Ara farà un any que la M. Claustre Solé, biblista, ens va fer un curs sobre els primers capítols del Gènesi a l'hostatgeria de Montserrat. Vam gaudir-ne molt! Una de les idees que em va quedar era que sovint s'ha interpretat malament la idea del Gènesi segons la qual se'ns ofereix "dominar" la Creació. I ella apuntava que la crida és a tenir-ne cura.
Anant al text hebreu, apareix el mot "כָּבַשׁ" ("kabash") que literalment vol dir dominar, o sotmetre. Però ella ens deia que a vegades s'ha llegit això com si es convidés l'ésser humà a fer el que li donés la gana amb la Creació, quan la proposta és a tenir-ne cura des de la responsabilitat.
Com vaig dir l'altre dia, nosaltres som part de la natura. I no sempre és fàcil trobar l'equilibri entre respectar la natura i mirar de sobreviure. Per exemple, a Uganda vaig veure que els micos (que nosaltres trobem tan simpàtics) allà destrossen collites i altres coses. I per això, de tant en tant es fa alguna batuda amb gossos per caçar-ne un. D'aquesta manera, durant uns mesos s'allunyen de la zona.
Em va encantar la idea que la mateixa M. Claustre ens va compartir: el món com a usdefruit de l'ésser humà. La paraula "usdefruit" ve dels mots llatins "usus" i "fructus", és a dir, "ús" i el que jo traduiria com a "gaudi" o "fruïció". Per tant, se'ns ha donat el món perquè en disposem i en gaudim. Però sabent que no en som propietaris, sinó que l'hem rebut generosament perquè en tinguem cura.
I quina millor manera de gaudir-ne que estar-hi en comunió?
PD: No sé si la M. Claustre llegirà aquest escrit, però s'admet rèplica, matisos i correcció.
El món ens ve donat i, l'ésser humà no és capaç de millorar-lo. El medi ambient sembla cosa dels altres, com si els humans no tinguéssim cap responsabilitat en aquest "usdefruit".
ResponEliminaBonic, molt bonic Sergi!!! M'agrada molt el lligam que enfas de gaudir-ne i estar-ne en comunió. Diria que no tothom ho entén així.
ResponEliminaMoltes gràcies de deixar-nos tornar a gaudir amb la teva vena de fil·lòleg!!!
Today is the World Oceans Day to help us think about the importance of the oceans in our lives. They are responsible for 70% of the oxygen on earth. They must be protected, among other things, from plastics and there we can help!
ResponEliminaMolt bona reflexió. Estem de pas. Hem de gaudir de tot allò que se'ns ha deixat, però res no és propietat nostra, és per a l'usdefruit de tota la humanitat. Com deixem la casa comuna a les generacions que han de venir?
ResponEliminaSegurament la clau pel futur del nostre planeta és precisament aquesta idea de gaudir-ne i tenir-ne cura a la vegada. De fet tenir cura del planeta és també tenir cura de nosaltres. Us invito a veure aquesta entrevista a Carles Castell https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/els-matins/la-destruccio-de-la-natura-afavoreix-les-pandemies/video/6045941/
ResponEliminaRealment un curs exquisit!
ResponEliminaRecordo la idea d´un Déu que deixa la creació inacabada. I amb l´usdefruit, ens deixa molta feina per fer. Feina que hem de fer recordant la imatge i semblança a la bondat infinita de Déu.
Montserrat
La M. Claustre també em diu que en té un record entranyable. Penso que va ser una cosa general de tots els qui hi vam participar.
Elimina