Diria que comencem a entrar en una certa normalitat després de mudar-nos a la "House of the Good Samaritan" on viurem i acollirem joves. Només parcial, perquè encara ens falten moltes coses que anirem comprant de mica en mica.
De moment, ja tenim els primers llits, matalassos, teles mosquiteres, llençols... i tot de material de cuina. L'Olga ens ha assessorat en la compra dels electrodomèstics (gràcies!!). L'adquisició de bastants estris ha estat una aventura: a vegades toca regatejar o mirar on es pot aconseguir millor de preu i que no et prenguin el pèl. Us he posat el vídeo de l'home que va carregar la nevera pel centre de Kampala (bastant de tros!) com qui porta una motxilleta. Jo al·lucinava, però a ells els sembla el més normal del món.
Aquestes primeres setmanes anem identificant llocs propers on puguem comprar regularment i bé de preu. No és senzill, perquè per a la comptabilitat d'El gra de mostassa han de ser llocs on puguin proporcionar bons rebuts. I la zona on més ens movem és molt senzilla i costa d'obtenir rebuts. De moment, ja hem trobat una farmàcia on m'han dit que em faran descompte, un supermercat petit que ens serà molt útil per al dia a dia, un lloc amb matalassos on també ens fan descompte... També un barber en una mena de contenidor que costa 1.25 euros per tallada! (i pels joves 0.75 cèntims d'euro!). Són comerços de barri on és fàcil d'establir relació amb els dependents, i això ens agrada!
Són tots ells aspectes que poden sonar secundaris, però que són bàsics per anar responent a les necessitats del dia a dia.
Molt interessant el que expliques, comences la vida de nou del tot un gran repte!!!
ResponEliminaFantàstic el noi de la nevera 💪🏿💪🏿
Moltes gràcies per explicar-nos-ho i pel vídeo que ens deixa veure també com és el món on et mous. Seguim pregrant per vosaltres 🙏🏻
Quanta humanitat concentrada al centre de Kampala !!
ResponEliminaMolts ànims Sergi! Mica en mica aneu fent camí; un camí amb corbes i molts reptes per endavant. Preguem a Déu que us hi ajudi.
ResponElimina"...ENS FALTEN MOLTES COSES,
ResponEliminaQUE ANIREM COMPRANT..."
Vestir una casa per dins,
és una obligació, pels seus responsables,
i un dret, pels qui hi viuran.
Anar-ho fent amb bon gust,
peró amb " un euro a la butxaca" ,
és a més a més , un art, I sobretot, una virtut.
No és suficient posar " coses boniques"
una al costat de l ' altre,
cal crear, és necesari, crear una harmonia entre elles.
Cal buscar un " maridatge , un tot " ,
que expressi, un estil coherent , amb el lloc on estem :
LA HOUSE OF THE GOOD SAMARITAN.
La senzillesa consisteix, moltes vegades,
en crear una harmonia, amb molts pocs objectes.
Moltes vegades, els justos i indispensables!!
Aquestes condicions, ens aporten, ordre, higiene,
"ESPAI " ...
I, UN ESTIL DE VIDA,, que ens apropa a alló,
que Sant Benet, ens diu en el Capítol XXXI,
de la seva Regla.
Us desitjo de tot cor, que la vostre casa,
respiri, d' aquesta Bellesa, d' aquest Esperit
tant per a vosaltres, com per aquells que ,
al llarc de la vida, s'hi aniran acostant !!
CONSTATACIO DEL METGES:
Referent al senyor que transporta la nevera,
i que se'l veu molt segur,
pot ser que aquest treball, ja l ' hagi fet d' adolescent,
i qui sap si va començar a transportar,
objectes de pes, de nen.
SÍ, AIXÓ, FOS AIXÍ,
Els metges ens diuen que , si el fet de ser transportistes, ha començat de molt jovenets,
aquestes persones, no creixeran,
el que , per la seva naturalesa i constitució,
en un treball normal, haguessin pogut creixer.
Una gran explotació !!
Una gran injustícia !!
Salutacions!!
Me n'alegro de veure com aneu fent realitat el que primer heu somniat. Tindreu feina a equipar la casa i més tenint en compte que és per a unes quantes persones. Quants penseu que sereu aquests primers temps? Sobre l'home que us ha portat la nevera a l'esquena m'ha recordat aquest estiu a Rwanda quan vèiem nois joves empenyent bicicletes carregades amb aliments, ferros o mobles. Físicament diria que hi ha persones molt valentes en aquests països perquè fan feines que aquí es farien amb furgoneta, camioneta...
ResponEliminaGràcies per compartir aquests inicis esperançadors de la nova missió als slums, establint complicitats en el que serà el vostre entorn que us ajudaran en el vostre dia a dia, Sergi.
ResponElimina