Voldria compartir unes estrofes d'una de les cançons més conegudes del belga Jacques Brel: “Quand on n’a que l’amour”.il•lustren el valor de l’amor: En una de les cerimònies oficials que l’Estat francès va celebrar per recordar els morts a l’atemptat terrorista de París, tres noies la van interpretar. Emocionant !!després de tot el sofriment que varen viure els ciutadans de Paris.
Quan només ens queda l’amor Com a única raó Com a única cançó i únic socors.
Quan només ens queda l’amor Per oferir com a pregària Pels mals de la terra Com un simple trobador
Quan només ens queda l’amor Per traçar un camí I forçar el destí A cada cruïlla.
Aleshores sense tenir res més Que la força d’estimar Tindrem a les nostres mans Amics, el món sencer. _________________________
La nostra vida es un cúmul d’experiències ....algunes per apaivagar el sofriment .Provem la venjança enlloc del perdó,la supèrbia enlloc de la fraternitat ,l'orgull enlloc de d’humilitat,hipocresia enlloc de lleialtat,les relacions superficials enlloc d’una relació profunda . No obstant al final ens adonem que la raó darrera,es una experiència vital . L’AMOR sense condicions: amb el món sencer.
Trobo preciós aquests conte que expliques, Sergi, i que està molt relacionat amb el que Jesús va fer per nosaltres. Si vaig posar aquestes cites va ser perquè les trobo especialment boniques. Pot semblar una antítesi, perquè justament una ferida no és una cosa que cura, ans una cosa que necessita una cura. Però aquesta contraposició fa que sigui realment bonic el seu sentit, ja que les ferides, que semblen un símbol de debilitat i derrota, esdevenen un motiu de glòria i d'alegria quan la seva finalitat no és altra que l'amor, i encara més quan és un amor tan gratuït. I l'altra cita ens ve a recordar el mateix, però penso que d'una forma especial, perquè ens recorda que cada vegada que vegem les ferides al cos de Jesús, podem veure-hi plasmades totes les nostres fragilitats, tot el nostre ésser, com si fossin un tatuatge, que per més que freguis, mai no s'esborrarà de la pell.
Certament jo tampoc veig massa clar el sofriment pel sofriment. Tal com dius tu, Sergi, el sofriment només té valor en tant que una prova d'amor. Penso que a nosaltres no se'ns demana una prova cruenta con la de Jesús, però que si mirem al nostre voltant ens adonarem que estem voltats de persones que, per amor, se sacrifiquen d'una manera que passa desapercebuda de tan natural que ho trobem. Penso en tants pares, mestres, voluntaris que amb tota l'abnegació dediquen la seva vida a fer créixer i ajudar els altres. Personalment agraeixo als meus pares, mestres i persones m'han acompanyat i m'acompanyen encara per haver-me ajudat a ser el què sóc a millorar i a no defallir quan les forces fallen. Gràcies, Sergi pels teus comentaris.
Voldria compartir unes estrofes d'una de les cançons més conegudes del belga Jacques Brel: “Quand on n’a que l’amour”.il•lustren el valor de l’amor:
ResponEliminaEn una de les cerimònies oficials que l’Estat francès va celebrar per recordar els morts a l’atemptat terrorista de París, tres noies la van interpretar. Emocionant !!després de tot el sofriment que varen viure els ciutadans de Paris.
Quan només ens queda l’amor
Com a única raó
Com a única cançó
i únic socors.
Quan només ens queda l’amor
Per oferir com a pregària
Pels mals de la terra
Com un simple trobador
Quan només ens queda l’amor
Per traçar un camí
I forçar el destí
A cada cruïlla.
Aleshores sense tenir res més
Que la força d’estimar
Tindrem a les nostres mans
Amics, el món sencer.
_________________________
La nostra vida es un cúmul d’experiències ....algunes per apaivagar el sofriment .Provem la venjança enlloc del perdó,la supèrbia enlloc de la fraternitat ,l'orgull enlloc de d’humilitat,hipocresia enlloc de lleialtat,les relacions superficials enlloc d’una relació profunda . No obstant al final ens adonem que la raó darrera,es una experiència vital . L’AMOR sense condicions: amb el món sencer.
Gracies Sergi D'Assís !!!
Trobo preciós aquests conte que expliques, Sergi, i que està molt relacionat amb el que Jesús va fer per nosaltres. Si vaig posar aquestes cites va ser perquè les trobo especialment boniques.
ResponEliminaPot semblar una antítesi, perquè justament una ferida no és una cosa que cura, ans una cosa que necessita una cura. Però aquesta contraposició fa que sigui realment bonic el seu sentit, ja que les ferides, que semblen un símbol de debilitat i derrota, esdevenen un motiu de glòria i d'alegria quan la seva finalitat no és altra que l'amor, i encara més quan és un amor tan gratuït.
I l'altra cita ens ve a recordar el mateix, però penso que d'una forma especial, perquè ens recorda que cada vegada que vegem les ferides al cos de Jesús, podem veure-hi plasmades totes les nostres fragilitats, tot el nostre ésser, com si fossin un tatuatge, que per més que freguis, mai no s'esborrarà de la pell.
Certament jo tampoc veig massa clar el sofriment pel sofriment. Tal com dius tu, Sergi, el sofriment només té valor en tant que una prova d'amor.
ResponEliminaPenso que a nosaltres no se'ns demana una prova cruenta con la de Jesús, però que si mirem al nostre voltant ens adonarem que estem voltats de persones que, per amor, se sacrifiquen d'una manera que passa desapercebuda de tan natural que ho trobem. Penso en tants pares, mestres, voluntaris que amb tota l'abnegació dediquen la seva vida a fer créixer i ajudar els altres.
Personalment agraeixo als meus pares, mestres i persones m'han acompanyat i m'acompanyen encara per haver-me ajudat a ser el què sóc a millorar i a no defallir quan les forces fallen.
Gràcies, Sergi pels teus comentaris.
Molt bonics aquests comentaris! Moltes gràcies
ResponElimina