I digué el deixeble:
- A vegades em carrega molt veure tanta mediocritat al meu voltant...
I respongué el mestre:
- Sense negar que n’hi hagi, mira principalment de vetllar sobre tu mateix. Si pots ajudar algú a no ser-ne, està bé. Però pregunta’t si potser en alguns aspectes ells no són mediocres, i tu sí. Repeteixo el que et deia: sobretot mira de vetllar sobre tu mateix.
S’inquietà el deixeble:
- M’ho dius perquè penses que en soc?
I respongué pacificat el mestre:
- No. T’ho dic perquè tots tenim camí per recórrer. Fins que arribem al terme del camí.
És ben veritat !!
ResponEliminaSant Pau, ve a dir que la santedat,
S' ha de reflectir en la vida quotidiana
del cristià...
D' aquest treball, mai ens en jubilarem,
tenim feina per estona, peró per un altre costat,
penso que és molt bonic anar abançant
per aquest camí, uns dies a pas més lleuger,
i potser uns altres amb més dificultats,
PERÓ sempre pensant que Crist ens acompanya.
ELL AIXÍ ENS HO HA DIT I JO M'HO CREC!!
QUE tingueu un bon descans !!
Ben cert, intenció i coherencia, no jutjar...
ResponEliminaM'agrada quan fas aquestes lliçons del mestre, Sergi!
ResponEliminaI sí, crec que tots tenim camí a fer, la supèrbia de pensar que som perfectes ens porta clarament a la mediocricitat, com a mínim!!!
Moltes gràcies, Sergi!!!
Que m'he deixat les fotos, el caminant no crec que siguis tu... però la foto de baix és...
ResponEliminaA mi m'agrada que ho expliquis, gràcies!!!
Jo diria que és el SACRO SPECO.
ResponEliminaSí, és el Sacro Speco de Subiaco. Només hi he estat una vegada, però és una imatge inconfusible.
ResponEliminaResponent a les preguntes: el caminant no soc jo, però fa referència a l'etimologia de "mediocre" que vaig explicar en aquest espai fa força temps! "El qui es queda a mig pujar una muntanya".
ResponEliminaI pel que fa a la foto inferior: efectivament, és Subiaco. Ho he posat perquè aquesta entrada té relació amb l'"habitare secum" de Sant Gregori referint-se a Sant Benet, i també per la importància que Sant Benet dona a la humilitat.
Gràcies, Sergi!!!
EliminaL'empatia i la humilitat, certament actituds que hauríem de treballar i posar en pràctica tots plegats.
ResponEliminaTots tenim les nostres habilitats i les nostres mancances, tant genètiques com adquirides. El que cal és mirar-se amb humilitat i ser-ne conscient. Quan un es mira a sí mateix d'aquesta manera i s'accepta és quan creix com a persona. Quan mirem als altres des del cor, sense filtres, és quan els coneixem de debò i quan els acceptem així, sense més, quan els estimem.
ResponEliminaGràcies pels vostres comentaris
ResponElimina