Avui a Montserrat ens ha deixat el P. Cebrià. I em surt d'escriure aquestes ratlles per un home que es feia estimar. Monjo savi, amic de la profunditat. Persona propera, obert a tothom. Com aquest arbre de la fotografia, el P. Cebrià era com un arbre que acull al seu redós tothom qui s'hi vulgui ajocar. Un home generós, ple de bondat. Els seus coneixements amplíssims en el camp de la teologia no el van fer pas una persona tancada, jo diria que al contrari: sabia apuntar l'essencial, i relativitzar allò que era secundari. S'admirava de les coses bones dels seus germans de comunitat, i de fet, de la bondat de tota persona. No havia perdut aquest sentit de meravella que a vegades els adults oblidem amb els anys. I reprenent la imatge de l'arbre, podríem dir que tothom s'hi podia sentir acollit perquè era un arbre frondós i, sobretot, molt ben arrelat en el Crist. Aquest n'era el secret.
Gràcies, Cebrià. T'estimem.
Sergi D’Assís !! Bonic record per el P. Cebrià. Ens has compartit l’estima que li tens,es palpable en les teves paraules escrites .
ResponEliminaJo només hi havia parlat (una bona estona) una sola vegada,i va ser en un banc de la plaça un dia d’inici d’estiu .El vespre, quant la tranquil•litat abraça Montserrat.
Ja se’l veia malat ,no obstant la seva mitja rialla i el seu afable caràcter van donar acolliment a la meva salutació”” bona nit P.Cebria,passejant una mica? “.La seva manera de fer propera ,feia que les persones ens hi apropessin ,saben que sempre tindríem una bona resposta. Puc dir que va ser un regal parlar una estona amb ell....
P.Cebria , bon viatge cap els estels . ..la seva llum el guiaran ,cap a la Pau en Crist !!!
El meu condol per la seva pèrdua ,a tota la Comunitat de Montserrat.
T'acompanyo en el sentiment, no el coneixia directament però per amics sé que és ben real el que expliques d'ell. El meu condol a tota la comunitat.
ResponEliminaLes teves paraules ens apropen el P. Cebrià. Que ell ens sigui llum en el nostre camí. El nostre condol a la comunitat i us acompanyem en la pregària
ResponEliminaEl meu condol Sergi! Sempre costa perdre un germà estimat, però tenim l'esperança que desde el cel ens acompanya i que ara podrà fer moltes més coses al costat de Déu. En comunió amb tota la comunitat de Montserrat.
ResponEliminaEl meu tiet ha estat un gran home. Un sabi. Un home bo. Un treballador incansable. Quan tot ens allunyava d'aquella esglèsia, ell te l'apropava novament amb tanta bondat i amb tanta generositat que,hores d'ara, es fa difícil poder transmèter tot el que ell ens va donar. Com va dir una tieta seva, benedicitna, en apropar-se el final de la seva vida:me'n vaig amb el "jefe". Crec que ja el deu haver trobat. Descansa en pau tiet...amic.
ResponEliminaAls nebots us estimava molt! Ell desitjava que tots poguéssiu compartir la seva fe en Jesús. Però després d'expressar aquest desig, sempre afegia: "Però són molt bones persones!!". I quan deia això, es notava que us estimava molt. Felicitats per haver tingut un tiet així.
EliminaMoltes gràcies per tots els condols! Els qui de tant en tant comenteu haureu vist que n'he publicat un que no conté nom. És un nebot del Cebrià, i em sembla més que justificat publicar-lo per la seva qualitat, i per tant, fer aquesta excepció amb un nebot seu.
ResponEliminaEstimat Sergi, el meu condol més profund per la mort d'un Germà de la Comunitat que, com es pot veure en les teves paraules, es feia estimar de veritat. Que descansi en pau.
ResponEliminaUna abraçada, Sergi. Jo no el coneixia, però n'havia sentit a parlar molt, i molt bé. Aquesta mort coincideix en el temps amb la del fill d'uns amics, que fa molt pocs dies ha mort d'accident: 32 anys i una vida intensa i compromesa. Em consola pensar que els joves i els savis s'acompanyen mútuament en la vida i en la mort. Viure simultàniament el dolor, l'agraïment i l'esperança sembla un contrasentit... però no ho és. El meu condol a una comunitat que sempre esdevé consol per a tothom qui s'hi adreça.
ResponEliminaMoltes gràcies Benet i Mercè!
ResponElimina