Mocar-se en públic

Un dia, a Uganda, estàvem sopant quatre en una saleta. Un va dir: "Disculpeu", es va aixecar i va marxar uns moments. Al cap d'una mica, un altre. I una mica després, el que encara no ho havia fet. Semblava que ho fessin per torns. Com que en vaig veure dos que, en tornar, semblava que guardessin el mocador, els vaig preguntar si s'havien anat a mocar a fora. Em van dir que sí. I els dic: "És com de mala educació mocar-se en públic?". I em van respondre que no era l'ideal. Ràpidament vaig intentar recordar la quantitat de vegades que aquelles setmanes m'havia mocat en públic... (Podeu riure)

A l'altre extrem, recordo una senyora en una aldea d'Honduras que es mocava amb la part superior lateral de la samarreta... Segurament no tenia mocadors.

Una vegada, anys enrere, algú em va corregir perquè feia servir l'escuradents en públic.

Són costums que en un context o cultura poden tenir unes connotacions, i en un altre no hi donin més importància. M'agrada conèixer els costums de cada lloc per adaptar-m'hi. I només els descobreixes quan els veus o te'ls expliquen.

Recordo una noia del grup a Honduras que estava tan conscienciada que no havia de fer una cosa, que la va fer de seguida! Ens havien avisat que no diguéssim "pisar" ni "coger" perquè allà eren paraules amb connotació sexual. En lloc d'això, havíem de dir "patear" i "agarrar". Doncs encara estàvem a la "paila" del "carro" (la part de darrera del cotxe, on van les càrregues) que ens va portar fins a la primera aldea, i ella sense voler em trepitja i davant de la gent que ens rebia em diu: "Ay, perdona, que te he pisado". I els afegeix: "Un momento, que voy a coger la mochila". Sort que eren bona gent!