Sergi, tinc molt clar que l'home des de sempre necessita trobar el sentit a la seva existència. A casa nostra sembla que s'ha volgut retirar tot el tema religiós, les persones es troben buides, i en un moment o altre necessiten donar un sentit a tot plegat. Comencen el camí de recerca, la llàstima és les que no ho fan mai. Segur que vosaltres a Montserrat us deveu trobar amb que és una realitat molt més gran del que ara estic dient jo. A mi em sap greu quan veig pares joves que rebutgen la fe i als seus fills no els deixen saber-ne res, és una pena... Les persones que busquen el sentit amb vosaltres són afortunades, el tema és les que ensopeguen amb grups absurds o destructius. Ara que demanem tants canvis pel nostre país, desitjo que el tema espiritual se sàpiga conduir de manera justa, com es volen conduir totes les altres llibertats!
Obrint portes (articles,llibres) he pogut descobrir que els aborígens senten una gran connexió amb els elements de la naturalesa. És important entendre aquesta unió perquè és la base de les seves creences i de la seva vida diària, també. Pensen que l’ésser humà pertany a una essència superior, que és precisament la natura, a la qual pertanyen tots els éssers, ja siguin vius, morts, vegetals o animals. Així, l’home no és un ésser superior, sino que comparteix la Terra amb la resta d’éssers, iguals a ells. Per ells la creació del món va tenir lloc en un període sobrenatural, anomenen el “dreamtime”, també conegut com “Dreaming” i “Alchera”. És el “Temps del Somni”, una etapa màgica en que la Terra i la vida van néixer. Encara avui es pot penetrar en aquest temps primigeni, per mitjà dels rituals i del totemisme, amb la qual cosa podem deduir que aquests mites fundacionals estan vigents en l’actualitat primitiva i la pràctica dels rituals es manté. El Temps del somni, doncs, continua.
. Aquesta tradició religiosa constitueix el nucli de la cultura aborigen i els serveix de guia en la seva vida. Al no tenir llengua escrita, transmetien el seu coneixement per mitjà de relats i cançons.
Interessant tema i per mi molt desconegut ,potser per la seva llunyania... Gracies per despertar-nos la curiositat .
Bon dia !! Interessant descobrir d'on provenien les creences dels aborígens australians....estic gaudint i aprenen i molt !!.
El més saludable i fructífer de l'estudi de la història és que se’n pot treure tota mena de lliçons, escrites en documents il.lustres;Per tant son una font per imitar ,en l’espai que creiem adient ....i moltes vegades aquests espais son racons vuits que ens cal reomplir .
Jo crec que l'espiritualitat, és a dir, el cultiu de la interioritat, és una necessitat peremptòria i cosubstancial de l'espècie humana. Com totes les dimensions humanes cal educar-la, treballar-la. Les religions afavoreixen aquest treball transcendent que ens empeny cap al nostre interior per descobrir qui som, cap als altres per humanitzar-nos i cap a Déu per a sentir-nos valorats i estimats. Hem de ser humils i estar disposats a admetre la imatge nostra que veiem en l'espill dels altres i de la nostra relació amb Déu. Aquesta intel·ligència espiritual, que cal cultivar, si ens priven de les creences i relats religiosos, sense cap altra alternativa, ens deixa òrfens. Una part importantísima de la nostra identitat es queda per desenvolupar, i això té greus conseqüències en el camí de la vida. El determinisme de l'apariència física, ara tant de moda, i fins i tot, l'acumulació de sabers, no són suficients per a la formació de les noves generacions.
Cer Vicent ,que de la formació de les noves generacions en depèn la societat del futur.Tenim reptes importants per resoldre i per mi una de les mes importants es educar per la cultura de la Pau. Per tant cal proposar nous valors, perquè els que son dominants en aquests moments es modifiquin, o bé es reforcin els ja ben construïts. M’has fet rebuscar ,amb les teves paraules, un escrit del Torralba que diu “” tot ésser humà té un sentit i unes necessitats intimes d’ordre espiritual com són la felicitat, el benestar integral i el gaudir de la vida i de la cultura, perquè la intel•ligència espiritual obre nous horitzons a la importància de cultivar la dimensió espiritual de la persona, independentment de la religió que es professi. Gracies ,per compartir les teves reflexions.
Em sembla molt bé el que dius Vicent, però el tema és s'està fent ara per cultivar l'espiritualitat? El Papa ja destaca la importància de l'educació cristiana per a infants i joves, però què vol dir això? Com s'ha de fer? Quina és la cultura cristina dels joves actualment? Què saben? i com a joves em refereixo als nostres, els de casa nostra...
Uiii! veig que a la primera línia em vaig deixar una paraula i li falta el sentit, seria: "però el tema és, què s'està fent ara per cultivar l'espiritualitat?"
És bonic veure com cada cultura, tot i poder estar aÏllada, recorre el seu camí sempre acompanyada d'una idea sobre allò que no podem comprendre, sigui quina sigui. Segurament no hi ha hagut mai cap cultura en la que els seus membres no s'hagin fet aquestes preguntes.
Sergi, tinc molt clar que l'home des de sempre necessita trobar el sentit a la seva existència.
