Sé que alguns estàveu esperant que expliqués coses de Kampala, i demano disculpes per no haver-ne dit res fins ara. El primer dia va ser molt complicat: després de menys d'una hora d'haver-nos instal·lat en el lloc que havíem reservat per uns mesos ens van dir que al cap d'una setmana hauríem de ser fora. Vaig reunir els nois, i els vaig dir que ara hauríem de posar en pràctica l'esperança de la qual parla Sant Pau: "Veure el que s'espera no és esperança: allò que es veu, per què s'ha d'esperar? Però nosaltres esperem allò que no veiem, i ho anhelem amb constància" (Rm 8, 24-25). Els vaig dir: no sé com Déu ens ajudarà a trobar una solució, però Ell ja sabrà el com. Vam pregar, i vam sortir a buscar.
Gràcies a Déu vam trobar un lloc on ens han acollit molt bé aquestes setmanes, i això ens ha permès fer la recerca d'una casa on viure de manera estable. I avui hem signat el lloguer!! Estem molt contents. A causa de les circumstàncies, aquests dies ens hem focalitzat molt en deixar això lligat. I per tant, la recerca prevista per als primers mesos l'hem duta a terme amb poques setmanes.
Totes les cases que ens van ensenyar eren molt boniques, les fan amb gust. Nosaltres buscàvem una casa gran on poder acollir força persones i fer-hi vida, que fos prop dels slums i de la subparròquia, que estigués en un lloc tranquil, i un element molt important era la seguretat. En un inici vaig demanar als locals veure cases en una zona a tocar dels slums, i em van dir que de cap manera per un tema de seguretat. Penso que en coses com aquestes cal escoltar la gent del lloc. Tanmateix al final estem en una zona tranquil·la però força propera tant a la subparròquia com als slums.
La setmana vinent hem d'anar uns dies a Tororo per la continuïtat dels programes, i l'altra setmana la dedicarem tota a comprar material i traslladar-nos. Hem començat a realitzar moltes activitats que teníem pensades, però encara ens falta l'estabilitat de residir a casa.
Penso que aquesta "Casa del Bon Samarità" serà un oasi de pau per tot el que us he explicat. Me la imagino així. I valdrà la pena, perquè m'adono que aquí Uganda la gent sol carregar amb bastantes ferides.
Continuo confiant en la vostra pregària.
Llegir aquest blog és sempre una sorpresa, un llibre d'aventures... Però sentim que Déu sempre està amb tu i va amb tu, i això és molt bo. Que Ell il·lumini sempre la vostra casa i ompli de Pau tots els que l'habiten, fins i tot enmig de molts sobresalts com segurament tindreu..
ResponEliminaRestem amatents a la pregària i com diu Lucy confiem que Déu us anirà portant de la mà en aquesta nova experiència. Ens alegra tenir notícies de com us van les coses. Ho vivim en primera persona.
ResponEliminaCertament, com diu la Lucy, un llibre d'aventures 🫢
ResponEliminaSap greu però que ho hagis tingut tan difícil. La veritat és que al principi em va semblar que ho pintades tot molt color de rosa, però clar, el que expliques és molt dur...
Et tenim sempre present en la pregària, més ara davant de rates adversitats... 🙏🏻
Moltes gràcies per explicar-nos-ho i ser tan sincer!!!
Sempre em fa gràcia veure les errades d'escriptura a causa de l'autocorrector del mòbil, avui m'ha tocat a mi!!! La frase era, més ara davant de tantes adversitats...
EliminaTot i que això de les rates té el seu sentit aquí també, jejeje...
Sí, he rigut bastant en llegir l'errada sobre les rates :)
EliminaMoltes gràcies Sergi pel resum de la vostra situació a Kampala. Els començaments (a gairebé tot arreu i en diferents àmbits de la vida) no acostumen a ser fàcils però quan tenim posada l'esperança en Ell les dificultats són més suaus (Mt 11:30). Estic molt content que ja tingueu un casa; és un primer pas. Poc a poc. Seguim pregant a Déu que us doni forces per tirar endavant. Molts ànims des de Catalunya!
ResponEliminaMolt bé Sergi, pas a pas, pel que dius deu haver estat dur però ara ja teniu casa “la casa del bon Samarità”. Ja podreu començar la tasca que t’has proposat i que anheles i que jo no tinc cap dubte que aconseguiràs dur a terme perquè Ell no et deixa mai. Som molts els que des d’aquí Catalunya preguem perquè així sigui i estic segura que ens escolta. Endavant Sergi, amb l’ajuda de Jesús aconseguiràs el teu objectiu. Gràcies per anar informant , és cert que ara ja començava a pensar que passava alguna cosa perquè tardaves , però hem d’entendré que no pots estar per tot i el primer és el primer.
ResponEliminaPare Sergi d' Assis , bona nit .
ResponEliminaDes de l' Hostatgeria, on tenim "MOLTA FEINA" ,
t' enviu a tu i a tots els teus col.laboradors,
els meus millors dessitjos, de que,
aquesta nova instal.lacio, vagi el més bé
i ràpit possible.
La Pregària Litúrgica d' aquests dies a Montserrat,
serà per les vostres necesitsts, tant materials,
com.espiritual , I com no, Pastorals.
Salutacions
PAX!!
Sergi, què dir!
ResponEliminaAlegrar-me que puguis superar les dificultats, que els evangelis t’ajudin en moments complicats i que lluitis per no perdre l’esperança.
Per descomptat que continuem pregant i aprenent del què vius i de com ho vius.
Una abraçada!!
Què bé, Sergi! Ja heu superat una primera prova, la Casa del Bon Samarità ja és una realitat. Gràcies per compartir-nos aquesta bona notícia. Confiar en l'ajut del Senyor i veure com es fa realitat amb el vostre esforç és motiu d'alegria i font d'esperança per a la missió que aneu a realitzar a Kampala. Presents en la pregària, i tant com sí!
ResponEliminaHola a tots!
ResponEliminaCaram de dificultats. Pero estic segur que al final el resultat serà millor. Per fe, per determinació, per perdistència, per amor. Una abraçada