Quan em vaig despertar a reanimació, només li vaig preguntar si podria tornar a Uganda i quan. Em vaig posar tan content, que vaig demanar a les infermeres si podia cantar (i em van dir que no, perquè hi havia altra gent allà reanimació, i estant força adormit no ho havia vist). Així que em van treure amb la llitera, vaig començar a cantar un cant de lloança a Déu i aquell cant del Dijous Sant que em referma la crida de servir els pobres.
I per més pintoresc encara (em venen ganes de riure quan hi penso), només em sortia parlar en anglès! Jo ja veia que allò no tocava, però no em sortia en català! Les infermeres van portar-me a l'habitació dient que estava tan content perquè cantava, i que parlava en anglès. Ja podeu riure.
Allà m'esperava l'infermer de Montserrat, el G. Vicenç, que va estar esperant tot el matí. Al cap d'una estona van venir els meus germans, amb qui vam passar una estona deliciosa. I avui ve la mare amb un d'ells i una cunyada. I demà l'altra cunyada, i divendres potser el P. Abat. No em puc queixar.
Perdoneu que no he contestat missatges personals que m'heu enviat. Aquí, segurament en els comentaris d'aquesta mateixa entrada, aniré informant aquests propers dies.
No podriem tenir millors notícies, Sergi! Ara, ja t'imagino vestit amb la indumentària de l'operació i cantant ben feliç! Les infermeres tindran una anècdota per explicar durant força temps!!
ResponEliminaQue bé Pare Sergi!!! M,alegro que tot hagi anat molt i molt satisfactori!!! Ara toca recuperar forces
ResponEliminaVisca, visca!!! Molt bones notícies, Sergi!!! Ara a fer bondat, tot i cantant... ja, ja! Bona recuperació i endavant les atxes!
ResponEliminaQuina entrada més deliciosa al blog! Estic segur que ens fa bé a tots llegir-lo.
ResponEliminaPare Sergi d'Assis:
ResponEliminaBon dia i Felicitats !!
Mai havia sentit explicar,
un post- operatori tant original com el teu !!
Es ben bé, alló que diu el Salm 150 :
"...Tot el que respira, lloí el Senyor,
AL.leluia, Ale.luia, AL.leuia...!!
Felicitats, també per la col.lecció de fotografies del galliner.
Ja me l' imagino !!
El gall, les gallines, i tot de pollets, als els ponedors, plens de palla neta, amb les seves dotzenes d' ous.
De sempre, m ' ha agradat l ' ambient acollidor, de dins un galliner !!
Repeteixo , felicitats i esperem noticies !!
Me n'alegro molt Sergi!!! Tot un espectacle el que expliques!!! Ja ens aniràs informant, moltíssimes gràcies!!!
ResponEliminaEncara rai que et sortia parlar en anglès i no pas en suahili o una altra llengua africana, ha, ha, ha! Celebrem que tot hagi estat un èxit i que et puguis anar recuperant. Déu és amb tu :)
ResponEliminaSergi, quines notícies tan engrescadores! Que volguessis cantar diu molt de com et trobaves. No m'imagino ningú que es trobi fatal i tingui ganes de cantar. Ara esperem que els metges confirmin que, a més de trobar-te bé --que és un gran què--, estiguis bé i que l'operació hagi estat un èxit.
ResponEliminaHe fet un comentari,aquest matí,veig que no arribat.
ResponEliminaDeia que el despertar de l, anestèsia es una sorpresa ...segur que algunes infermeres podrien fer un llibre de bones anècdotes.La teva ben alegre !!
Ara es l'hora de deixar que et cuidin i de gaudir de visites,que són un bon "medicament".
ResponEliminaQuina bona notícia!! Que.tot continui anant cada vegada millor. I espero que sempre tinguis ganes de cantar! I en diversos idiomes!
Lucy
¡Qué buena noticia Sergi de que haya ido bien la operación!, doy gracias a Dios; lo que dijiste al despertar me ha hecho pensar en las palabras de Jesús: "De la abundancia del corazón habla la boca",
ResponEliminael tuyo estaba bien lleno de lo expresado.
Mis mejores deseos para una buena y pronta
recuperación
Moltes gràcies per tots els vostres comentaris! N'he rebut uns quants sense nom que també agraeixo, però mai no els publico si no hi ha un nom. Penso que són de persones que no soleu fer comentaris, i potser us ha fallat el tema tècnic.