ResponEliminaA casa nostra sembla que s'ha volgut retirar tot el tema religiós, les persones es troben buides, i en un moment o altre necessiten donar un sentit a tot plegat. Comencen el camí de recerca, la llàstima és les que no ho fan mai. Segur que vosaltres a Montserrat us deveu trobar amb que és una realitat molt més gran del que ara estic dient jo. A mi em sap greu quan veig pares joves que rebutgen la fe i als seus fills no els deixen saber-ne res, és una pena...
Les persones que busquen el sentit amb vosaltres són afortunades, el tema és les que ensopeguen amb grups absurds o destructius.
Ara que demanem tants canvis pel nostre país, desitjo que el tema espiritual se sàpiga conduir de manera justa, com es volen conduir totes les altres llibertats!
Obrint portes (articles,llibres) he pogut descobrir que els aborígens senten una gran connexió amb els elements de la naturalesa. És important entendre aquesta unió perquè és la base de les seves creences i de la seva vida diària, també. Pensen que l’ésser humà pertany a una essència superior, que és precisament la natura, a la qual pertanyen tots els éssers, ja siguin vius, morts, vegetals o animals. Així, l’home no és un ésser superior, sino que comparteix la Terra amb la resta d’éssers, iguals a ells.
ResponEliminaPer ells la creació del món va tenir lloc en un període sobrenatural, anomenen el “dreamtime”, també conegut com “Dreaming” i “Alchera”. És el “Temps del Somni”, una etapa màgica en que la Terra i la vida van néixer. Encara avui es pot penetrar en aquest temps primigeni, per mitjà dels rituals i del totemisme, amb la qual cosa podem deduir que aquests mites fundacionals estan vigents en l’actualitat primitiva i la pràctica dels rituals es manté. El Temps del somni, doncs, continua.
. Aquesta tradició religiosa constitueix el nucli de la cultura aborigen i els serveix de guia en la seva vida. Al no tenir llengua escrita, transmetien el seu coneixement per mitjà de relats i cançons.
Interessant tema i per mi molt desconegut ,potser per la seva llunyania...
Gracies per despertar-nos la curiositat .
Bon dia !! Interessant descobrir d'on provenien les creences dels aborígens australians....estic gaudint i aprenen i molt !!.
ResponEliminaEl més saludable i fructífer de l'estudi de la història és que se’n pot treure tota mena de lliçons, escrites en documents il.lustres;Per tant son una font per imitar ,en l’espai que creiem adient ....i moltes vegades aquests espais son racons vuits que ens cal reomplir .
Jo crec que l'espiritualitat, és a dir, el cultiu de la interioritat, és una necessitat peremptòria i cosubstancial de l'espècie humana. Com totes les dimensions humanes cal educar-la, treballar-la. Les religions afavoreixen aquest treball transcendent que ens empeny cap al nostre interior per descobrir qui som, cap als altres per humanitzar-nos i cap a Déu per a sentir-nos valorats i estimats. Hem de ser humils i estar disposats a admetre la imatge nostra que veiem en l'espill dels altres i de la nostra relació amb Déu.
EliminaAquesta intel·ligència espiritual, que cal cultivar, si ens priven de les creences i relats religiosos, sense cap altra alternativa, ens deixa òrfens. Una part importantísima de la nostra identitat es queda per desenvolupar, i això té greus conseqüències en el camí de la vida. El determinisme de l'apariència física, ara tant de moda, i fins i tot, l'acumulació de sabers, no són suficients per a la formació de les noves generacions.
Cer Vicent ,que de la formació de les noves generacions en depèn la societat del futur.Tenim reptes importants per resoldre i per mi una de les mes importants es educar per la cultura de la Pau. Per tant cal proposar nous valors, perquè els que son dominants en aquests moments es modifiquin, o bé es reforcin els ja ben construïts.
EliminaM’has fet rebuscar ,amb les teves paraules, un escrit del Torralba que diu “” tot ésser humà té un sentit i unes necessitats intimes d’ordre espiritual com són la felicitat, el benestar integral i el gaudir de la vida i de la cultura, perquè la intel•ligència espiritual obre nous horitzons a la importància de cultivar la dimensió espiritual de la persona, independentment de la religió que es professi.
Gracies ,per compartir les teves reflexions.
Em sembla molt bé el que dius Vicent, però el tema és s'està fent ara per cultivar l'espiritualitat? El Papa ja destaca la importància de l'educació cristiana per a infants i joves, però què vol dir això? Com s'ha de fer? Quina és la cultura cristina dels joves actualment? Què saben? i com a joves em refereixo als nostres, els de casa nostra...
ResponEliminaUiii! veig que a la primera línia em vaig deixar una paraula i li falta el sentit, seria: "però el tema és, què s'està fent ara per cultivar l'espiritualitat?"
ResponEliminaMoltes gràcies pels comentaris! Han sortit temes ben interessants!
ResponEliminaÉs bonic veure com cada cultura, tot i poder estar aÏllada, recorre el seu camí sempre acompanyada d'una idea sobre allò que no podem comprendre, sigui quina sigui. Segurament no hi ha hagut mai cap cultura en la que els seus membres no s'hagin fet aquestes preguntes.
ResponElimina