Gelosies

Aquesta entrada em costa d’escriure. I és que a Uganda he conegut gent fantàstica, que m’han acollit molt bé i amb uns valors que em provoquen admiració. Però massa sovint sents a explicar (o n’ets testimoni directe) d’històries en les quals la gelosia ha jugat un paper tristament important.

Aquí tothom reconeix que, quan un progressa, és millor que l’altra gent no ho sàpiga ni ho sembli. Això pot comportar riscos a vegades importants. A un noi que feia un microcrèdit li van enverinar els porcs per aquesta raó. I tants altres casos que us podria dir. A vegades, no només s’enverinen animals. Recordo un professor que, quan vaig visitar el seu microcrèdit, em va dir que mai no consumia en els establiments del barri perquè temia que el poguessin enverinar.

Si la gent olora que hi ha diners, s’ha d’anar alerta. Jo mateix soc conscient que he d’anar amb compte (em refereixo als qui hi vivim, no pas als turistes o visites breus, que no corren perill). I no m’agrada parlar-ne, perquè com he dit abans he conegut persones meravelloses a les quals admiro. Però no tothom és igual. Els riscos són diversos, perquè el Mal desgraciadament té imaginació.

Com es conviu amb aquesta realitat? Tothom fa el que pot. Però no és fàcil.

A nivell personal, a mi em sosté la fe i creure que val la pena tot el que he vingut a fer. 

Foto: Olga Llorensí