Anem a l'origen de la paraula. Ve del francès "routine". I d'on ve "routine"? Si ens traslladem al francès antic, el mot original és "rote" i significa "camí obert enmig d'un bosc o d'una zona de matolls". Aquest mot va evolucionar al francès modern com a "route" ("camí" o "carretera"). Per tant, en principi una ruta és quelcom que traça l'ésser humà per anar d'un lloc a un altre.
I com es passa de la ruta a la rutina? Doncs bé, la rutina és una "marxa per un camí ja molt conegut". La ruta pot ser imaginada o recorreguda per primera vegada. En canvi, la rutina implica que aquella ruta ja s'ha recorregut moltes vegades. I això em sembla molt interessant.
En la vida de cada dia, tots tenim rutines. I em semblen excel·lents! Penso en les rutines que tinc, i n'hi ha des d'aspectes d'higiene a espais fixos de cada dia que t'ajuden a donar una estabilitat a tot allò que fas durant el dia. Et permeten no haver de reflexionar a cada segon o minut sobre tot el que faràs, especialment sobre gestos ben simples. I pots destinar més atenció a aspectes que probablement sí que requereixen més atenció i capacitat reflexiva.
També és cert que cap dia no és idèntic, perquè cap dia no estem igual i ens passen coses diverses. I, almenys en el meu cas, molt sovint les jornades són tan plenes de variabilitat en funció de les tasques, que no va gens malament que hi hagi un esquelet que sigui estable i unes activitats que puguin ser realitzades de la mateixa manera.
I penso que tot això que he escrit és perfectament compatible (i complementari!) amb el que vaig dir temps enrere sobre les vacances: http://fontdegreccio.blogspot.com.es/2015/07/vacances.html
Les persones que estem vinculades a moltes i diverses activitats extra-laborals valorem de forma positiva la rutina. En el meu cas, com bé dius, "la rutina és una estabilitat a allò que faig durant el dia". Personalment gaudeixo de la rutina. Per algunes persones en canvi, i malauradament, la rutina significa avorriment.
ResponEliminajo soc una persona a qui no agrada la rutina.... No obstant molts anys vaig fer cada dia el mateix,despertar els meus fills,esmorzar,portar-los a l’escola,anar a treballar, fer el dinar.....etcdccc. aixo que dius l’esquelet,això era la meva vida ..No recordo haver pensat que era una rutina,perquè cap dia era igual,cap de nosaltres érem iguals que el dia anterior,,,a més ho feia amb tant d’amor amb tantes ganes ..
ResponEliminaAra la vida, m’ha trencat tota un altre rutina que tenia, cuidar la mare,la casa,activitats,ajudar als amics ..etc
la Salud m’ha fet trencar l’esquelet i des de aquí us demano tota la força positiva, dels que se que sou ben prop meu i dels que només ens coneixem virtualment ..Segur que estaré uns dies de “vacances”no obstant l’aigua de La Font sempre estarà al meu costat.
Avui una abraçada de la Núria
Núria, molts d'ànims en aquestes "vacances" forçades. T'estarem esperant a la tornada. Ets la comentarista més fidel d'aquest espai. Però és curiós com mai no ha faltat un comentari d'algú, com si us haguéssiu posat d'acord quan vas estar uns dies impossibilitada... i això que alguns no us coneixeu! Endavant!!
EliminaEntro volant... per donar ànims i LA PAU i el BÈ.
EliminaSempre endavant, Núria.
Et farem present! Ànims!
EliminaT'estimem, Núria!
EliminaGRACIES !!!!!!!!! jo també us estimo !!!
Eliminamolt interessant. M'agrada pensar a l'origen de las paraulas
ResponEliminaJo crec que la rutina dóna estabilitat a la nostra vida, és aquest esquelet al voltant del qual vertebrem el nostre dia a dia. I crec que és necessària, perquè l'absència de rutina sovint porta al malgastament del temps. A part, saber què faràs sense haver de pensar-ho ens dóna lloc, com bé dius tu, Sergi, a concentrar-nos en les coses importants, deixant així de banda aquelles de supèrflues i que ens poden distreure.
ResponEliminaM’agrada conèixer l’etimologia de les paraules, sempre és una font de coneixements pels significats i pels matisos que poden incorporar en un mateix camp semàntic.
ResponEliminaDe fet, Sergi ha centrat el tema molt ràpidament tot fent referència als orígens de la paraula.
Efectivament, tal com esteu comentant les rutines són esquelets fonamentals que donen suport a la nostra tasca diària. Allò que fem cada dia sense preguntar-nos per què ho fem, ni tampoc com ho fem.
¿Mai no us ha passat que heu agafat el cotxe amb la intenció d’anar a un lloc i, sense adonar-vos, heu repetit el recorregut que feu cada dia?
Són accions reflexes que no requereixen cap reflexió prèvia, cap decisió, cap opció.
Les tasques escolars, en els primers anys, dediquen molt de temps a l’assoliment de rutines dels nens i nenes. Cal crear uns hàbits de treball, de conductes, de processos, que afavoreixen una bona disposició dels educands envers l’accés als coneixements i també cap a les relacions interpersonals.
Però també és cert que hi ha un estadi superior al de les rutines que cal treballar al màxim. Es tracta d’un nivell de consciència cognitiva que ha de ser capaç de reaccionar, prendre decisions i executar-les davant les situacions que deixen de ser rutinàries. Un espai de consciència que ha de gestionar l’esglaó inferior el més encertadament possible. I aquest també s’ha de treballar. En la mesura que es desenvolupen totes les capacitats individuals haurem aconseguit persones amb talent, és a dir persones que poden donar respostes encertades en la resolució de problemes (laborals, familiars, del temps lliure, etc) i també en la gestió de les emocions i dels sentiments.
En la mesura que ens fem grans, anem incorporant noves rutines des de la voluntat conscient, en funció de la dinàmica ambiental (els canvis d’àmbit), que poden ser més o menys exitoses en funció del talent desenvolupat en aquest esglaó superior.
Vicent, m'ha agradat molt la visió que dónes de la rutina i de l'estadi també necessari més enllà de la rutina! Una reflexió que ens enriqueix a tots! Però mira: la rutina acostuma a ser la germana pobra, una mica poc valorada... i n'he volgut fer apologia.
ResponEliminaGràcies a tots els comentaris que heu fet! En aquest cas, els de suport a la Núria són bonics perquè alguns us heu conegut a través de les meves ratlles, i això em fa il·lusió.