ResponEliminaJo estic bé, no tinc dolor. Estic sondat, amb drenatge i bàsicament al llit. M'he començat a aixecar. El cirurgià diu que va molt bé i que demà em farà la primera cura. Comentant com va anar la reanimació, diu que jo li preguntava constantment quan podria anar a Uganda. Un monjo que és psicòleg clínic em diu que això de parlar anglès és també que ja tinc la ment allà. Bé, va ser una cosa simpàtica.
Em trobo prou bé com per fer Lectio i per llegir una petita joia que vaig trobar a la Biblioteca de Montserrat.
Records a tots!
Moltes gràcies Sergi per tenir-nos al corrent. La veritat és que quan m'he llevat de seguida he pensat en com deuries haver passat la nit, que tot vagi endavant com dius!!!
EliminaMolt contenta, Sergi que tot vaigi bé, arà has de pensar en recuperar-te del tot, i poder tornar a Uganda en plenes facultats... una abraçada i una pregària.
ResponEliminaI gaudeix de la teva mare, s'ho mereix, segur!!!
Quina alegria llegir la teva publicació!!!! I boníssim el teu despertar, segur que es recordarà temps. Molts ànims que de ben segur ja queda poc! Una abraçada
ResponEliminaAmazing!!!
ResponEliminaGlad to hear these news¡!!!!!!!
Molt bones noticies Sergi !!!
ResponEliminaMolts ánims. I no tinguis pressa.
Molt contents Sergi que tot hagi anat bé i sobretot que estiguis tant animat i amb ganes de tornar a la "feina". El tema de l'anglès m'ha fet gràcia. Ja veig que a partir d'ara hem d'anar en compte que potser quan et diem alguna cosa ens contestis directament amb anglès. Suposo que és normal donat que quan estàs a Uganda l'anglès el fas servir constantment. Una forta abraçada!!
ResponEliminaEstimat Sergi,
ResponEliminaEt llegeixo i comparteixo la teva alegria. Aquesta vegada t'han rentat els peus a tu! (la referència que fas del cant...).
Sí, per què després d'aquesta temporada de incertesa física i existencial, que just brollés espontani el cant, és significatiu!
Em fas present unes paraules de Pedro Arrupe, recordades pel també jesuïta Víctor Codina: "Tant a prop meu no havia estat el Senyor potser mai, doncs mai havia estat tan insegur" (Katholikentag, 1970).
Ara doncs, toca deixar-se cuidar i estimar.
Una abraçada!
Bon dia, avui el cirurgià m'ha fet la primera cura i ho ha vist tot bé. M'ha tret el drenatge, en canvi la sonda l'he de portar algunes setmanes. He començat a caminar per fora de l'habitació, seguint el consell del metge "si vols tornar aviat a Uganda". Ja sap com convèncer-me fàcilment :)
ResponEliminaQue bé, Sergi! I sí, segur que moure't et farà bé sobretot per la motivació que tens.
EliminaQue be ¡¡¡ Sergi. Ja ha passat la operació. Realment de la forma que ho expliques transmets alegria, naturalment, perquè ha anat be, però també perquè estàs content, amb ganes de cantar i amb cor a Uganda, però que també penses amb nosaltres, el d'aquí, que ens comparteixes el que estàs vivint. Gràcies per tot. Com diu en Joan Puig-Pey, ara deixa't cuidar i estimar.
ResponEliminaEnhorabona, Sergi! Una bona recuperació! I que aviat puguis tornar a Uganda, tal com desitges! Una abraçada!
ResponEliminaBon dia.
ResponEliminaOstres tu. Com me’n alegro Sergi. Ens traslades al treu estat d’ànim, la teva situació. I no, no es cap ridicul. I treu en fora el que portes dins. I mes si es alegre i digne de compartir. Et farà curar encara mes ràpid. I alegraràs la feina i la companyia de qui t’envolta i tots nosaltres.
Ens tranquilitza molt les teues paraules de benestar i millora progressiva. Confiem que aviat pugues complir els teus desitjos de tornar a Uganda.
ResponEliminaHola, avui m'han donat l'alta i ja estic a la infermeria de Montserrat. El doctor està content de l'evolució i hi he de tornar dimarts. Necessito descansar
ResponEliminaAixò és fantàstic. A descansar. On millor que a Montserrat?
