Com us vaig dir que faria, he passat uns dies a Tororo per continuar amb els diversos programes que tenim engegats. Ha estat molt bonic retrobar la gent, i afalagador sentir la seva estima.
Però ahir va ser especialment bonic perquè vam fer el comiat amb la comunitat de monjos que m'ha acollit durant cinc anys. Aprofitant encara el donatiu d'aquella senyora que us vaig comentar, vam anar al restaurant a dinar. Al migdia els vaig fer un parlament que m'havia preparat (força llarg, val a dir). Els volia transmetre sobretot el meu agraïment per haver-me acollit a casa seva com un germà més durant anys.
Però també els volia explicar amb detall el projecte dels "Benedictines of the Good Samaritan" amb la nostra doble missió de servir la gent que viu als slums de la capital i la "House of the Good Samaritan" on viurem i acollirem joves ugandesos en dificultats.
Els vaig agrair que m'haguessin deixat començar coses, perquè també hauria pogut ser una comunitat tancada que no acceptessin cap novetat. Els vaig compartir aspectes personals del meu itinerari, i com havia viscut la meva relació amb Àfrica aquests anys. També la meva vivència espiritual, com ha anat evolucionant. La comunitat ha passat per uns anys difícils, i els vaig dir que havia patit també amb ells però que ara mirava el seu futur amb esperança.
Després el Sotsprior (nou de fa poques setmanes) va dir unes paraules que sé que eren molt sinceres. Va destacar que, de totes les persones que han passat per Tororo, li semblava que la meva estada havia estat única per com m'havia arribat a adaptar i ser un més amb ells. I va esmentar que per a ell era significatiu com va reaccionar la gent en saber que marxava, per l'estimació que hi havia hagut més enllà dels projectes.
Finalment el Prior (elegit fa poques setmanes) va fer un parlament molt interessant que no sé resumir prou bé. Va verbalitzar que, més enllà de totes les iniciatives que he tingut i l'ajuda que això ha suposat, valoraven i agraïen la meva presència aquests anys amb ells. Ell va ser el meu predecessor com a Chaplain a l'escola, i va explicar a la comunitat l'interès especial que vaig mostrar en l'atenció personal als estudiants en fer el traspàs (cosa de la qual no era conscient, però suposo que li devia fer força preguntes sobre el tema).
Va remarcar que li semblava molt positiu que jo hagués incidit tant en la importància de l'escoltar en aquesta nova etapa als slums. Va parlar de l'escoltar com un tret benedictí, i va agrair el procés que havia fet a Tororo: primer de tot escoltar les persones, i després començar a fer camí conjuntament amb ells per tirar endavant els projectes. Ho va expressar bellament per posar l'accent en com havíem caminant junts aquests anys.
Els vaig dir que, quan ja estiguem establerts, tindran una casa que els rebrà amb els braços ben oberts a Kampala. I que estarem encantats quan ens vinguin a visitar.
Després d'aquests cinc anys, ha estat un final molt dolç que em fa feliç. En dono gràcies a Déu de tot cor.
El seu agraiment es una forma sincera de reconeixement. Sovint nomes reconeixem als altres quan ens marxen. Que be que ho hagin manifestat.
ResponEliminaD’altre banda, si l’agraiment es directament proporcional al color radioactiu dels pastissos: han d’estar molt agraits!!! ;)
Bon cami
Haha! Bé, els pastissos els vaig encarregar jo perquè era el meu agraïment per a ells. Són del millor que hi ha per la zona, tot i que personalment els trobo molt densos i com una puntada de peu a l'estómac... amb un tallet ben petit jo ja en tinc prou! Quines pastisseries més bones tenim a Catalunya!
EliminaL'agraïment és un do poc conreat actualment al nostre món. És molt bonic que ells t'ho hagin manifestat d'una manera tan bella i tan dolça!!!
ResponEliminaNo sé si això de celebrar menjant en un restaurant és un fet habitual entre els africans també o és per influència catalana teva, que si no ho fem al voltant d'una bona taula, és com si no féssim res, jejeje...
Moltes gràcies, Sergi, pel detall de les teves explicacions i les fotos, no sé te'n queden gaires més tallant pastissos, cada vegada es superen, aquests tan acolorits no tenen pèrdua!!!
Fa goig de veure la taula i m’imagino l’emoció que deuries viure en escoltar els seus agraïments, justament perquè el que has volgut fer, s’ha fet realitat; escoltar i actuar.
ResponEliminaGràcies per compartir-ho.
i, sempre, donant gràcies al Cel i a la Terra!
ResponEliminaEnhorabona, Sergi. Deixes una bona empremta a Tororo i l'agraïment per la tasca feta és en doble direcció. Això és bo. El vincle establert perdurarà i has fet una bona carregada de piles. Gràcies per compartir aquests bons moments.
ResponEliminaPare Sergi d' Assis, bona nit !!
ResponEliminaL ' Escriptura, no solament ens diu :
" - Àneu per tot el món,
i anuncieu la bona nova
de l ' Evangeli a tota la humanitat..."
Marc 16, 15-16 .
L' Escriptura també ens parla de " DOLÇOS "
Salm 19 (18)
"... SÓN MÉS DOLÇOS QUE LA MEL
REGALIMANT DE LA BRESCA. "
I així, podem anar trobant versets
de l ' Escriptura, relacionats
o agafant com exemple una d' aquestes
variants del paladar !!
Conten la gent del meu barri, que varen conèixer
el Dr. Pere Tarres i Claret, entre ells la meva família,
encara de Metge, que sempre els deia, que a ell,
li agradava molt el "DOLÇ".
I, per justificar-se, sempre els citava trocets
de l' Escriptura, quan parla de la dolcesa,
com per exemple, GALATES 5, 22
quant Sant Pau ens parla dels FRUITS DE L' ESPERIT SANT.
I, la veritat és que aquests dos Pastissos
fan molt goig !!
Bona nit,
Feliç descans !!
Que bonic, Sergi, que valorin i agraeixin la teva presència. No hi ha dubte de què has fet una gran tasca que deixa petjada. El restaurant no està malament, al menys a la foto se'l veu be, amb bona pinta i els pastissos també però sembla que a més molts altres coses, segur, trobes a faltar els pastissos catalans. Moltes gràcies per totes les teves explicacions, Sergi. Una abraçada.
ResponEliminaGracies ,Sergi,per compartir aquesta festa tant rebonica .una abraçada!!
ResponElimina