Han compartit aquest vídeo anunciant-lo com a "prevenció contra el suïcidi". Abans de llegir el que dic a sota, us demano que el veieu (és breu). Està molt ben fet:
A mi m'ha fet pensar que cada persona és un misteri. I que s'ha d'anar molt alerta a l'hora de jutjar una altra persona, perquè no pots saber amb seguretat el que sent o el que pensa o el que pateix.
Bon dia Sergi!!! Molt trist el vídeo. Un tiet del meu marit es va suïcidar també, era proper d'edat a ell i va deixar una petjada de tristesa molt profunda perquè era l'enrollat, el que els acompanyava als llocs... El meu cunyat que és metge, alguna vegada que n'hem parlat diu que no havia donat cap senyal, que sinó l'hagués pogut ajudar, però que ningú s'hagués imaginat mai que faria una cosa així. Cada persona és un misteri. ACS!
Cada persona és un món i cada persona manifesta els seus sentiments de forma ben diferent. No podem jutjar a la persona que es suicida sinó tots plegats som culpables per no veure-ho amb prou antelació i fer-hi alguna cosa. Gràcies Sergi per aquesta reflexió.
Ben cert que hi ha persones que se senten culpables per no haver-ho sabut veure amb antelació, però penso que les hem d'intentar desculpabilitzar perquè no hi ha cap mala intenció. A més, a vegades és dificilíssim de detectar
La meva opinió des de un anàlisi general, i després, una experiència personal, sobre el tema que ens ocupa
1. OBSERVACIO- PREVISIÓ Tota persona que no és metge, de medecina general , ni especialiste en psicopatologia del comportament humà, però, que per vocació o bé treball, està en contacte directe amb persones de l ' edat que siguin, haurien de tenir unes NOCIONS GENERALS, per detectar, el més prompte possible, capteniments de la persona, que són senyals, Indicadors, de que alguna cosa , o grup de coses , no funcion, pel motiu que sigui.
2.Tot aquests problema, no ha de quedar, en mans de la bona fe d' uns voluntaris, monitors, etc...etc... Aquests problemes, cal fer un informe, I passar-ho a mans de metges.
Dic aixó, perque, aquest estiu, m' ha vingut a les mans, el següent butlletí d' una Fundació, nascuda a casa nostre i dedicada a infants...etc
El Butlletí diu així :: FUNDACIO " X"... " MENYS TEORIA, MÉS ACCIÓ ! "... etc...etc... Com podem desprestigiar LA TEORIA de cap Ciencia ?? Es com si L ' Escola Superor de Música digues: MENYS SOLFEIG, I MES PIANO !!
Dons bé dic aixó, perque, Sí, CAL SER METÒDIC EN LES OBSERVACIONS DEL COMPORTAMEN HUMA, que per bé o per mal, destaquen
3. D' ON PODEN VENIR, AQUESTS TRANSTORNS, AQUESTES SENYALS ? 1.DE L' HERÈNCIA, Fisiològica, biològica, Salut física, Temperament rebut...
2.DELS PRIMERS AMBIENTS QUE REB EL NEN, mare, pare, familia, llar d,' infants, cangur " desconegut" a casa...
3.PRIMERES INTUICIONS EN L' ADOLESCÉNCIA. Començar a intuir...comprendre... que hi ha un CAMÍ, d' ERROR, que cal evitar... I un CAMÍ de VERITAT, que cal seguir
4. AMBIENT DE JUVENTUT, QUE UN, POC A POC, VA SELECCIONANT.-,FER SERVIR TOTA EXPERIENCIA INTEL.LIGENT Es a dir LA FORMACIÓ DEL SEU CARÀCTER, CONVICCIONS, IDEALS, HÀBITS, ... es a dir tot alló, que anirà conformant la seva personalitat, al llarc de la vida.... I, que amb la MOTIVACIO I LA VOLUNTAT, li servirà, per adquirir, l" EXPERIÈNCIA DE LA VIDA. i veurà, més ràpidament on està el BE i el MAl...
