dilluns, 15 de setembre del 2025

Primeres visites als slums


Tal com teníem previst, aquestes primeres setmanes anem coneixent persones i donant-nos a conèixer de mica en mica. Amb una prioritat: a través del diàleg, escoltar com és la vida als slums i quins són els principals reptes.

Vam començar amb la catequista de la subparròquia (que no viu als slums) i ella ens està posant en contacte amb els responsables (Heads) de petites comunitats cristianes (Small Christian Communities) ubicades als slums. Dels tres Heads que hem visitat, dues són dones. Els hem visitat a casa seva, i això m'ha semblat que per a ells és quelcom força insòlit (sobretot tractant-se d'un capellà) i ho han agraït molt. 

Aquests Heads són els qui ens portaran a visitar els LC1 de cada zona (una mena de presidents de l'àrea), que són una figura civil reconeguda pel govern. Creiem que és important que ens coneguin per quan vagin veient que hi ha una sèrie de persones amb mig hàbit blanc i caputxa que es mouen pels slums.

A la foto podeu veure en Hassan, que és el primer LC1 que hem anat a visitar. Va ser una visita molt profitosa i ens vam entendre bé. Vam veure que ell, musulmà, té molt bona relació amb la Head de la Small Christian Community d'allà. Vam començar a la seva oficina, i després vam visitar casa seva per conèixer la seva dona i les seves criatures, i fer-nos més el càrrec de com és la seva vida.

La gent ens està rebent amb els braços oberts. Crec que els pobres en general són molt més receptius que la gent que es creuen importants. Que el Senyor ens doni un cor de pobre per ser acollidors amb tots els qui se'ns acostin!

9 comentaris:

  1. Que bé!!
    En llegir-te he pensat en Sant Francesc d’Assis.
    Perquè serà que vas triar aquest nom????
    Una abraçada!!!

    ResponElimina
  2. La humiltat, empatia, cor obert, respecte, fe. Sempre obren portes. A vegades pot costar. La gent pobre, humil, tenen un agraiment inmens i contagios. Cal arribar al cor de casascú. Com ho feu. Una abraçada

    ResponElimina
  3. Buffff Sergi!!! M'esgarrifa el que he llegit...
    Moltes gràcies per tenir-nos al dia!!!
    Que així sigui 🙏🏻

    ResponElimina
    Respostes
    1. D'entrada ja ets molt diferent, i pensar que t'hi has presentat encara que sigui amb mig hàbit, et marca més la diferència, pel que tinc entès no és el lloc més segur del món! Que m'ha vingut una sensació de por important 😟

      Elimina
  4. Molt bé, Sergi. Sembla que hi ha una bona organització als slums i que la predisposició és bona cares a la vostra presència entre ells. Bona feina!

    ResponElimina
  5. "...DONANT-NOS A CONEIXER..."
    "...ÉS IMPORTANT QUE ENS CONEGUIN..."

    La PEL.licula : LA MISSION - 1986

    Després de vèncer grans dificultats,
    per escalar les CATARATES DEL IGUAZÚ,
    i arribar al cim, el jesuïta, protagonista
    de la pel.licula, en lloc d' entrar ràpidament
    i amagar-se al bosc tropical ,
    es queda assegut tranquil·lament, allà mateix,
    treu del seu sarró, una petita flauta,
    i enceta una pacífica melodia.

    El noies que l ' acompanya, és queda com
    molt estranyat, com volguent-li dir :
    - Superar tants obstacles, per arribar a dalt,
    seure, I posar-te a tocar la flautes, no ho entenc ?

    Peró, el jesuite, li respon:
    - Al seure, I posar-me a tocar la flautes,
    ESTIC DONANT TEMPS A QUE ENS OBSERVIN...
    A QUE ENS CONEGUIN...
    - ESTAR SENTAT...una postura de repós.
    - UN INSTRUMENT...una petita flauta.
    - UNA SENCILLA MELODIA...convida a escoltar.

    I, en aquest moment, el càmera de la pel.licula,
    va enfocant tot el fullatge de bosc.
    Entremig, tot d' ulls i cares mig tapades
    per les branques i fulles...

    Per a mí, aquesta és una de les escenes més boniques de la pel.licula, que ningú mai en parla.

    Quedar-te sentat al costat del precipici
    i tocar suaument la flauta, és l' equivalent, a Europa
    de tocar el timbre electrònic, I esperar,
    que la càmeres t' observi...
    Trobo l ' escena d' un gran respecte, d' una gran delicadesa, d' una gran educació...

    Sí ! anar als Slums, permetre ser observat...
    Permetre ser preguntat...
    Permetre ser conegut...
    Permetre donar-los-hi el temps mecessari...
    Al Mediterrani, aixó, va ràpid...
    A Centre Europa, ELS Paíssos Nòrdics etc,
    és molt lent...
    Cada " timbre" " cada porta" , mecedita els seu temps
    d' obertura...
    Respectem-ho, amb la mateixa delicadesa,
    que ho va fer aquest jesuïta!!

    Salutacions
    PAX !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'ha encantat aquest comentari sobre la pel·lícula "La Misión" i em fa bé! L'he vista nombroses vegades i no se m'havia acudit l'anàlisi que fas d'aquesta escena. Gràcies Pilar!

      Elimina
  6. Gràcies Pare Sergi.
    Sí, després de tantes i tantes dificultats,
    aquesta escena, destaca per la seva DELICADESA.
    EL PERILL, L' ESFORÇ, EL DESGAST FÍSIC,
    que suposa, l' escalada d' aquella pared,
    junt amb la brutalitat de la força de l' aigua,
    fa que contrasti, emb el seu esperit TANT POLIT !!
    Així, és com ho vaig veure.
    PAX !!

    ResponElimina