Hi ha músiques sublims, que no et canses d'escoltar. I no només no te'n canses, sinó que t'agrada sentir-ne diferents interpretacions. Perquè cada artista les recrea d'alguna manera en interpretar-les. El cantant les fa seves i els dóna un color particular, únic.
El Pie Jesu, de Fauré (dins del seu Requiem, també ben bonic) és una d'aquestes peces per mi. I ja fa temps vaig trobar-ne una interpretació que em captiva: la de la soprano eslovaca Lucia Popp, a qui la malaltia es va endur massa jove.
No és un cant per escoltar amb presses, sinó per contemplar.
I avui em ve de gust compartir-lo.
Bon dia !! sempre m'ha fet emocionar quant l'escolto en algun concert de l'Escolania.
ResponEliminaNo es estrany que aquesta versió et captivi ..es tant especial aquesta veu....
Dius que no es per escoltar amb preses,jo hi afegeixo...com tampoc si estàs un xic feble emocionalment.Ara......mirant-m'ho be.....dius que va marxar massa jove....Al escoltar aquesta meravellosa cançó..no et sembla que la tenim ben prop ??contemplem amb la seva companyia.
GRACIES !!!!!!
Gràcies per compartir. És magnífic
ResponEliminaRealment la música és una eina magnífica per ajudar-nos a aprofundir, i més quan és bonica. Sens dubte el Pie Jesu del Requiem de Fauré és una peça que, si l'escoltes i tanques els ulls, et trasllada allà on vulguis. Gràcies per compartir-la!
ResponEliminaM'agradaria compartir amb vosaltres un altre vídeo. És un altre fragment del Requiem, In Paradisum, però no de Fauré.
ResponEliminaUs deixo aquí l'enllaç: https://www.youtube.com/watch?v=3PtPWtk9wic
GRACIES !!!!! estimat amic !!
Elimina