A Kampala vam poder visitar la que tothom coneix com a "Gaddafi National Mosque" (tot i que, després de la seva mort, el nom es va canviar a "Uganda National Mosque" diuen que per poder continuar rebent fons des de Líbia). És una mesquita impressionant, amb capacitat per 15.000 persones. I molt bonica. Em va agradar especialment quan el guia va llegir (de fet, va cantar!) un tros de l'Alcorà que hi havia allà exposat.
Ens van parlar del Coronel Gaddafi com una figura que volia unir tot Àfrica en el seu moment. Entenc que la seva influència, o com a mínim bona relació, amb Uganda havia de ser important si va regalar aquesta mesquita al país.
Tinc la impressió que la comunitat musulmana, tot i no ser molt nombrosa (un 15% màxim), és un col·lectiu molt present. I fins i tot hi ha un dia a l’any que tot el país fa festa nacional com a respecte a una celebració musulmana. És un signe de com s’ha intentat integrar i respectar els membres d’aquesta religió.
El dia de la ruta amb motos per conèixer Kampala ens van fer passar per la zona de les ambaixades. I va ser ben curiós veure quins països tenen ambaixades destacades amb edificis remarcables: a part d’Estats Units, la Xina i els principals països europeus, també Líbia justament, Egipte, Iran, i una de ben gran que estan construint els d’Aràbia Saudita. Això et fa pensar en el grau d’influència o com a mínim de rellevància d’aquests països de majoria musulmana a Uganda.
La convivència de religions sempre ha estat present en diferents països amb major o menor grau. Respecte a aquesta mesquita m'ha vingut al cap la mesquita de la M-30 de Madrid; segons diuen és una de les mesquites més grans d'Espanya i d'Europa. Vaig viure aprop de la zona però mai vaig tenir l'oportunitat de visitar-la (ara me n'arrepenteixo). El tema és que aquesta mesquita també es va fer amb diners d'un país àrab (Àrabia Saudita). En fi, aquest model de contrucció de mesquites ja veig que està extès arreu del món.
ResponEliminaDel conjunt dels teus escrits em sembla detectar que els ugandesos són gent molt respectuosa amb tots els que conviuen amb ells: siguin diferents de religió (com aquí expliques), de llengua (com quan parlaves d'idiomes), de cultura (amb els negocis dels xinesos al Llac Victòria) o de color-cultura-religió-i-llengua (com quan expliques coses que vius tu personalment!). Això m'agrada, ja que no és fàcil d'aconseguir. Diu molt d'ells com a persones que viuen i deixen viure, aconseguint així una bona convivència. (I ho dic com a tarannà general, que ja sé que també ens has parlat de revoltes durant les eleccions!)
ResponEliminaLa Mesquita n'és un exemple: un monument destacat, molt bonic, finançat per un polític controvertit, però que sense debat, accepten com a símbol d'una minoria a la qual toleren i respecten, fins i tot creant un festiu per ells. Chapeau!
Pare Sergi, bon vespre:
ResponEliminaPer fí !!
Amb les teves explicacions i dades,
i amb l' ajuda de la tecnologia,
he pogut entrar a la MESQUITA.
L' he pogut recórrer tota.
He pujat i baixat pel minaret
i contemplar una vista sensacional.
M'he passejat per l' alfabet reeixida hàbilment,
He admirat les seves làmpara.
He observat el text de L'ALCORÀ,
tant bellament escrit...
Déu n'hi dó!!
Ha sigut una bona visita !!
L' home sempre ha tingut
necessitat de fer edificis
ESPECTACULARS I GRANDIOSOS.
- Per Déu ?
Sí, per Déu, i per destacar sobre les altres nacions, de tot una mica !!
Quan veig les sessions del BUNDEDTAG,
per posar un exemple actual,
penso que alló,
també és una mena de "catedral o " mezquita" .
Personalment, sempre m' he trobat més bé,
en edificis, solemnes sí,
peró de proporcions més reduïdes !!
Bon descans !!
"...per la catifa teixida..."
ResponEliminaGràcies Joan, Olga i Pilar pels vostres comentaris!
ResponElimina