5. TOTS, NOSALTRE, PERÓ ESPECIALMENT, AQUEST GRUP DE PERSONES QUE ENS OCUPA, no ajuda en res, llegir autors i obres dels Mestres de la Sospita... NI filosofia de la DICTADURA DEL RELATIVISME .
UNA EXPERIENCIA, QUE VAIG VIURE, EN PRIMERA PERSONA. Voldria explicar tots els fets, I a la vegada, respectar la major intimitat possible No sé, si ho sabré fer !!
Un nen trempat, afectuós, treballador, interesat... De cop i de volta, en mig del silénci, de la pau, i sense cap motiu extern, és posa a cridar... Se l' avisa , para, és calma, I continua el seu treball com si res. Aixó, és va repetir, unes quatre vegades, en uns tres mesos, sempre igual: SILENCI- CRITS, SILENCI
De cop i de volta, jo molt jove, 19/20 anys, vaig adonar-me que , el que el feia EXASPERAR, era precisament, UN AMBIENT DE SILÉNCI, de pau, de concentració.. SI estava rodejar de REMOR, ell estava tranquil.
Vaig fer un informe, el vaig entregar a qui jo ho havia de fer, etc.. etc... Passen els anys...⁶ I un dia em trobo a la seva mare, ella ja molt consolada i m' explica el tràgic final del seu fill .
El mitjà,? Una magnífica escopeta de caça, penjada artísticament, no recordo si a la sala. El seu marit metge!! Potser tenien el problema tant aprop seu, els va faltar perspectiva. De la malaltia, i de l ' escopeta de caça artísticament penjada, tant al seu abast...
I, em va dir: tu ets la primera, que amb la teva juventut, ens vas dir que alguna cosa passava , en el comportament del nostre fill.
RESUMIN :
En la História dels FETS HUMANS, es va repetint, al llarc dels segles, i en mig de situacions molt diverses, i amb paraules diferents, aquesta frase:
" MÉS PERILLÓS QUE LA FORÇA DE L INVASOR, ÉS LA DEBILITAT DE L ' ENVAÏT"
Per " DEVILITAT" podem llegir-hi, totes les dificultats que he posat a la lliste, I moltes més...
JUTJAR, EL MALATS , MAI !!
DEMANAR A LES AUTORITATS, que qui estigui en contacte amb persones, tingui més formacio SI !!
El que dieu, és ben veritat, peró, també hi ha casos en que el problema és ben visual, i l' ajuda, és molt difícil.
Hi ha, pare o mare, que són EXASPERANTS !! Cosa que traslladat al mon de l'educació, no hi podrien treballar, pero, per desgràcia , sí, que poden ser pares o mares.
Hi ha fills, EXASPERANTS !! i pels motius que siguin, ja de molt petits, els pares, " no hi poden" , diguem-ho així
El problema, en aquest cas, és ben visual, tant és així, que els EE.UU.d'A, que dit , per ells mateixos, potser, pel típus de vida que portes, cada any, puja més el nombre de cassos, va dedicar, un llarc Documental, de varies sessions, dedicat a pares i fills amb COMPORTAMENTS EXASPERANTS. Recordo un cas: Una senyora, amb un o dos fills, i els més petits bessons. DIFICILÍSSIMS !! Després de seguir tots els consells pedagògics possibles, etc.etc... anys més tard, va sortir a la premsa, dels EE.UU. que aquesta senyora, és va suïcidar Estava sense forces, desorientada, desquiciada
També, hi ha el cas de pares, que demanen una "GRAN PERFECCIÓ" als seus fills, Peró no pel seu bé, sinó, perque, en el fons, no poden aguantar, una FAMILIA IMPERFECTE, davant de la Societat. I, aquesta exigència porte un gran desgast als fills, que en aquell moment, no poden desfer-se dels pares !! Hi han adolescent, I també nens, que a la tarde , no volen tornar a casa...
Tenen pare i mare, és veritat, però amb personalitats corrosiva
Bon dia Sergi!!!
