dissabte, 30 d’abril de 2016

La història de la Mònica

Més d'una vegada m'he trobat amb algun jove que sosté que no hi ha gaires persones bones al món, a la qual cosa jo contesto que he tingut la sort de conèixer moltes persones bones! I que sí: que n'hi ha! Aquí en teniu un testimoni. Amb uns minuts ja us fareu una idea de la història, però potser us passarà com a mi, que l'acabareu veient tot. He tingut la sort de conèixer una persona que coneix la Mònica, i em confirma que és tan bona com apareix al vídeo. Aquí el teniu: En nom de l'amor

7 comentaris:

  1. De fet només Déu en sap totes les bones persones que en passen per la Terra, perquè ell en coneix el fons de tots els cors, i jo de fet també en penso que sí que n'hi han, però em queda la sensació de que hi ha un gran buit en la relació d'estimar a Déu, jo en soc rebutjada, i ho accepto plenament, pel fet de sentir-m'he cristiana, pel fet d'esperar de la gran entrega que en va fer Jesús amb la seva vida, i després Déu el va fer ressucitar, que res que en passi en aquest món, encara que m'afecti, encara que em façi mal, encara que em façi patir, per a totes i cadascunes de les coses que et van venint per part de persones que és proclamen cristianes, i que en són capaçes de fer coses que no lliguen amb la cristiandat, i que continuament és van canviant les màscares per a quedar bé socialment, que de fet no demostren el que en realitat en duen dins, doncs ni d'aquesta mena de persones, ni de les que em rebutgen per a jo ésser cristiana, ni per a res del que em pugui anar passant tot i que ja he recorregut un llarg llibre de problemes i de no sentir-t'he ni compressa ni acceptada, hi a més rebutjada, hi ha com una mena de mantell que la gent fan servir per a tots/es els qui anomenen a Déu, però no ens ha d'importar, el que ens ha d'importar és poder passar pel forat com en deia Jacint Verdaguer i Santaló, un día que és va acostar a demanar-l'hi al Marquès de Comilles, on ell hi havia treballat, i el van quasibé tancar (ell s'hi va negar) a un convent on segons en Mossén Cinto en deia que hi anaven els capellans que s'havien tornat bojos, doncs després d'acceptar totes les calumnies que el Marquès de Comilles li va anar engegant durant la reunió, i ell ho va acceptar sense ni piular, en marxar quan baixava per la escala del Palau Moja, va tenir el sentiment i el pensament aquest:- Jo prefereixo ser pobre, perquè els rics no podran passar pel forat per al qual en podrà passar un camell, o sia tenir les portes obertes del cel. Per tan no tingueu la sensació de que no en queden de persones bones, Déu sempre en deixarà que n'existeixin, i ell en veura el fons del seu cor, i decidirà si podrà passar per a aquest petit forat on el pobres i un camell en podran passar. Com a franciscana que em sento, i acostumo a anar a l'Èsglesia de Pompeia, us tinc d'enviar a tothom que en vulgui lleguir, que façin l'esforç de creure, que han de pensar que per a alguna raó existim, per tan us envio els meus nobles i sincers sentiments, i alhora demano a Déu que us beneeixi a tothom.
    Ramona Ibarra i Solà (lliri de pastor)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracies per el teu escrit Ramona !!
      Puc constatar que, a mi no em cal fer cap esforç per saber que hi han persones bones ,i que algunes d'elles no tenen la sensació de la seva bondat encomanadissa. Son persones de tota mena i de tota condició ,mitjançant les quals ,els altres aprenem a estimar ,aprenem també a ser bones persones .

      Una abraçada
      Nuria

      Elimina
  2. Crec que si el món és obra de Déu, i com diu el Gènesi, tot allò creat és bo, també hi ha molta bondat entre les persones, creades a la seua imatge i semblança, malgrat el pecat. Quin sentit té, doncs, la redempció, si no ens amera d'estima i amor? El nostre món, tot i la gran dosi d'ambiguïtat humana, camina cap a un horitzó de justícia i bondat, encara que ho faça a poc a poc.

    ResponElimina
  3. A vegades sembla difícil pensar que en el món encara hi ha gent molt bona, però exemples com els de la Mònica ens fan mantenir l'esperança en l'home, i pensar que, malgrat la maldat existent, fer el bé sempre és millor que fer el mal, i que a la llarga sempre s'acaba imposant la bondat.

    ResponElimina
  4. Moltes gràcies, germà Sergi, per donar.nos a coneixer aquest testimoni de BONDAT, PACIENCIA i ESPERANÇA.
    PAU i BÈ.

    ResponElimina
  5. Moltes gràcies a tots els comentaris! I pels que seguiu, a través dels comentaris, les peripècies de la Nuria (fenix) sapigueu que s'està recuperant bé.

    ResponElimina