En primer lloc, mai no som exactament els mateixos a dins nostre. Cap dia no estem exactament igual. Ens han passat coses diverses, hem trobat persones o situacions diferents. No hi ha ni un sol dia repetit en la nostra vida. Per tant, cada pregària ressona d'una altra manera en funció de com estàs o què acabes de viure.
Però en segon lloc, a mi m'agrada de tant en tant donar un to diferent a algunes pregàries. Algun dia no, perquè estàs cansat i et deixes dur simplement per allò que està establert. Però alguns dies dediques aquella pregària, o aquell Parenostre, a alguna persona determinada o a un grup concret de gent. Els fas presents. Em diverteix especialment fer presents persones que no ho dirien mai.
Altres vegades, et fixes en imatges de Déu relatives a un tema. O en valors que et transmeten els salms. Ho dic tan sols com a exemples que et fan viure aquella pregària d'una manera creativa. I aleshores aquell camí tan conegut perquè l'has fet moltes vegades pren un altre color, i n'observes detalls que altres vegades t'havien passat potser més desapercebuts.
Comece la meua intervenció amb un suggeriment que justifica i reforça la meua argumentació posterior. Jo aquest post l’hauria titulat: “La rutina que fa possible la pregària”.
ResponEliminaD’un banda hauríem de pensar què és la pregària (relació, diàleg, acció de gràcies, intercessió, etc) i per altra banda identificar, explicar, què fem per a què tot això siga possible.
Crec que hi ha uns elements bàsics necessaris per a pregar: la disponibilitat personal, l’espai, el moment, el silenci, els ritus i els relats que repetim (salms, textos, fòrmules, música). Si això ho fem de forma rutinària i periòdica haurem garantit un àmbit que possibilita la pregària. És a dir, tot allò que fem quan preguem (allò concret, tangible, controlable, previsible, rutinari...) constitueix el caldo de cultiu per a pregar. Quan preguem ens deixem portar, interpel·lar, emergeixen sentiments, visions transcendents, propòsits. I això surt espontàniament, sense que puguem exercir cap condicionament. És en aquest moment que deixem un espai per a l’escolta. Aquesta és la veritable pregària.
Per tant, sota el meu punt de vista, una cosa duu l’altra. El context (organitzat i ritualitzat) és indispensable per a pregar. I aquest context no ve donat únicament per les accions litúrgiques, molt sovint, hi ha narracions quotidianes que esdevenen espai i temps propici per a pregar.
Hola, la frase "Em diverteix especialment fer presents persones que no ho dirien mai." la trobo interessantíssima :D. La vida està plena de rutines que la fan possible: respirar, menjar, dormir, somniar...Sobre la pregària... penso que de vegades el que fa que les coses tinguin sentit es precisament el fet de repetir-les i de fer-les teves. És coneguda la frase de que un rellotge espatllat dóna dues vegades al dia la hora exacta, penso que amb la pregària succeeix el mateix: en un moment o altre, a base de repetir-la, troba el seu moment exacte, en el que tot cobra sentit.
ResponEliminaGràcies Manel! Doncs a vegades tu estàs entre aquestes persones dins la meva "diversió oracional"... :)
EliminaQuines reflexions més boniques i interessants! Les he llegit i rellegit.
ResponEliminaAcostumo a triar el tipus de pregària segons el moment i l’estat personal en què em trobo, i si alguna vegada m’ha semblat que m’apropava a la rutina, l’ofereixo també al Senyor.
El rosari també és pregària, i més rutinari no pot ser...
EliminaHola!! La rutina de les Vespres va ser una de les portes que més em va acostar a la pregaria ,que tenia oblidada des de feia temps. Ara fins hi tot les trobo curtes,depenen del moment que visc.La rutina de la Salve,el Pare Nostre es fa imperiosament necessari compartir.los presencialment. Beneïda la seva rutina.
ResponEliminaGracies a tots TOTS per el vostre aprecíi
La pregària, quan és feta amb el cor, és igual que sigui rutinària o no. Està més enllà d'això, i com que és totalment personal, depèn de com ens puguem sentir en un moment concret. Sempre serà diferent si ens surt del cor.
ResponEliminaMoltes gràcies a tots els comentaris!
ResponElimina