ResponEliminaMolt trist el vídeo. Un tiet del meu marit es va suïcidar també, era proper d'edat a ell i va deixar una petjada de tristesa molt profunda perquè era l'enrollat, el que els acompanyava als llocs... El meu cunyat que és metge, alguna vegada que n'hem parlat diu que no havia donat cap senyal, que sinó l'hagués pogut ajudar, però que ningú s'hagués imaginat mai que faria una cosa així.
Cada persona és un misteri. ACS!
Cada persona és un món i cada persona manifesta els seus sentiments de forma ben diferent. No podem jutjar a la persona que es suicida sinó tots plegats som culpables per no veure-ho amb prou antelació i fer-hi alguna cosa. Gràcies Sergi per aquesta reflexió.
ResponEliminaBen cert que hi ha persones que se senten culpables per no haver-ho sabut veure amb antelació, però penso que les hem d'intentar desculpabilitzar perquè no hi ha cap mala intenció. A més, a vegades és dificilíssim de detectar
EliminaPare Sergi d' Assis, bona nit :
ResponEliminaLa meva opinió des de un anàlisi general,
i després, una experiència personal,
sobre el tema que ens ocupa
1. OBSERVACIO- PREVISIÓ
Tota persona que no és metge,
de medecina general ,
ni especialiste en psicopatologia
del comportament humà,
però, que per vocació o bé treball,
està en contacte directe amb persones
de l ' edat que siguin, haurien de tenir
unes NOCIONS GENERALS,
per detectar, el més prompte possible,
capteniments de la persona, que són senyals,
Indicadors, de que alguna cosa ,
o grup de coses , no funcion, pel motiu que sigui.
2.Tot aquests problema, no ha de quedar, en mans
de la bona fe d' uns voluntaris, monitors, etc...etc...
Aquests problemes, cal fer un informe, I passar-ho a mans de metges.
Dic aixó, perque, aquest estiu, m' ha vingut a les mans,
el següent butlletí d' una Fundació,
nascuda a casa nostre i dedicada a infants...etc
El Butlletí diu així ::
FUNDACIO " X"...
" MENYS TEORIA, MÉS ACCIÓ ! "... etc...etc...
Com podem desprestigiar LA TEORIA
de cap Ciencia ??
Es com si L ' Escola Superor de Música digues:
MENYS SOLFEIG, I MES PIANO !!
Dons bé dic aixó, perque, Sí, CAL SER METÒDIC
EN LES OBSERVACIONS DEL COMPORTAMEN
HUMA, que per bé o per mal, destaquen
3. D' ON PODEN VENIR, AQUESTS TRANSTORNS,
AQUESTES SENYALS ?
1.DE L' HERÈNCIA, Fisiològica, biològica,
Salut física, Temperament rebut...
2.DELS PRIMERS AMBIENTS QUE REB EL NEN,
mare, pare, familia, llar d,' infants,
cangur " desconegut" a casa...
3.PRIMERES INTUICIONS EN L' ADOLESCÉNCIA.
Començar a intuir...comprendre...
que hi ha un CAMÍ, d' ERROR, que cal evitar...
I un CAMÍ de VERITAT, que cal seguir
4. AMBIENT DE JUVENTUT, QUE UN, POC A POC, VA SELECCIONANT.-,FER SERVIR TOTA EXPERIENCIA
INTEL.LIGENT
Es a dir LA FORMACIÓ DEL SEU CARÀCTER,
CONVICCIONS, IDEALS, HÀBITS, ...
es a dir tot alló, que anirà conformant
la seva personalitat, al llarc de la vida....
I, que amb la MOTIVACIO I LA VOLUNTAT,
li servirà, per adquirir, l" EXPERIÈNCIA DE LA VIDA.
i veurà, més ràpidament on està el BE i el MAl...
5. TOTS, NOSALTRE, PERÓ ESPECIALMENT,
AQUEST GRUP DE PERSONES QUE ENS OCUPA,
no ajuda en res, llegir autors i obres dels Mestres de la Sospita... NI filosofia de la DICTADURA DEL RELATIVISME .
