diumenge, 4 d’octubre del 2015

La paraula "exigent"

10 comentaris:

  1. Avui la nostra societat exigeix persones ben formades amb bon rendiments .Evidentment, a les escoles, els alumnes també reben aquestes exigències …jo tinc el dubte de… I que passa si se’ls exigeix massa? sense preocupar-se de si poden o no arribar als objectius o si comparteixen aquest interès o com repercuteix emocionalment en ells .
    Aixó també es aplicable a cada un de nosaltres (els adults)que ser massa exigents amb nosaltres mateixos i posar-nos fites difícils d’aconseguir, incrementa l’ insatisfacció personal i els sentiments d’inseguretat. No obstant si ens exigim poc, no caldrà que ens esforcem.I qui ens diu que no podem fer més? TOTHOM pot fer més i millor, es tracta de millorar a poc a poc,
    ""Que donem tot allò de bo que
    podem donar. I això, perquè som capaços de donar molt"".
    Gracies !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, és cert, no totes les exigències són bones. Suposo que tots som susceptibles d'equivocar-nos... vaja, segur. Però almenys, és bo tenir clar el punt de partida, el propòsit inicial de la paraula.

      Elimina
    2. Es ben cert,Sergi,que cal tenir present el propòsit inicial de la paraula . Es fantàstic !!. No obstant, a mi no m’agrada exigir ,com tampoc sentir-m’hi .Tot i que crec que amb moltes actituds i situacions,tots podem exigir (a vegades inconscientment).
      Les persones acostumem a ser exigents amb la vida ,ens marquem pautes,somnis per complir ,cosa que crec necessària per desenvolupar les nostres capacitats. No obstant exigir-nos i exigir grans fites , podem entrar en el risc de no ser feliços en els petits triomfs de cada dia ,com gaudir de l’amistat,la tranquil·litat…etc. La vida no es ni pot ser perfecte ,per tant ..exigir-nos la perfecció en cada cosa , poques vegades podrem sentir-nos satisfets.
      Es la meva humil opinió,que per ser ,pot ser ben errada.Ja que aquestes reflexions, fan pensar sobre algunes maneres de fer......Gracies !!

      Elimina
  2. Sergi, a mi m'agrada l'exigència i ara que ens has explicat el sentit etimològic de la paraula encara més.
    Reconec que sóc exigent amb mi i amb els altres. Ara que els meus fills ja no són petits no em penedeixo gens d'haver-los exigit. Crec que si són on són és per aquesta obligació que han sentit sempre de donar el millor d'ells mateixos, i amb això no vull dir que m'hagi equivocat...
    Núria, crec que quan a un alumne se l'exigeix massa és perquè l'educador no ha entès què vol dir exigir, estaria bé que mirés aquest vídeo. Sí que està molt mitificat això d'exigir, però penso que sempre ha de ser una exigència positiva!
    Gràcies Sergi, per aquestes paraules útils que ens expliques.

    ResponElimina
  3. Ara veig que no he escrit gaire bé: a la sisena línia hauria de dir "i amb això no vull dir que no m'hagi equivocat mai" i a la vuitena m'he menjat el pronom feble: quan a un alumne se li exigeix massa...
    Que malament!

    ResponElimina
  4. Sergi, em van arribar al cor les paraules de la teva homilia del passat diumenge, el sentit que li vas donar a la paraula "exigent" en el matrimoni; i sobretot m'agrada com arribes a la gent. És fantàstic!

    ResponElimina
  5. És important ser exigent amb un mateix, però també és ben cert que hem de trobar un equilibri per tal que aquesta autoexigència sigui beneficiosa per a nosaltres, de forma que ens ajudi, tal com tu dius, Sergi, a treure el millor de nosaltres. I així també ho hauríem de fer amb els altres, per tal que aquesta paraula pugui significar realment allò que vol dir en la seva arrel.

    ResponElimina