Abans de l'operació vaig sospitar que potser els primers dies de convalescència no voldria llegir gaire, i en canvi sí que m'aniria millor veure alguns vídeos perquè em demanaria menys esforç. Per això ja vaig preparar algunes pel·lícules, i efectivament m'han estat molt profitoses.
Curiosament vaig triar uns biòpics sobre els Papes Pau VI, Joan Pau I i Joan Pau II. Dic "curiosament" perquè, si us hi fixeu, pràcticament mai no parlo de Papes.
Tot i que la meva percepció dels Papes com a concepte ha anat variant amb els anys, penso que sí que hi ha un comú denominador: no tinc papolatria. No els idolatro ni estic molt pendent de què fan o deixen de fer. Els respecto, m'interessen, i els estimo pel que representen, però ja està. Soc cristià, i per tant segueixo Jesús. La resta són mediacions, que no és poc (però tampoc més).
Vàries vegades he tingut la sensació que, tant en el món creient com en el no creient, es dona una importància desmesurada a aquesta figura.
Quan van elegir el Papa Francesc, algú em va dir: "Deus estar content, que aquest és dels teus, no?". I vaig respondre: "Doncs ara justament és quan més m'adono que no tinc papolatria, perquè ni que s'hagi posat Francesc ni que hagi començat amb gestos significatius, continuo pensant el mateix".
(continuarà)
Tens tota la raó, Sergi, són mediacions! Penso però, que quan parlen millor que no fiquin gaire la pota, sinó ens deixen als creients en una situació compromesa...
ResponEliminaI la teva salut? Fa dies que no dius res, potser aquest escrit ja és un bon símptoma...
Bon dia! L'estructura de l'Església és d'allò més simple, si no ens la compliquéssim. A mi el que m'interessa més és el meu bisbe; en aquest moment Fra Octavi. Que sigui un bon pastor. I, després, que no estigui renyit amb el bisbe de Roma. La resta: Conferències episcopals, Nuncis, Cardenals, Cúria Romana. Estat Vaticà,... podria perfectament desaparèixer i no passaria absolutament res. És accessori! (Pregant cada dia per la teva salut i per tot i tots els que en depenen)
ResponEliminaLa meua idea dels papes coincideix plenament amb la teua, tot i que alguns m'han fet patir molt.
ResponEliminaHola Sergi. No dius res del teu estat, desitjo que vagis millorant. Pel que fa als Papas, jo no tinc tampoc
ResponEliminapapolotria. Personalment cada dia estic més contra tota la jerarquia de la Església catòlica , només faig que disgustar me cada vegada que llegeixo alguna notícia del que han fet, del que no han fet , del que han dit, el Papa Francesc inclòs. Millor centrar os en Jesús.
A mi tot el tema de l'Església institucional em fa força al.lèrgia...Una estructura de poder feudal que encara en ple S. XXI està condicionat moltes coses. Mai he cregut en la infal.libilitat del Papa. Sí que és veritat que el Papa Francesc està movent coses i precisament perquè és una figura incòmoda segons com, em cau millor. El veritable mestratge per a mi he estat el del bisbe Pere Casaldàliga!
ResponEliminaEps
Sobre el meu estat de salut: cada dia tinc menys dolor, em diuen que l'evolució és bona i jo també ho crec. Dimarts tinc nova revisió amb el cirurgià.
ResponEliminaMe n'alegro molt que tot vagi millorant, moltes gràcies per dir-nos-ho!!!
EliminaPensava que s'havia esborrat el meu missatge i no s'havia enviat 🙄
ResponEliminaEps... volia referir-se a Fra Octavi 😉 A Girona estem contents 😊 La llàstima és que una persona tan arrelada a la seva terra i amb una opció religiosa con creta hagi de deixar la missió encomanada i fer-ne una altra de ben diferent i allunyat de casa seva. Enfi, a veure si arriba el dia en què siguin els preveres diocesans els que escullin el seu bisbe.
als 18 anys, Joan XXIII amb la seva Encíclica Pacem in Terris per mi va ser un revulsiu. Em va donar una visió molt diferent de quin havia de ser el paper de l’esglèsia davant la societat en que vivíem. I la responsabilitat de cada ú per treballar pel canvi.
