M'han sorprès les reflexions d'aquest noi mallorquí. Tan lúcid. Una prova més que la Veritat no té fronteres, i ens pot parlar a través de qualsevol persona.
Us recomano també aquest enllaç, on estan escrites algunes de les frases que diu (si teniu dificultats per comprendre bé un parlar mallorquí tan autèntic):
http://www.catorze.cat/noticia/1947/jo/ciutat/ni/loco/video
Quin nano mes trempat !!!!
ResponEliminaPocs saben el que volen en aquesta edat i en una feina molt sacrificada...Ja ho diu ell...Hi has de ser-hi cada dia.!!
He triat aquestes frases que m'han agradat.
«Si vols ser feliç, el que has de fer és el que t'agrada. No, no és impossible, ho has de provar. I encara que no ho aconsegueixis, tu estaràs content d'haver-ho provat».
«Els animals encara que et pensis que no, t’entenen. Els animals els has d'estimar».
Tinc de dir que m'ha sorprès molt,la facilitat per agafar el pollastre i sense pensar-ho gaire...coll tallat i cap a la cassola.........sort que han tingut la delicadesa de tallat la matança..uffff ja ho se ..però a mi m'ha sobrat.
M'ha sorprès la determinació d'aquest jove illenc. Contrasta tant amb la desídia de tants joves de les Illes (i d'aquí) que no saben què volen fer amb la seva vida, acaben vivint del turisme descontrolat i vivint una vida tant egocèntrica que perd sentit. És cert que el noi fa de pastor i masover perquè ell vol i li agrada, però jo penso que també ho fa perquè és conscient de l'impacte favorable que això té en el seu poble i perquè és conscient que si ell no ho fa la tradició es perderà. És realment un exemple a seguir per aquests temps que ens ha tocat viure en què el compromís i la constància (cada dia!) són més aviat escassos.
ResponEliminaTota una descoberta aquest blog!
Eugèni de Santa Eulàlia de Ronçana
Moltes gràcies Eugèni! Un nom ben original, així escrit amb accent a la "e"!
EliminaEn efecte, les seves paraules són sorprenents. Però moderadament sorprenents, mirat amb prespectiva. Resulta plenament xocant, en cambi, que ens descoloquin a tots nosaltres amb la facilitat que ho fan, i que això no ens alarmi. És normal aquesta facinació per una filosofia ordinària que coneixem de sobres? O ens captiva que, a la seva edat primigènia, el Miquel hagi comprès algunes qüestions senzilles sobre l'existència? Som adults, i ens creiem els reis d'un parc infantil perquè tenim molta pràctica baixant pel tobogant. Què podem esperar d'una societat que s'emmiralla en els seus propis aprenents?
ResponEliminaRenoi, Gemma! Fas pensar. És veritat que els plantejaments d'aquest noi no ens haurien de resultar tan estranys. I que això ens hauria de fer reflexionar. I amb la frase final m'has descol·locat. Gràcies per ajudar-nos a pensar.
EliminaLa Gemma m'ha fet pensar i veure aquest vídeo amb una altra mirada. Certament que aquest noi té les coses clares, i ens sorpren per això. Ho hauria de fer? Llegint les seves frases, veus que el que diu és el que tots pensem saber, però que moltes vegades queda com simple saviesa que no es porta a la pràctica. I també és intrigant aquest fet que ens emmirallem en un noi que, en teoria, és un "aprenent". Alguna cosa deu passar quan els qui ens ensenyen són els qui haurien de ser ensenyats... Gràcies Gemma per fer-nos-ho veure!
ResponEliminaAquest video fa reflexionar... Em sembla sorprenent (i potser a la vegada una mica alarmant) que un noi d'11 anys tingui les coses més clares i valori la vida i la natura més que la majoria de la gent avui dia. De vegades em fa la impresió que la societat ens empenta a centrar-nos en nosaltres mateixos i viure una vida egocèntrica, com diu l'Eugèni. Em sembla que vivint de tal manera és molt difícil ser feliç. El somni d'aquest noi és el de ser pastor, una manera de viure que sovint és considerada inferior per ser tan simple - en canvi, amb 11 anys, aquest nen entén com d'importants són els valors com la constància, gratitud per les coses (per molt petites que sigin) i senzillesa. Gràcies per compartir el video!
ResponEliminaPenso que amb aquests comentaris teniu raó. I precisament per això també m'agrada pensar que mai no ens podem tancar a reflexions d'altres persones. En aquest cas: qui ho havia de dir que algú tan jove podia ser tan lúcid? Val la pena estar amb les orelles sempre atentes!
EliminaCoincideixo amb altres que han comentat abans en la sorpresa per les reflexions d’aquest noi mallorquí. I la sorpresa, malauradament, és més per negatiu que per positiu. El fet que veiem aquestes reflexions com una cosa insòlita ens hauria de fer pensar a quin punt hem arribat com a societat. La feina de pagès és la base de gran part de la nostra alimentació i, com diu ell en una de les frases que m’ha cridat més l’atenció, “tot ens bé de la natura”.
ResponEliminaProbablement, si ens fixéssim més en l’etiqueta del que comprem i analitzéssim amb detall que mengem, prendríem consciència que cal fer un ‘reset’ en la indústria de l’alimentació i que cal tornar cap a un model més ecològic i més sa. I això, crec, és el que ens ensenya aquest noi. Si, fent de pagès, té un futur difícil és, en part, per culpa de cada un de nosaltres que, segurament, no escollim el més adequat quan anem a comprar i no hem sabut valorar mai prou la feina de gent com aquest noi.
Gràcies Modest! Crec que són ben interessants aquests comentaris que heu fet, i crítics! Moltes gràcies a tots!
ResponElimina