ResponEliminaCom ens n'alegrem, Sergi! T'enviem una abraçada immensa!
ResponEliminaMe n'alegro molt Sergi!!! No hi ha com ser a casa per recuperar-se i si la casa és Montserrat no hi ha res millor pel descans!!!
ResponEliminaQue bé, Sergi! Quin regal et fa la Vida! Però també als teus germans de comunitat, als amics...
ResponEliminaReprenc el "teu" cant de Dijous Sant al que et referies a l'entrada (Mt 25, ...) : Ara tu ets el petit, el malalt, aquell en qui trobem al Senyor servin-te, visitant-te, acompanyant-te. Tu ets el Senyor.
Una experiència sempre nova pels qui normalment ens sentim "forts".
Gràcies a Déu, i al cirurgià!! Espero que et puguis recuperar i que marxi ràpid el dolor por poder tornar an Uganda. Have a phenomenal recovery :)
ResponEliminaBon dia, us informo per aquí perquè aquests dies no em veig contestant missatges personals. Em trobo millor que el dia que vaig arribar a la infermeria, però portar la sonda nit i dia és un rotllo en diferents aspectes. Demà tinc metge a Barcelona, a veure com ho va veient. Us agraeixo tots els comentaris que aneu deixant en aquesta entrada, tot ajuda!
ResponEliminaBon dia Sergi. Esperem que el metge et trobi millor !!!
ResponEliminaCom diuen en Suahili , Pole pole !!!
Una forta abraçada i molt ànims per seguir amb la recuperació!!!!
ResponEliminaMoltes gràcies per la informació, ja ens feies patir... Què hi farem, paciència diuen, no? A veure com et troba demà el metge 🤞🏻🙏🏻
ResponEliminaBon dia o bona tarda no vulguis anar rapid. Tu el que et digui el metge. Quan et despertes dius les veritats i alguna ruqueria
ResponEliminaQuan em vaig despertar a la ultima operació les filles encara riuen del que deia.
Molts ànims, Sergi, dia a dia amb paciència, aniràs recuperant. A veure demà el metge que hi diu, just demà farà només una setmana que et van operar. Una forta abraçada.
ResponEliminaÀnims Sergi, la convalescència sempre és difícil, però ja queda menys. Una abraçada molt gran
ResponEliminaHola, avui he visitat el metge que em va operar. Troba que l'evolució és bona. Però no vol córrer i fer-ho bé: per això no em trauran la sonda fins la setmana del 17-22 de juny. Tot s'allarga uns dies, però ja li he dit que faria tot el que ell digués. La setmana vinent em farà una altra revisió
ResponEliminaEsperàvem bones notícies i tenim bones notícies! Paciència. El camí s'ha de fer a pas ferm però al ritme que els professionals aconsellin. Tot arribarà. Has de marxar en forma! Una forta abraçada!
ResponEliminaVaja Sergi, sap greu que les coses no vagin tan ràpid com voldries, però ja se sap que les presses en temes de salut no són bones. Entenc que la sonda ha de ser molt molesta! Ànims! Seguim pregant per tu 🙏🏻
ResponEliminaNo et sàpiga greu Sergi, val més anar amb calma i que es curi bé. Més dies de deixar te cuidar. Mirar t’ho positivament, descans i recuperar forces. Una abraçada
ResponEliminaMolta paciència Sergi. Ara l'important és recuperar-te bé i després ja tornaràs la teva 'feina'. Pren-t'ho com unes vacances; que també les necessites.
ResponEliminaEns alegrem que tot vaja per bon camí. En poc de temps estaràs bé del tot.
ResponEliminaTot va seguint el seu procés. No és pot córrer en temes mèdics. És fa llarg, segurament, però cal curar-se en salut, com diu la dita. Ànims i deixa't cuidar, Sergi! 💚
ResponEliminaSergi, ¡qué buena disposición la tuya: "hacer todo lo que el doctor te diga"!, es posible que la Moreneta te haya puesto esta palabras en la boca como las dijo ella en las bodas de Caná, ánimo y confianza, lo importante es que vuelvas a Uganda completamente recuperado
ResponEliminaUs agraeixo molt els comentaris d'aquests darrers dies, encoratjant-me i acompanyant-me amb estimació. De tot cor.
ResponElimina