica ... i així, anavem fent...
També em va ensenyar el Refetor, la cuina, el despatx del metge...i al final del gran passedis, jo ho recordo així, em diu :
Ara puja questes tres escaletes i sortiras a la Terrassa.
Surto, i veig una terrassa, tant llarga com la Basílica, amb tot el paissatge !!
Sí, aixó és tal com ho recodo, aquesta visió,
no se m'ha esborrat mai més !!
Despres, vaig ser presentada a dos monjos que seien , ja dins, i em va acompanyar fins a la porta de l ' ascensor per baixar
Era tant tart que la porteria del Monestir ja estava tencada, a punt per dinar.
Sortosament, vaig poder sortir i retornar cap a les cel.les.
Aquest va ser l ' últim record, del Pare Gregori,
i UN REGAL INESPERAT !!
M ' HA QUEDAT EL RECORD D' UNA INFERMERIA
MOLT SOBRIA, I A LA VEGADA, COM UN LLOC SAGRAT.
NO SABRIA DIR-HO D' UNA ALTRE MANERA.
Que tinguis un bon descans.
Aixó, ajuda a recuperar la salut !!
El contacte amb la feblesa humana ens la fa més digna i posa en valor un llarg relat de vida viscuda amb plenitud, atapeïda d'experiències, projectes i reptes. Un patrimoni ocult que cal descobrir, sense el qual estaríem desarrelats.
ResponEliminaQue bonica la vista de l'atri! I que boniques les fotos! Gràcies per reconèixer i valorar la tasca d'auxiliars i infermeres que cuiden i no només curen. Molts ànims i una gran abraçada.
ResponEliminaBon dia, Sergi. Molt contenta de que tot et vagi bé. Aprofita del que estàs vivint, es veritat els religiosos tenim unes “infermeries” que es un regal de Déu, nosaltres pensem que les Germanes que han gastat la seva vida pels altres, es mereixen ser molt ben ateses.. a tot arreu tenim personal de fora que ens ajudant a cuidar-les, en Marc 10, 30... parla de tot el que rebran els que segueixen a Jesús i el seu evangeli..
ResponEliminaEstic segura que aquest dies a Montserrat no només recobraràs la salut del cos, sinó que el teu esperit sortirà més fort de tot això.
Bona recuperació Sergi, prego perquè així sigui.
Gràcies pels vostres comentaris. Pilar, veig que estàs feta tota una VIP a Montserrat! :)
ResponEliminaVaig acostumant-me a portar sonda (si és que un s'hi pot acostumar), en qualsevol cas vaig agafant autonomia tot esperant el dia que me la treguin. Encara en tinc per dies.
He rebut alguns comentaris sense nom, que no els publico per aquesta raó. Mireu d'assegurar que envieu el comentari amb un nom. Gràcies.
Moltes gràcies per la teva informació. D'aquí uns anys recordaràs les males estones, però segur que també en tindràs bons records. Estem amb tu 🙏🏻
EliminaÉs fantàstic tenir bones notícies teves. Gaudeix d'aquest temps de recuperació i alhora de bellesa, companyia i tendresa com tan bé dius.
ResponEliminaQuan estava a Montserrat i vaig passar per l'atri de la Basílica ple de turistes vaig pensar que per als que vivien a les habitacions d'allà dalt deu haver-hi molt de soroll però no et queixes d'això. Per sort.
ResponEliminaPilar B.
ResponEliminaDesprés , al vespre, amb calma, t ' acabare d' explicar, una altre vivéncia, d' aquesta visita al Pare Gregori.
Bona tarda, Sergi. Contenta de saber que et vas adaptant a la teva convalescència a l'infermeria de Montserrat. Que ho mires pel costat positiu de l'experiència. Una oportunitat de convivència especial amb els teus companys de comunitat malalts o ancians, que requereixen atencions i cures d'infermeria. Lloable la gran tasca duta a terme pel personal d'infermeria o auxiliar, més enllà de la seva feina, la delicadesa i el bon tracte. Ànims i aprofita per descansar del tràfec que duies a Tororo. Un temps també perqué allà vagin assumint més responsabilitats... A veure si serà possible conéixer-te abans no hi tornis! 😊
ResponEliminaM'agrada molt entrar a aquest blog, Sergi. Jo no el rebo. Em pots posar al mailing
ResponEliminaDesigs i pregària perquè ben aviat estiguis bé.
Hola MCarme! Moltes gràcies pel teu comentari. No existeix cap mailing, en aquest espai hi entra tothom quan vol per llegir o comentar, però no faig cap enviament de correus per fer saber quan hi ha un escrit nou. Acostumo a escriure-hi sovint
EliminaContents que de mica en mica vagis trobant-te millor i puguis gaudir de la companyia dels monjos més veterans; segur que tots en podem aprendre molt dels nostre avis i avies.
ResponElimina
ResponEliminaPare Sergi:
T' acabo d' explicar, com va finalitzar, la visita
del Pare Gregori, a la Infermeria del Monestir.
Després de despedir- me dels dos monjos a qui vaig ser presentada , que sí mal no recordo, em sembla que un va ser el Pare Josep Fillol, amb cadira electrica,
i de l altre monjo , no ho recordo, el Pare Gregori em va acompanyar i despedir, per sempre més , en aquesta vida, fins a la porta de l ' ascensor, tot dien-me:
- Ara baixeras, smb aquest senyor, que és el metge del Monestir, tú piques el 2on. I surts, ell continuarà.
Així, ho vaig fer, peró en arribar al 2on pis, l ' única porta de vidre que hi havia, estava tencada o ajustada...
Peró, no es d'aixó del que et vull parlar.
Ja era l ' hora de dinar !!
El que et volia dir es que en el moment que vaig sortir
de l ' ascensor, vaig captar " UN GRAN SILENCI "
UN SILENCI MOLT ESPECIAL !!
Rapidament em va venir a la memória aquella pelicula
de l' Abadia de Saint-Pierre-de Chartreuse a France,
" EL Gran Silencio " .
Peró, uns instant després, més que captar
un GRAN SILÉNCI, va ser la de captar,
UNA GRAN PRESENCIA.
No sabria explicar-t'ho d' una altre manera.
Sap, com qui entra al Santíssim, d' una esglesia...
Estar en un lloc de Respecte....Un lloc Sagrat.
La RB, ho diu: Tot el que hi ha al Monestir, és Sagrat.
Doncs aixó, és la sensacio que vaig tenir jó,
Amb aquestes dues sensacions de:
"SILENCI" i "PRESENCIA", va finalitzar la meva visita
amb el Pare Gregori.
Des de el Cel, ens acompanya!!
Salutacions.
Què be llegir aquestes paraules, me n'alegro molt!!!
ResponEliminaMolt content de llegir aquesta entrada, sembla que la evolució és bona. Desitjar-te una bona recuperació, una abraçada.
ResponEliminaGràcies a Déu, sembla que tot va bé. Ànims, Sergi!
ResponElimina