A banda de tot això, entre aquesta setmana i la vinent comptem finalitzar les visites a les persones responsables de les Small Christian Communities en els suburbis, i també als LC1 (el càrrec civil encarregat de cada zona). Tots ells viuen en els mateixos slums: per tant, són part del que s'hi viu i amb informació de primera mà. En general, en tot el que exposen es complementen els uns als altres. En alguns aspectes, n'hi ha que es contradiuen entre ells.
Després de cada visita, ens reunim a casa per fer un buidatge de tot el que hi hem escoltat, ho anotem i en parlem. Això ben aviat ens donarà una foto molt interessant dels principals reptes que ells perceben. Ja disposem de bastant de material apuntat, i ens serà de gran ajuda a l'hora de plantejar quines accions podem emprendre. Comencem a veure prioritats i a dialogar-ne amb ells. Volem fer un equip d'uns quants ugandesos i nosaltres per posar fil a l'agulla.
Quan anàvem a iniciar les visites, vaig demanar a la catequista (que no viu als slums però els coneix molt bé) què podríem portar com a obsequi. Vaig suggerir si sabó, recordant la realitat de Tororo. I ella va dir que molt millor menjar, i va explicar com pateix la gent quan veu que no té prou menjar per donar als seus fills. Així ho hem fet: un paquet de posho (farina de blat) o un d'arròs, i ho agraeixen molt. Fa una certa impressió, perquè també els LC1 ho valoren molt.
Foto: en Cyprian i la Medius han obert una escola d'Educació Infantil en els slums. És una escola pobríssima. Hi treballa la Medius, i ho han fet per poder obtenir algun ingrés més a part del sou d'ell. Però les famílies de les criatures tenen moltes dificultats per pagar la quota i això fa difícil el projecte.
Sembla que requereix tambe una mica de diplomacia ,per poder entrar en els slums.Molts ànims !!
ResponEliminaM’encanta Seguit-te Sergi. Hem fa molta il•lusió cada nou escrit. Ara m’ajuda veure la publicació al instagram. Penso: mira un de nou per llegit, ja han passat 3 dies? I si no ho faig desseguida se m’acumulen els escrits i ja torno a anat tard. Casumlolla. Quines ganes tinc de veure’ns de nou i ajudat-te allà mateix 😘
ResponEliminaGràcies Joaquim! Serà fantàstic tornar-te a rebre a Uganda!! Els reptes són grans, però hi haurà projectes molt bonics!!
EliminaÉs molt engrescador tot el que expliques d'aquests inicis a Kampala, Sergi. Malgrat les dificultats que trobareu, esteu fent unes bones passes d'aproximació per tenir un mapa mental de la realitat que viureu. Escoltar molt i actuar amb cura. Endavant!
ResponEliminaAixò sí que és planificació i pensar bé les coses!!! Ho expliques tan bé que sembla que no tinguis cap dificultat!!! Que així sigui!!!
ResponEliminaMoltes gràcies per explicar-nos-ho amb tan de detall!!!
Moltes gràcies Sergi per compartir les primeres passes i el procès d'aprenentatge que esteu fent abans de passar a l'acció.
ResponEliminaPare Sergi d' Assis:
ResponEliminaBON DIA DEL TEU SANT !!
Quan d' aquí poca estona,
comenci la Litúrgia de les Hores,
encomano els teus dessitjos i treballs,
al Senyor.
També, els de la teva Comunitat,
i totes aquelles persones,
dels Slums, que poc a poc,
anireu coneixent.
Salutacions a tots !!
Molta sort en aquests inicis.
ResponEliminaDe la fotografia m'impressiona veure com, malgrat la pobresa del lloc, vesteixen amb molta dignitat.