Barreja de sentiments

Diumenge passat, que es llegia l’Evangeli de Llàtzer, vaig començar l’homilia passant uns papers a uns quants nois i noies. Cada paper contenia una sèrie de paraules, i havien d’encerclar-ne 4 que associessin més amb la mort. Els mots eren: "joia, llàgrimes, dol, tristesa, pau, esperança, despeses, terra, desesperació, agraïment, vida, solitud".

Tenint present el context africà, tots els mots tenen el seu sentit (que ara no puc explicar perquè seria massa llarg). Era un cert risc demanar-los això, perquè depenent del resultat hauria d’improvisar força l’homilia. Curiosament tots van encerclar paraules negatives, guanyant per golejada les paraules "llàgrimes", "dol" i "tristesa". Em va sorprendre, i així els ho vaig dir, perquè aquí quan es mor algú la gent passa la nit en vetlla amb música, balls (i amb beguda massa sovint). 

Els vaig remetre a l’Evangeli, on veiem que Jesús té una barreja de sentiments amb la mort de Llàtzer: plora, però al mateix temps té confiança en el Pare. 

I vaig presentar tota una casuística en relació a la mort que fa que es pugui viure amb una barreja de sentiments que no són només negatius: quan mor algú que ha patit una llarga malaltia pots arribar a sentir Pau perquè la persona ja no pateix més, quan és algú a qui has estimat molt pots viure-ho també amb agraïment per tot el que heu compartit, si ets cristià pots tenir l’esperança en una Vida en plenitud que no s’acaba…

Els vaig explicar com havia mort el meu pare, i la Pau amb què ho havíem viscut a casa. Els vaig dir que havia estat bonic i tot. Ja m’hauria hagut d’imaginar que es posarien a riure (així va ser). Però no era una rialla de burla, sinó de sorpresa. Crec que els va interpel·lar. 

Aquesta setmana commemorarem els darrers dies de Jesús. No tinc cap dubte que en Ell aquells dies es barrejaven sentiments contraposats. Però va primar la seva decisió d'estimar fins al final, amb totes les conseqüències. I és per agrair-li una coherència tan brutal.