He passat uns dies amb la comunitat de carmelites descalços de Jinja, la ciutat on acaba el Llac Victòria i comença el riu Nil. L’objectiu era fer classes a un d’ells que té interès i facilitat per la música. Per Nadal, al final d’una celebració a Tororo vaig veure un noi que treia un estoig que semblava una flauta travessera. I acostumat a un nivell tan baix de música en aquesta zona, vaig pensar: “No pot ser”. Doncs sí, era una flauta travessera. I veient la seva passió per la música, vam quedar que mesos després faríem un intensiu de classes de música. En Godwin m’inspira bondat i un desig fort de donar-se a Déu, m’agradaria ser com ell.
M’ha servit molt per altres motius que no eren l’objectiu de l’estada: veure per dins com és una altra comunitat religiosa africana. Ells van ser fundats per americans (pertanyen a la província de Califòrnia) i es nota que hi tenen molta relació i que això els influeix positivament. Viuen oberts al món de diverses maneres (això m’agrada). Tenen una vida de comunitat ben plantejada, perquè faciliten espais i moments per al compartir entre els membres de la comunitat (en la foto podeu veure la sala de recreació).
Els cants eren força pitjors que a Tororo. Fan llargues estones de meditació en silenci, i els sants carmelites (Santa Teresa de Jesús, Sant Joan de la Creu i Santa Teresa de Lisieux) són molt presents en la comunitat. A la capella, hi tenen dues fotos de Santa Teresa de Lisieux. Em van demanar que un dia els prediqués, i vaig fer el salt mortal de predicar-los sobre els sants carmelites, Sant Benet i la Mare Teresa de Calcuta. Penso que va anar bé, algú em va dir que semblava conèixer millor jo els seus sants que ells mateixos (només deu ser cert en alguns casos).
A banda d’uns dies de pau en un altre indret, cosa que m’ha anat bé, m’ha servit principalment per constatar que les coses poden ser diferents en una comunitat africana.
Molt interessant això que expliques, Sergi!!!
ResponEliminaI que ens ho expliquis també ens serveix a nosaltres per veure que Àfrica no es redueix a Tororo, jejeje...
Divertida la foto d'en Godwin, jo no sé música tampoc, però a la classe de solfeig elemental que esteu fent, encara hi arribo...
Moltes gràcies per deixar-nos acompanyar-te en aquests viatges de la teva tartana!!!
Conéixer maneres diferents de viure la vida monàstica ha de ser molt enriquidor per a tu. I si a més trobes persones amb ganes d'aprendre, un plus més. Segur que el que aprengui de música en Godwin revertirà en la seva comunitat. L'intercanvi sempre obre nous horitzons! Gràcies per compartir, Sergi 😊
ResponEliminaSergi, quina feina tan estimulant que fas!
ResponEliminaAquest cap de setmana vaig tornar a EL MIRACLE seguint la teva iniciativa de diàlegs. L'estada em va donar pau, que la necessitava. Gràcies!!
Em va suggerir un petit poema:
1er. dia a SANTUARI EL MIRACLE
12-5-2023
CONTICINIUM
És nit. De sobte,
una munió d’estels
ens aclapara.
La seva refulgència
La nostra petitesa
El sentiment que m'ha sorgit espontàniament en llegir el contingut d'aquesta entrada ha estat d'admiració per les persones que heu tingut l'audàcia, la valentia de resituar-vos en el món des de la donació personal, enmig d'una comunitat religiosa. M'he qüestionat quina ha estat la meva resposta personal. He estat receptiu al que Déu esperava de mi? Què puc fer més des de la meva opció?
ResponEliminaHan sigut uns bons dies, passat, en tots sentits,
ResponEliminai unes fotografies , que fan molt goig,
cada una d' elles, en alló, que ens mostre
i ens vol explicar.
Al veure la cara de Teresa de Lusieux, he pensat que,
la meva generació, va tenir una formació ben diferent.
Els nostres Conciliaris, mai ens varen parlar
dels Grans Mistics, ni molt menys de Teologia Escética
i Místca,...
La nostra formació, va estar fonamentada
sobre la Sagrada Escriptura .
A partir de la Sagrada Esctiptura, anaven relacionant,
en la mesura que nosaltres podien, tots els aspectes
que formaven la nostre fe:
El contingut del " Credo", la Liturgia, la vida moral,
la nostre vida, com col.laboradors laics dins l ' Esglesia.
Pero les paraules " ASCETICA" I " MÍSTICA" ,
mai van apareixer als seus llavis .
Tot i amb aixó, sí que varem tenir
una educació i formació, molt complerta,
sobre que era, el Temperament, el Caràcter,
les Virtuts Cardinals, la facultat de la Voluntat,
i la vigilància , tot el llarc de la nostre vida.
Tota aquesta formació explicada peró d' una manera profonda i sencilla a la vegada.
Peró, repeteixo, d' ASCETICA I MÍSTCA, RES DE RES !!
si jo vaig llegir " La historia d'una anima, etc. etc...
és perque a casa teniem els llibres.
Amb AGUSTÍ, i altres PARES DE L ' ESGLESIA,
ja va ser tot una altre cosa...
llavors ja erem també, més grans.
Reb la meva salutació Pasqual.
Gràcies pels vostres comentaris!
ResponElimina