Seguint la lectura del llibre sobre els aborígens, en un fragment l'autor es pregunta com van poder arribar a Austràlia els primers pobladors d'aquesta "illa". I mirant els mapes i analitzant les diferents races del planeta, conclouen que quasi segur que van arribar-hi a través de Papua Nova Guinea (que era el territori més proper).
Anys després, apareixerien les teories de Pangea, l'antiga unió dels continents i la seva posterior fragmentació:
Aquest fet em porta a pensar en la necessària humilitat de científics, de teòlegs, i de tots els qui sostenen alguna teoria. Sí, també dels científics. En el món que estem, a vegades (repeteixo: a vegades!) sembla que les teories científiques siguin irrebatibles. I m'agrada molt quan escolto algun científic que parla des d'un gran coneixement, però també des d'una gran humilitat. Perquè la història tan apassionant de la ciència mostra que després d'un descobriment n'ha vingut un altre. A vegades, uns descobriments deixen els altres obsolets. Però també és cert que sense els uns no haurien arribat els altres.
M'agrada que parlis d'història, Sergi!
ResponEliminaAquest estiu finalment he aconseguit visitar el jaciment prehistòric d'Orce. La polèmica que es va desencadenar amb la troballa d'una part de crani d'un homínid l'any 1982 va ser tan gran que encara ara cueja, només cal fer una mica de recerca per la xarxa.
Des del món científic es va ridiculitzar al professor d'institut i antropòleg de Sabadell, dient que el que havia trobat era un tros de mandíbula o crani de cavall. A mi em sembla que va ser un tema de lluita per veure qui tenia raó en les seves teories científiques. La troballa volia demostrar que hi va haver dues línies d'entrada dels primers homes a Europa, una per Àsia i l'altra per Àfrica entrant pel sud de la Península Ibèrica. Això xocava amb les excavacions que s'estaven fent a Atapuerca que deien que tenien els homínids més antics de la Península Ibèrica.
El professor Gibert va anar per lliure, no va buscar el recolzament de la universitat de Granada, que és el que hauria d'haver fet... I per això els científics de la zona no li van donar suport i van deixar que el ridiculitzessin...
En aquests moments, gràcies a un queixal infantil, de la mateixa data del trosset de crani del l'any 82, s'ha pogut confirmar que les teories exposades en aquell moment estaven en el cert. Una mica com li va passar a Alfred Wegener amb la teoria de la Pangea.
No sé si el tema va ser d'humilitat, però és el que expliques, aquelles teories científiques que es van voler fer irrebatibles, han estat del tot rebatudes i més de 30 anys després ja ningú posa en dubte què van significar aquelles troballes. Les excavacions segueixen, el professor va morir l'any 2007 per un càncer, però la seva feina continua, "després d'un descobriment n'ha vingut un altre".
Moltes gràcies, Sergi!!! I perdoneu-me per l'extensió del comentari, però és que és un tema que em fascina...
Com sempre les teves aportacions,Sergi, fan que revisquin vivencies i per tant recerqui papers i racons que tenia oblidats i altres ben desconeguts.
ResponEliminaEn els estudis per l’accés a La universitat per majors de 25 anys..ens varen fer conèixer, i aprendre a fer treballs de recerca de filòsofs , sociòlegs i científics. Evidentment ,fen recerca a les biblioteques ....res comparable al que ara puc trobar fàcilment per Internet.
Jo vaig optar per treballar en Galileu Galilei,potser ja tenia arrelada la curiositat per l’astronomia i que encara em fa meravellar-me de tot el nostre univers.
Podíem dir que Galileu va ser fundador de l’astronomia moderna, i més en general, com el introductor del mètode experimental en la investigació científica. A més dels seus extraordinaris resultats com a físic i astrònom, la importància de Galileu està precisament a haver-hi creat una mentalitat científica nova, les bases de la qual són encara les nostres.
El teball obligatori va estar descobrir Karl Popper (1902-1994)[1] que afirma que les teories científiques no són vertaderes o falses, sinó aproximacions a la veritat
Per moltes observacions i assajos que confirmin una teoria, un sol resultat negatiu és suficient per destruir-la.
Be…. Per tant ,Visca els científics , els seus estudis i descobriments…. . Les satisfaccions personals que trobaran i el molt de treball que a vegades no els donara cap satisfacció.
No obstant la societat i el món sencer en té
la necessitat d'ells .
Gracies !!!
És ben cert que tot el que sabem avui en dia (que és relativament poc comparat amb la gran quantitat de coses que hi ha a l'univers) no ho hauríem pogut saber si abans ningú no s'hagués preocupat de pensar-hi i de formular possibles hipòtesis. He recordat els primers filòsofs de Grècia, filòsofs que van dedicar-se a buscar quin era l'origen de tot: l'aigua, el foc, el vent, la raó... Avui ens pot semblar sorprenent que pensessin que tot pot venir d'un element d'aquests, però si ells no haguessin començat per aquí, segurament nosaltres no hauríem pogut saber tot allò que actualment està vigent, i que potser d'aquí uns anys algú descobreix que estàvem equivocats.
ResponEliminaMoltes gràcies pels comentaris!
ResponElimina