Res de nou sota la capa del sol: el respecte als drets dels pobles és un dels principals reptes que tenim com a humanitat. De maneres molt diverses, més conegudes o ignorades, aquests drets són trepitjats diàriament a molts indrets del planeta.
Pot ser en forma d’invasió militar, però també mantenint un poble en l’esclavatge econòmic respecte una gran potència. Pot ser menystenint una llengua, o unes tradicions. Pot ser despreciant els pobles indígenes. Pot ser no respectant els resultats democràtics d’un poble. Pot ser en forma de colonització cultural. Pot ser atorgant vots menys decisius a pobles considerats menys importants a les Nacions Unides. Pot ser intervenint políticament des de l’estranger per alterar la voluntat popular. Pot ser aportant armes per desestabilitzar-los. Pot ser incentivant l’existència de grups religiosos sectaris que divideixin la població. Pot ser forçant la població a abandonar la seva terra.
La falta de respecte a un poble és també falta de respecte a l’ésser humà en uns dels aspectes més genuïns i bonics: la seva pertinença a un col·lectiu que li aporta identitat i sentit de comunitat. Una pertinença que l’hauria d’obrir a valorar els altres pobles del món.
Bon dia, Sergi! La invasió d'Ucraïna s'ha escaigut mentre estava rellegint els llibres dels Macabeus. Com tu dius: res de nou sota la capa del sol. Per un cantó, l'esclafament i esclavatge de tants pobles per potències despòtiques. Però per un altre, sortosament i esperançadorament, tant treball callat, poc vistent i variat de resistència, de reconstrucció, d'alliberament. Estimar l'enemic també és resistir-se a la seva maldat.
ResponElimina"Estimar l'enemic, també és resistir-se a la seva maldat", paraules que ha escrit Ramon Caralt, les trobo encertadíssimes.
ResponEliminaNo ens podem deixar trepitjar sense més ni més i les altres potències els haurien d'ajudar i no mirar-s'ho amb els braços plegats.
Onamar.
Gracias Sergi por recordarnos con tu amplitud de miras que una, aun siendo muy triste e importante, no nos ciegue ni oscurezca la presencia de las otras que también lo son.
ResponEliminaFa unes hores, l' Eugeni Bragulat, ens comentava
ResponEliminaque l'origen del problema de Ucraína, cal anar-lo
a buscar al IX segle.
Allà, és dóna la primera injustícia.
Davant d' aixó, qué podem fer ?
Podem fer, el de sempre:
VENCER EL MAL, FENT EL BÉ !!
A nivell polític,
a nivell diplomàtic,
a nivell d' associacions privades ,
a nivell individual...
Aquest és el camí, ahir, avui i sempre,
convençuts, I sense defallir.
Aixó, ens ho hem de gravar en el nostre cor,
en la nostre intel.ligencia, en el nostre esperit,
sigui quin sigui el lloc que cada un de nosaltres,
ocupi en la societat.
Esperem atents a les notícies.
Encomanen- ho a Déu.
"...UCRAÏNA..."
ResponEliminaNo es pot dir millor, Sergi!!! Moltes gràcies!!!
ResponEliminaEstà clar que la guerra mai és (ni ha estat) una solució als conflictes entre pobles, religions o cultures diferents. La història ens ha ensenyat que inicialment la guerra pot aportar una certa alegria als vencedors però a la llarga les cicatrius d'una guerra perduren en el temps i tard o d'hora el vessament de sang justifica en el futur un altre vessament de sang. Russia se'ns ha presentat com un suposat alliberador del poble rus que viu a Ucraïna sota una suposada opressió del govern ucraïnès. M'han vingut a la memòria altres guerres a finals del segle XX amb arguments similars: el genocidi a Ruanda, la guerra del Balcans, ... Mai la guerra ha servit per portar la pau, ans al contrari. Preguem a Déu que toqui el cor de les persones que han fomentat l'odi i l'enfrontament entre aquests pobles que comparteixen un passat comú.
ResponEliminaUna bona síntesi del que pot suposar trepitjar els drets d'un poble. Massa sovint aquesta vulneració es produeix sense saltar cap alarma, de forma submergida, sense estridències. Potser arriba un moment que el conflicte salta a la llum i aleshores les reivindicacions legítimes passen a considerar-se un problema per part dels qui ostenten el poder, fins el punt de considerar-les la causa del conflicte. Aquesta complexitat fa que les actituds cristianes que heu apuntat de tornar bé per mal o d'estimar els enemics no es comprenguen. Malgrat això, no podem ser instruments de pau si utilitzem les mateixes estratègies de violència.
ResponEliminaAvui, inici de la Quaresma, que vessi dels nostres cors la pregària i la generositat envers els germans que tant pateixen.
ResponEliminaFina Múrria.