ResponEliminaEL MEUS RECORS D' AQUESTS PAPES, A PARTIR DELS SIS ANYS.
ResponElimina1. PIUS X. JOSEP SARTO.
El seu " CATECISME DE LA DOCTRINA CRISTIANA ".
Editat el 1905, organitzat en tres llibrets, de: 65, 176,
I 465 PRÉGUNTES I RESPOSTES, que calia estudiar de memóri. Cada un d' ell corresponia a un Grau Escolar.
En aquells anys 1905, va ser una gran millora.
En tot cas, el que va fallar va ser la manera d' aplicar'ho
als infants i adolescent.
Aquí, va jugar un paper molt important , el coneixement o ignorancia, que cada pais, tenia de PEDAGOGIA I DIDACTICA, respecte a aquestes edats de Primària.
2.BENET XV. J.B.DELLA CHIESA
Recodo aquest nom, per comentaris a casa...
3. PIUS XI. ACHILLE RATTI
Recordo aquest nom per comentaris a cass...
4. PIUS XII. EUGENI PACELLI
Ja el tinc molt present, pero jo, encara escolar a Vefrunes:
.La seva figura física tant elegant, que solament coneixiem per la PREMSA o els "NODOS"
.Les seves Benediccions "URBI ET ORBI".
Aquella Fotografia , del 19 de Juliol de 1943 , quan els Aliats bombardejan , a les 11'05, l 'ESTACIÓ TERMINI, com a nus importantíssim de comunicacií per tot Europa, peró que va afectar a tot el Barri de Sant Llorenç, i PIUS XII, junt amb el seu Secretari, MONTINI , va anar a visitar tota aquella tragedia....
5. JOAN XXIII. A. J. RONCALLI
Aquella primera visita "FORA DEL VATUCA" , a la Preso de Roma...
La Lectura pausada del se " DIARI DE L ' ANIMA,"
La Lectura treballada en gruo, de la PAU A LA TERRA...
La Lectura, treballada també, amb el nostre Conciliari,
d' ADOLESCÉNCIA I PRIMERA JUVENTUT DE :
LES QUATRE CONSTITUCIONS DOGMÀTIQUES,
és a dir els Principis Fonamentals, pel quals
S' organitza la nostre fe, la nostra Pastural, la nostre liturgia...
6.PAU VI J. B. MONTINI
El primer que vaig llegir d' ell, va ser una petita biografia, si així es pot dir.
Alli explicava a les primeres ratlles, com la seva mare el va portar de molt petitet, a una Escola Maternal del Métode Aggazi, ...
Em va fer gràcia que el la Biografia d' un Papa, sortis aquest detall tant tendre !!
Sempre embva quedar al record de que potser pel seu temperament, i sense cap mena de dubtes pels problemes que ha dafrontar cada Papa, va patir molt i molt...
7. JOAN PAU I ALBINO LUCIANI
DE LA SEVA PRESA DE POSSESIO, recordo una bellissima tarda Romana, amb una posta de sol preciosa, i ell, sense pressa, anant saludant a tots els Cardenals, amb aquella afabilitat.
Després: UN GRAN IMPACTE....UN MISTERI...
El seu llibre " ILUSTRÍSSIMI", UNA DELICIA !!
8. JOAN PAU !! KAROL WOJTYLA
Agraeixo d' ell, les dues ENCÍCLUQUES:
1. "L' ESPLENDOR DE LA VERITAT" -1993
2. "FE I RAÓ" - 1998
EL DIUMENGE 27 DE JUNY DE 2999,
DIUMENGE XIII DE DURANT L ' ANY,
( és a dir, dels diumenges de despres de la Pentecoste)
L' Oració Col.lecta, diu així:
"...Vós que ens heu convertit en fills de la llum.
no permeteu que ens envoltin LES TENEBRES
DE L ' ERROR ANS MENTENIU-VOS SEMPRE EN L ' ESPLENFOR DE LA VERITAT.
D' aquí tres setmanes , tornarem a estar a aquest
DIUMENGE XIII DE DURANT L ' ANY.
