La font, com us vaig dir, està al bell mig de la plaça de Greccio. A un cantó de la plaça, hi ha un banc des del qual comparteixo algunes reflexions. Just al davant del banc, a l'altra banda de la font, hi ha una escalinata que dona lloc a un replà anomenat "l'atri". Des d'aquest indret parlo de temes de fe i d'espiritualitat. Però no ho faig "des de la trona" o "des de la sagristia", és a dir, només dirigit a un públic de Missa (perquè ens entenguem). Intento que puguin ser paraules significatives també per a aquells que no se senten creients o que estan en recerca. I les comparteixo com qui ha trobat un tresor, així ho visc.
Des del banc, a la dreta abans de l'atri, hi ha la tartana (com la de la foto). La inspiració són les pel·lícules de l'Oest. Recordeu aquelles coses que feien a l'Oest? "¡La mujer barbuda!", "¡el hombre de las tres piernas!", "¡el elixir de la juventud!". La tartana presentava coses singulars dignes de prestar-hi atenció. Sí, això de la tartana té una mica d'humor. Però a la tartana d'aquesta plaça no hi apareixen coses de circ o d'humor, sinó testimonis o gestos que considero exemplars. Per això està al mateix nivell que l'atri: perquè tot fa referència a l'Amor.
A l'esquerra del banc, hi trobem dues paradetes: una és la de les paraules útils, pel meu gust per l'etimologia dels mots i per la significació que poden tenir les paraules com a expressió d'allò que pensem i som. Just al costat, hi ha la paradeta de segona mà. Potser ni l'una ni l'altra són el centre de la plaça, però m'agrada que hi siguin.
I al costat d'aquestes paradetes, abans d'arribar a l'atri, s'està obrint un passatge per entrar en un altre espai. Encara no està a punt, però està en preparació.
Uiiii… no sé si m'ho acabo d'imaginar... hauràs de pasar una foto ;
ResponEliminaM'agrada venir a aquesta font, tastar la seva aigua i gaudir dels seus diferents espais. Gràcies
ResponEliminaGràcies de les teves reflexions!
ResponEliminaLa "tartana" és el que em portava més de cap! Esperant amb expectació quin serà el proper espai de la plaça!
ResponEliminaCarai Sergi. I jo que em pensava que havies posat aquests noms sense tant de fons. Ho tens tot pensat!!!
ResponEliminaSegueixo els teus passos amb molt interès i amb ganes que les coses ens vagin millor i poder-te ajudar a ajudar.
Has pensat en fer un mapa físic com als jocs de rol?
:)
Molt bé aquesta aproximació arquitectònica! ;)
ResponEliminaVeig Sergi que tot està molt ben endreçat a Greccio. Va bé tenir aquest punt de vista des de dins.
ResponEliminaFa dies que sóc lectora silenciosa, però no deixo de passejar per la Font tot buscant aquell glop d’aigua fresca que necessito per continuar el camí. Gràcies a tots/totes per les trobades que des d’aquí van sorgint.
ResponEliminaMolt bé aquesta explicació, Sergi. Així ens fem més nostre aquest paisatge tan acollidor.
Tot molt i molt ben pensat!
ResponEliminaRespecte a quin llenguatge pot arribar (o no) a uns i a altres, penso que compten tant les paraules i la forma com la autenticitat.
I la Font de Greccio és autèntica perquè parla de persones i experiències reals, i no pas d' especulacions, teories o opinions sense base.
Moltes gràcies a tots pels comentaris!
ResponElimina