Quedar-se el pitjor

Hi ha gestos que, per més petits que siguin, et parlen de la qualitat humana que hi ha al darrere.

Cada dia, a la Missa del matí a la subparròquia, ens passen uns papers amb la pregària del Jubileu que diu tothom al final. Fa uns dies els van deixar en el respatller del davant nostre. En Thomas els va prendre i, estic segur que sense ser conscient que jo ho veia, se'n va quedar un de ben arrugat i foradat. Els altres dos, en bon estat, els va donar als dos que tenia a banda i banda: a un candidat que hem tingut aquesta setmana i a mi mateix.

Em va fer pensar en allò de Sant Benet: "Que s'avancin a honorar-se els uns als altres". Ell, amb petits detalls, ho mostra molt sovint. Aquestes persones contagien l'esperit positiu, i encoratgen els del voltant a fer el mateix amb el seu exemple.

Aquí el veieu el dia que va començar el postulantat a la nostra comunitat dels Benedictines of the Good Samaritan. 

Sobre les visites als slums de Kampala

A banda de tot això, entre aquesta setmana i la vinent comptem finalitzar les visites a les persones responsables de les Small Christian Communities en els suburbis, i també als LC1 (el càrrec civil encarregat de cada zona). Tots ells viuen en els mateixos slums: per tant, són part del que s'hi viu i amb informació de primera mà. En general, en tot el que exposen es complementen els uns als altres. En alguns aspectes, n'hi ha que es contradiuen entre ells. 

Després de cada visita, ens reunim a casa per fer un buidatge de tot el que hi hem escoltat, ho anotem i en parlem. Això ben aviat ens donarà una foto molt interessant dels principals reptes que ells perceben. Ja disposem de bastant de material apuntat, i ens serà de gran ajuda a l'hora de plantejar quines accions podem emprendre. Comencem a veure prioritats i a dialogar-ne amb ells. Volem fer un equip d'uns quants ugandesos i nosaltres per posar fil a l'agulla. 

Quan anàvem a iniciar les visites, vaig demanar a la catequista (que no viu als slums però els coneix molt bé) què podríem portar com a obsequi. Vaig suggerir si sabó, recordant la realitat de Tororo. I ella va dir que molt millor menjar, i va explicar com pateix la gent quan veu que no té prou menjar per donar als seus fills. Així ho hem fet: un paquet de posho (farina de blat) o un d'arròs, i ho agraeixen molt. Fa una certa impressió, perquè també els LC1 ho valoren molt.

Foto: en Cyprian i la Medius han obert una escola d'Educació Infantil en els slums. És una escola pobríssima. Hi treballa la Medius, i ho han fet per poder obtenir algun ingrés més a part del sou d'ell. Però les famílies de les criatures tenen moltes dificultats per pagar la quota i això fa difícil el projecte.