dimarts, 17 de novembre del 2020

El nen de la panxa inflada

Una de les primeres coses que volia fer en arribar a Uganda era visitar aquell nen de la panxa inflada que vaig explicar aquí. Si ho recordeu, després de compartir la seva història en aquest espai van sortir persones disposades a pagar-li l’operació. El cas és que, quan vam iniciar el procés per curar-lo, els metges es van adonar que la situació era més complexa del que s’hauria esperat. Això ha significat un pla de tres operacions, amb el cost que han assumit dues donants que es mereixen un agraïment infinit perquè aquest nen avui té present i futur.

De moment li han fet les dues primeres operacions, i per les fotos de baix ja veureu que la panxa s’ha reduït notablement. Els metges han preferit esperar unes setmanes abans de fer la tercera operació, perquè estava baix de defenses. En aquest moment té un tros d’intestí a l’exterior del cos (no ho havia vist mai, feia bastant d’efecte). Amb la tercera operació, li posaran l’intestí a dins i podrà anar de ventre amb normalitat. 

La mare ens explicava que en Zadok, des de les operacions, té més gana. Diu que abans era un nen aïllat, i que ara juga amb els altres i s’ha socialitzat. 

En arribar, l’hem vist córrer una mica i tot per anar a avisar la seva mare!

Tota l’estona ha estat molt tímid, perquè en aquell poblat no hi van mai muzungus, i a més, jo anava vestit quasi de blanc i ell associa aquests colors als metges. 

L’alegria de la mare era molt bonica. Serena, i molt de veritat. Qui l’ha vist i qui la veu!


Aquests primers dies l’adaptació m’està costant una mica. No soc Superman. Pas a pas. Però hi ha tanta feina per fer i projectes per engegar, que val la pena anar endavant!

I em sembla que, amb això d’avui, ja hem tingut un primer tast del Nadal. 





18 comentaris:

  1. It is wonderful when one can see good results, sometimes they don't happen... but always we must go on trying to do the best we can. I hope Zadok will have a very happy fruitful life. Please take care of yourself

    ResponElimina
  2. Que bé Sergi amb el que expliques!!! Me n’alegro molt, la medicina fa meravelles!!!
    I clar que no ets Superman, encara que de vegades ens ho pugui semblar… penso que ets prou hàbil per saber fins on pots arribar i com. Entenc que la il·lusió a vegades fa tibar la corda més del que toca. Sigues prudent també...
    Moltes gràcies per continuar sent-hi, no ha de ser fàcil continuar tenint-nos presents des de la distància, no només ens l’espai!!!

    ResponElimina
  3. Que puguis fer molt bona feina, Sergi!

    ResponElimina
  4. Ens alegra saber de tu, i més encara si t'has pogut trobar amb la bona notícia del nen. L'adaptació vindrà a poc a poc, ho hauràs de fer per necessitat. Compartir amb nosaltres el dia a dia ens fa més solidaris i ens recorda la immensitat del món, cosa tan necessària per fer-nos més senzills i humils. Bona estada.

    ResponElimina
  5. Que bonic aquest primer tast de Nadal.
    Celebrem-lo i donem-ne gràcies.
    Roser

    ResponElimina
  6. Hola muzungu Sergi! Ànims! D'aquí ben poc estaràs adaptat i a ple rendiment! Et mantinc en la pregària. Una abraçada.

    ResponElimina
  7. Sergi, moltes gràcies per les novetats que ens dones,
    quina satisfacció veure que es va avançant per solucionar la patologia que afecta aquest nano.
    Moltes gràcies també a tots els que tenen cura d’ell, tant de prop com de lluny.
    Ja ens aniràs posant al dia de totes les novetats i projectes.
    Cuida’t molt perquè puguis gaudir de poder cuidar i fer feina...

    ResponElimina
  8. Bon dia desde Santpedor a Tororo.?
    Quina alegria poder veure l, evolució del nen i el canvi que ha fet.
    Gràcies per compartir el que vius,com diu el Vicent(hola Vicent),ens fa ser més solidaris .
    Cuida,t molt i molt bona feina!!una abraçada,estimat amic Sergi D, Assís.

    ResponElimina
  9. Es evidente qué la feina és molta, però sobretot cuida't. El clima, les condicions de vida, l'alimentació, tot és molt diferent i l'adaptació és lenta. Molta força i endavant!

    ResponElimina
  10. Molta sort en aquesta segona estada. Ara entenc perquè feia uns dies que no et veia al cor dels monjos en seguir les retransmissions des de https://abadiamontserrat.cat/montserrat-tv/

    ResponElimina
  11. M'alegro Sergi que estiguis altre cop treballant de valent a Uganda. Segur que faràs molt bona feina. Serà un servei pels altres i alhora segur que serà una experiència única. Estarem atent a les notícies que ens vagis donant i si et fa falta alguna cosa ja saps com demanar-ho. Salutacions des de Catalunya! Per cert, aquí no teniu casos de COVID?

    ResponElimina
  12. Quina alegria veure,l tan bé. Esperem veure molts més canvis amb els projectes en els que esteu treballant. Una abraçada des de Barcelona. T'anirem llegint. Pilar i Víctor

    ResponElimina
  13. Moltíssimes gràcies a tots els comentaris! De debò que us els agraeixo.

    ResponElimina
  14. Quina impressió Sergi. El que heu fet és una font d'inspiració molt gran. Et desitgo tota la paciència i el coratge del món en tornar-te a adaptar i continuar el camí!! Una abraçada i gràcies per compartir-ho estimat amic

    ResponElimina
    Respostes
    1. Andreu, quina il·lusió la teva reaparició en aquest espai després d'anys! Una abraçada

      Elimina
  15. Gràcies el Sergi, per fer-nos arribar noticies teves, sempre profitoses i esperançadores. Que bé que el procés de curació del nen sigui tant positiu. En donem gràcies a Déu i a persones que com tu i amb tu fan possible aquests miracles. En el procés d'adaptació t'ajudarà la teva força de voluntat i les nostres pregàries a la Verge Maria. Com sempre, ELLA t'ajudarà.

    Gràcies per deixar-nos compartir el teu tast de Nadal! Vés a saber que no serà l'únic!

    Fina Múrria

    ResponElimina