dijous, 24 d’octubre de 2019

Cuideu-vos


En alguna plataforma les darreres setmanes exhortaven la gent a cuidar-se. Ho feien tenint present que s'acostaven dies complicats per al país. Home, per mica que estimis el país, no et pot ser indiferent el que està passant. I ho dic pensant amb persones que pensen de maneres ben diverses.

Però és important cuidar-se. Conèixer quines són les pròpies forces. I en funció d'això, decidir. No ho dic només en relació a prendre part en crides de tota mena, sinó sobretot en com les coses ens poden arribar a afectar emocionalment.

No és obligatori estar 24 hores pendent de l'última novetat i connectats permanentment. I en setmanes així, fàcilment hi ha persones que hi estan, sense que això els aporti res. Al contrari.

I també és bo que, en la mesura que puguem, tinguem cura d'altres. Que puguin desfogar-se, asserenar-se, fins desintoxicar-se.

Crec que a vegades es confon "implicar-se" amb "no cuidar-se". Són dues coses diferents. I malgrat que la implicació pugui comportar cansament alguns dies, és bo continuar tenint cura d'un mateix i dels altres. Vaja, em sembla a mi.

5 comentaris:


  1. Moltes vegades pensem que donar més de nosaltres és una necessitat, però tens raó que també ens hem de cuidar. La mesura és important, i saber fins a on pot arribar el cos i la ment per ajudar més i millor, és necessari.
    Com totes les situacions a la vida, ajudar, escoltar-nos, sentir-nos acompanyats, fer-nos costat.
    Moltes gràcies Sergi per la teva reflexió.

    ResponElimina
  2. Jo no em pregunto per les pròpies forces, sóc gran i sé on puc arribar. El que em costa d'entendre és com, cuidant-me, puc vèncer aquesta angoixa que inconscientment experimento, encara que estigui fent coses que voldria que m'absorbissin del tot, l'actual situació del país me'n priva. Procuro acollir i escoltar a d'altres que es troben igual, intento ajudar-los a asserenar-se, donar-los ànims, però el remei no em serveix per a mi. Gràcies P. Sergi

    ResponElimina
  3. Bon dia!
    Un exercici que a mi em va bé, sobretot en moments en que se't regira l'estómac d'indignació, és imaginar que allò que veus o sents està passant en un altre país. (I per cert, en aquests dies, no cal gaire imaginació!). Això va bé per intentar fer-ne una analisi més asserenada. No es tracta de despreocupar-se'n, però tampoc de voler ser un heroi franctirador.
    Aquesta exercici, però, ha d'acabar amb alguna acció efectiva per petita que sigui: escriure una carta a presos, rascar-se la butxaca per la caixa de resistència, aprofitar les xarxes i amistats per internacionalitzar la informació, ... Hi ha mil coses per fer!

    ResponElimina
  4. Sergi, com que no m'és gens indiferent el que passa al país prefereixo no estar-ne tot el dia pendent. Intento no escoltar notícies i si n'hi ha alguna que vull saber-ne una mica ho busco per internet. La veritat és que em perdo moltes coses, no estic gens a l'última, però sí més tranquil·la. El problema serà a l'hora de votar, tinc clar a qui no ho faré però a qui sí no ho sé gens encara...
    Gràcies pel que expliques!!!

    ResponElimina
  5. Moltes gràcies pels vostres comentaris!

    ResponElimina