Ja fa uns dies que el curs escolar ha començat. L'altre dia m'havia de trobar amb algú davant l'església, i en passar davant la tanca de l'escola vaig veure un dels infants que hem becat. El seu pare els va intentar assassinar vàries vegades. A casa seva (bé, casa seva és una habitació pobríssima i petita en els slums) encara pots veure les marques del matxet del pare quan intentava esbotzar la porta de l'habitació. El pare ara és a la presó.
Des del primer moment, em semblava un nen una mica traumatitzat. Cara no sé si trista, però segur temerosa. I amb molta dificultat per somriure. Li ha tocat viure moments ja molt durs, tot i ser encara una criatura.
Doncs bé, l'altre dia em va veure des de l'escola, i em va regalar un somriure d'orella a orella. Quin regal més gran! No sé encara quina és la vivència que està fent, però somreia! Donem-ne gràcies.
Foto: Jose Becerra, des de Puerto Rico.
Quina gran notícia Sergi! A vegades les grans notícies no són quan un català guanya una medalla d'or (que també) però crec que el somriure d'aquest nen (amb tot el trauma que ens expliques) val molt més que qualsevol medalla d'or que algú pugui guanyar. Hi ha un refrany que diu "val més una imatge que mil paraules" en aquest cas m'atreveixo a dir "val més un somriure que mil paraules". Gràcies Sergi per compartir-ho!
ResponEliminaI tant! Un somriure que diu moltes coses! A aquest nen li ha canviat la vida per sempre i aquest somriure d'orella a orella és la manera que té de donar-te'n les gràcies, Sergi. Els petits gestos poden dir grans coses!
ResponEliminaEl somriure d'un infant és el més preciós que hi pot haver!!!
ResponEliminaMoltes felicitats, Sergi, per tots els regals que aconsegueixes i ens comparteixes!!!
Gràcies per compartir "aquest somriure" carregat d'agraïment, amor i esperança!
ResponEliminaSergi, veo que el fruto de vuestro trabajo y entrega, ya ha comenzado y expresado en la sonrisa del niño por un mejor bienestar, me alegro muchísimo, seguro que este bienestar, de alguna manera, llegará también a sus familias con las que podáis conectar y se dejen acompañar.
ResponEliminaGracias a Dios y a todos que lo hacéis posible.