I LA COL.LECTA, CONTINUA I CONTINUARÀ VIGENT PERG SEMPRE !!
Demà, voldria donar una altre opinió sobre el tema d' avui.
Salutacions , i Bon Descans !!
Concideixo amb les teves paraules. El Papa té la importància que té i pot influir per bé (o per mal) en el futur de l'església. Jo sempre prego pel Papa perquè Déu li doni la capacitat d'estar pendent de les 'ovelles' com a pastor i guiat per l'Esperit. Però alhora també prego pel rector del meu poble que també té responsabilitat pel seu ramat (una mica més petit). Gràcies per la reflexió Sergi.
ResponEliminaPare Sergi:
ResponEliminaEl que et volia dir, parlant del tema dels "Papes, Esglesia, etc. etc..., és el següent.
Un dia vaig sentir comentar al Sr. Bisbe Pere Tena,
aquesta petita peró importantíssima reflexió,
sota el meu punt de vista, i més per qui ens ho deia:
- Estic molt agrait a Deu, pels anys que he passat a Roma, i per veure, LA COMPLEXITAT DE L ' ESGLESIA UNIVERSAL.
Diversitat de paíssos, llengues cultures, economies, polítiques, sentit de Deu, del culte, i un llarc etc.etc...
En el meu ambien, i en la meva experiencia:
Fins a la mort de PIUS XII, en aquells moments, nosaltres adolescents, varem estar, catequeticament
parlant, edúcats en l ' estima de l ' Esglesia de Jesucrit sobre els Apostols, i el respecte pel que representava,
el Papa, els Bisbes, els Sacerdots.
Fins aquí, tot bé, cap problema, per nosaltres,
els infants i adolescents del moment, diem- ho,
així, en general.
Peró, amb el CONCILI VATICÀ II, i ja nosaltres ,
amb 15, 18 i 20 anys, les coses varen començar
a ser diferents.
Davant la varietat, d' interpretacions dels textos dels Documents de Concili, ens varem tenir d' EXPLICAR,
DEFINIR, RESITUAR, ELS UNS DAVANT DELS ALTRES, Nosaltres que fins feia pocs mesos, haviem fet tota la formacio de la fe, junts amb els mateixos Conciliaris.
Quan encetavem un tema sobre la fe, la moral, etc.etc.
tots pensavem els uns dels altres:
- que en deu pensar en Josep ??
- que en deu penar la Maria??
-Seré, jo valent d' exposar la meva opinio ??
Si bé l' amistat, no ha desaparegut mai ,
Sí, que ha nivell de FE, D'ESGLESIA, etc.
aquelles diferencies, encara ara, estan presents
en les nostres relacions, i entenent-les o nó,
formen part del nostre respecte i amistat.
Jo, tinc un grup d' amics, que són feliços parlant
del que passa al Vaticà cada tres per quatre.
I tot i sent cristians, de Missa Dominical, no tenen ni idea del que hi ha dins de les Escriptures.,
d' História de l ' Església, ni pensar'ho,.
els Documents del Concili Vaticà , qui sap on són...
I , així, amb tots els temes de l ' Esglesia...
.
Jo, els dic, ens coneixem de sempre:
Deixeu estar el Vaticà, el Papa, els Bisbes,
els Dicastéris, etc.etc.etc. i estigue per la vostre
formacio ja veureu com recupereu el BON HUMOR .
POSEU L' ATENCIÓ, EN TOT ALLO BO QUE HA FET
L ' ESGLESIA, I QUEDAREU MERAVELLATS
I AGRAITS A DÉU.
No crec que els convenci mai, peró, es posen a riure, i continuem saborejant el tallat.
Tenir amistats de ben petits, té aquestes aixó :
Mai et fan cas, peró mai ens enfadem
Ells, amb el Vaticà,...
Nosaltres, amb l' Escriptura !!
El que ens pot interessar és sentir-nos "Esglesia" com ens pot fe sentir ser catalans. Sentir que l'Esglesia és com un vaixell; i així és representada. El Papa és com el capità del vaixell. Però un vaixell dels antics, d'aquells de veles.
ResponEliminaGràcies pels vostres comentaris i per expressar com veieu i sentiu aquests temes
ResponElimina