UNA EXPERIENCIA, QUE VAIG VIURE, EN PRIMERA PERSONA.
Voldria explicar tots els fets, I a la vegada,
respectar la major intimitat possible
No sé, si ho sabré fer !!
Un nen trempat, afectuós, treballador, interesat...
De cop i de volta, en mig del silénci, de la pau,
i sense cap motiu extern, és posa a cridar...
Se l' avisa , para, és calma, I continua
el seu treball com si res.
Aixó, és va repetir, unes quatre vegades, en uns tres mesos, sempre igual:
SILENCI- CRITS, SILENCI
De cop i de volta, jo molt jove, 19/20 anys,
vaig adonar-me que , el que el feia EXASPERAR, era precisament, UN AMBIENT DE SILÉNCI, de pau, de concentració..
SI estava rodejar de REMOR, ell estava tranquil.
Vaig fer un informe, el vaig entregar a qui jo ho havia de fer, etc.. etc...
Passen els anys...⁶
I un dia em trobo a la seva mare,
ella ja molt consolada i m' explica el tràgic
final del seu fill .
El mitjà,?
Una magnífica escopeta de caça, penjada
artísticament, no recordo si a la sala.
El seu marit metge!!
Potser tenien el problema tant aprop seu,
els va faltar perspectiva.
De la malaltia, i de l ' escopeta de caça
artísticament penjada, tant al seu abast...
I, em va dir: tu ets la primera, que amb la teva juventut, ens vas dir que alguna cosa passava , en el comportament del nostre fill.
RESUMIN :
En la História dels FETS HUMANS,
es va repetint, al llarc dels segles,
i en mig de situacions molt diverses,
i amb paraules diferents, aquesta frase:
" MÉS PERILLÓS QUE LA FORÇA DE L INVASOR,
ÉS LA DEBILITAT DE L ' ENVAÏT"
Per " DEVILITAT" podem llegir-hi, totes les dificultats que he posat a la lliste, I moltes més...
JUTJAR, EL MALATS , MAI !!
DEMANAR A LES AUTORITATS, que qui estigui
en contacte amb persones, tingui més formacio SI !!
El que dieu, és ben veritat,
ResponEliminaperó, també hi ha casos
en que el problema és ben visual,
i l' ajuda, és molt difícil.
Hi ha, pare o mare, que són
EXASPERANTS !!
Cosa que traslladat al mon
de l'educació, no hi podrien
treballar, pero, per desgràcia ,
sí, que poden ser pares o mares.
Hi ha fills, EXASPERANTS !!
i pels motius que siguin,
ja de molt petits,
els pares, " no hi poden" , diguem-ho així
El problema, en aquest cas,
és ben visual, tant és així,
que els EE.UU.d'A, que dit ,
per ells mateixos, potser,
pel típus de vida que portes,
cada any, puja més el nombre de cassos,
va dedicar, un llarc Documental,
de varies sessions, dedicat a
pares i fills amb COMPORTAMENTS
EXASPERANTS.
Recordo un cas:
Una senyora, amb un o dos fills,
i els més petits bessons.
DIFICILÍSSIMS !!
Després de seguir tots els consells
pedagògics possibles, etc.etc...
anys més tard, va sortir a la premsa, dels EE.UU.
que aquesta senyora, és va suïcidar
Estava sense forces, desorientada, desquiciada
També, hi ha el cas de pares, que demanen
una "GRAN PERFECCIÓ" als seus fills,
Peró no pel seu bé, sinó, perque, en el fons,
no poden aguantar, una FAMILIA IMPERFECTE,
davant de la Societat.
I, aquesta exigència porte un gran desgast als fills,
que en aquell moment, no poden desfer-se
dels pares !!
Hi han adolescent, I també nens, que a la tarde ,
no volen tornar a casa...
Tenen pare i mare, és veritat,
però amb personalitats corrosiva
Vigilem !!