dissabte, 9 de gener de 2016

Sobre les ferides


Hi ha ferides i ferides. Tots voldríem que les ferides es curessin molt ràpidament. Però algunes ferides necessiten el seu temps per cicatritzar, un temps imprescindible. Perquè puguin cicatritzar bé, convé que no estiguin infectades. En aquest cas, cicatritzarien malament. I hi ha ferides que potser no es tancaran mai, de tan profundes com són. En situacions així, un ha d'aprendre a conviure amb l'existència d'aquestes ferides, no hi ha volta de full.

És bo saber si un té ferides interiors, i si hi són, saber quines són. Perquè si un té una ferida que li fa mal, i ho ignora, pot atribuir el dolor a altres raons. I a vegades, a causa d'un dolor inconscient, pot tenir més agressivitat amb altres (com si fossin els altres els causants d'aquest dolor, quan potser només són els qui ens el recorden d'alguna manera).

Quan les ferides són importants, tot i que cicatritzin, deixen una marca. I això és interessant. No perquè ens hàgim de recrear en un dolor passat, sinó perquè aquella marca ens pot recordar que hem superat aquella ferida, que ens n'hem aixecat, que n'hem ressuscitat.

7 comentaris:

  1. Quant les nostres emocions prenen el comandament i dificulten pensar amb claredat, com també saber analitzar la situació amb objectivitat…, es quant desenvoluparem ferides emocionals.,casi be sempre produïdes per experiències traumàtiques, molt doloroses.De cop s’esborren tots els possibles aspectes positius fent que et centris només en els negatius, la qual cosa desencadena sentiments d’impotència, ràbia i tristesa. La situació et sobrepassa, i ets incapaç d’acceptar-la i aquest record continua generant emocions negatives que condicionen les relacions que estableixes amb els altres o amb tu mateix.
    Com dius ,Sergi,no ens hem de recrear en un dolor passat ,ja que no podem canviar el passat, moltes de les decisions preses no tenen marxa endarrere.No obstant podem canviar la visió que tenim dels fets ,que deixin de causar dany i que no siguin en un obstacle per seguir endavant.
    En aquest moments passo per una situació de ferida, no emocional ,sinó física i que em caldrà molta paciència per que arribi a cicatritzar correctament.Puc dir que es una lliçó de humilitat i de superació i per sobre de tot saber veure que "no hi ha volta de full",tinc d'aprendre a viure un temps amb aquesta mancança
    Gracies, Sergi !!

    ResponElimina
  2. Avui és una d'aquelles entrades que van més enllà. Amb el que dius mai et quedes amb la superficialitat del tema, però de tant en tant, parles de coses que si te les volem comentar amb sinceritat, ens convides a fer una revisió de vida abans.
    Una ferida és com un tatuatge, que no es pot treure i que si te'l treus sempre deixa una marca important. També hi ha aquells calcomanies que es poden enganxar a la pell però que marxen només en rentar-te. Si penso en les meves ferides veig que n'hi ha que han passat a l'estil calcomania i d'altres que han quedat com a tutuatges que inesborrables i d'altres que han deixat marca. Tu creus que és possible que una ferida marxi sense deixar sofriment? Perquè jo quan busco en alguna d'elles sempre em retorna una part d'aquell dolor i no sé si és del tot negatiu, em sembla que és una manera de recordar-me que per allà no hi haig de tornar a passar. La marca que dius és aquest retorn del dolor? No sé si m'embolico.
    Moltes gràcies, Sergi

    ResponElimina
  3. I com es poden curar les ferides?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mar,a la teva pregunta ....deixem compartir la meva experiència. Algunes ferides curen soles, només deixen una petita osca,altres han deixat una profunda cicatriu..no obstant cada una d'elles m'han fet créixer...Ha costat i també ha calgut molta força de voluntat i principalment ha calgut ajuda. Algunes ferides ben recents ...son més fàcils de gestionar ....han curat amb rapidesa,potser perquè ja la duresa ha fet niu en el meu interior oh potser perquè hi ha quelcom que ho suavitza ...ho fa entendre. AMOR,a la vida,als altres.il-lusions,amistat ,això ajuda i molt.

      Cordialment

      Elimina
  4. Tots tenim ferides, més o menys profundes, més o menys cicatritzades, però ferides al cap i a la fi, que ens poden ser bones mestres.
    També Jesús tenia ferides, és més, ens "tenia gravats a les seves mans" (Isaïes, 49), i "amb les seves ferides ens curava" (1 Pe, 2).

    ResponElimina
  5. Sí, tots tenim ferides. Però llegint les vostres reflexions m’he adonat que les ferides que vaig rebre de jove són les que em van fer més mal. Per sort, amb el temps, aquelles ferides doloroses s’han anat suavitzant i diria que d’algunes fins i tot se n’han esborrat les cicatrius. En canvi, ferides més properes sembla que hagin estat més superficials. Suposo que la maduresa et fa veure les coses d’una altra manera i les ferides o les cicatrius ja les perceps amb una sensibilitat diferent.

    ResponElimina
  6. Moltes gràcies per aquests comentaris tan bonics!

    ResponElimina