Nahum, inspirat per Isaïes, diu: "Mireu a les muntanyes els peus del missatger de bones noves que anuncia la pau" (Na 2,1). És una bellíssima imatge! Històricament, el sentinella encimbellat dalt d'una torre o d'una muralla esperava amb inquietud l'aparició del missatger a l'horitzó. Era un moment delicadíssim. En un temps (en aquest cas, uns sis-cents anys abans de Crist) en el qual no hi havia els sistemes de telecomunicació que ara utilitzem, desxifrar la figura llunyana del missatger era clau per saber si s'havia vençut o no en una batalla.
Abans que arribés a les portes de la ciutat, els sentinelles escatien el missatge observant el llenguatge corporal del qui albiraven a l'horitzó: la seva velocitat, si feia algun gest amb els braços, la seva manera de caminar.
El profeta aprofita aquesta imatge que pot ser llegida amb molta més profunditat, i de fet en el Nou Testament s'aplicarà a Jesús. Em meravella aquesta capacitat que tenen alguns de desxifrar amb esperança els primers signes positius de qualsevol realitat.
Senyor, no volem ser il·lusos i veure els peus del missatger de bones noves allà on potser són un mer miratge. Tanmateix ens agradaria contemplar la realitat amb esperança, amb la confiança fonda dels qui creuen que hi ha Quelcom més gran que ens embolcalla i ens impulsa sempre endavant. Dona'ns aquesta visió que ens permeti identificar els primers brots positius en allò que ens envolta. Amén.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada