Generalment em resisteixo a explicar coses que siguin crítiques amb el país que m’ha acollit. Intento remarcar els valors i dons, que hi són i no pas petits! Però sé que alguns també agraïu quan parlo de les dificultats.
L’altre dia us vaig compartir l’alegria de les verdures pels estudiants. I per tant, tocava celebrar-ho.
Però també us he de dir, i em dol reconèixer-ho, que l’únic problema a l’Àfrica de cara al progrés no són els diners. Entre altres, hi ha unes mancances molt grans de planificació, de seguiment dels projectes, d’anàlisi per poder millorar, i de treball ben fet per aconseguir la sostenibilitat. Aquest és el drama que s’han trobat bones ONG: enviar diners per projectes, i que no es tirin endavant o que es destinin els diners a altres coses (quan no desapareixen).
Em trobo destinant massa hores (aquest “massa” l’hi poso jo, perquè és com ho visc...) a repassar pressupostos, a revisar tots els números que em passen de les despeses, a controlar rebuts, balanços, etc. No hi ha una cultura de fer previsió ni de donar comptes de com s’han gastat els diners.
Ells volen progrés, això us ho puc assegurar. I quan hi ha millores, tothom ho celebra. Quan expliques la importància de la planificació i la sostenibilitat, tothom hi està d’acord. Però d’aquí a la pràctica, hi ha una gran distància.
Ho visc com a repte, i com a cursa de fons que no es pot enllestir amb dos dies. Però reconec que alguns dies em desgasta. Crec que ha de ser possible de mica en mica anar creant unes dinàmiques diferents. Però costa.
Li demano a Déu que m’hi ajudi. I que, al mateix temps, em faci adonar de totes les coses positives que tenen i de les quals també puc aprendre tant.
Si "entre los pucheros anda Dios", segur que també ho fa enmig de factures, pressupostos, balanços,...
ResponEliminaQui sembra i rega no sempre veurà les espigues i el pa.
Bon dia, bona salut... i un sac (o dos!) de santa paciència!
Que així sigui, Sergi!!!
ResponEliminaSempre amb la llum del teu patró: "Comença fent el que és necessari, després, el que és possible i llavors, de cop i volta, ja estaràs fent tot allò que et semblava impossible". Una abraçada! :)
ResponEliminaPare Sergi d'Assi, bon dia:
ResponEliminaL'Enhorabona per anar-vos obrint camí,
en aquest projecte de l ' auto-abastiment
de productes d' alimentació per a la Comunitat,
i més encara, tenint en compte la vostre situació,
on els problemes disminuexen tant lentament.
Referent a les "MANCANCES DE PLANIFICACIÓ" etc...
d' Àfrica, un familiar meu, molt relacionat
amb un altre país d' Africa,
per llaços de casament, ens diu exactament,
el que tú ens expliques.
El que per nosaltres, els occidentals,
És una falta de VISIÓ, de FORMALITAT, etc.etc.
per a ells, és una manera " NATURAL DE FER".
Així les coses...
Que tingueu una bona tarda.
I...Cada vegada que ens acostem a la taula,
recordem-nos de tota aquella gent,
que els és tant i tant difícil aconseguir els aliments més bàsics !!
Canviar les mentalitats és el que més costa. No sé si t'hauràs plantejat identificar persones capaces de liderar projectes amb criteris eficients i sostenibles. Més que res per donar continuïtat als projectes i a la vegada fer que s'escampe l'onada del bon fer.
ResponEliminaLa meva feina és la gestió de projectes i a nivell internacional, he treballat a "mig món" incloent Àfrica. I efectivament la manca de diners no és el problema més gran. Tanmateix la gestió tal i com aquí l'entenem difícilment es pot aplicar allà i això té que veure no tant en una manca de coneixements (financers, de gestió, etc..) si no més aviat en la forma en què ens relacionem amb els diners, en el lloc que ocupa el treball dins la vida, en el valor que se li dóna a segons quins "valors" i un llarg etc. L'èxit de qualsevol "empresa" en aquests països depèn de la capacitat de canviar els nostres punts de vista.
ResponEliminaSap greu que de l'abundó de les collites que amb tanta il·lusió esperàveu, passis al capficament en el seguiment de les planificacions i pressupostos. Entenc que és el seu tarannà i a més estan acostumats a esperar per tot. Quan estiguis prou capficat posa't a la llum del Salm 126, hi he provat i és molt reconfortant.
ResponEliminaFina Múrria.
Suposo que tots sabem que qualsevol cosa té una part positiva i una altra que no ho és tant, bé sigui com a consideració general o per com s'ho pren un mateix. I saber-ho, fa que el que expliques sigui més real. No volem escoltar només que tot és fantàstic, fàcil, que sempre estàs al 100% i feliç, perquè això només passa als contes. Saber lluitar contra les adversitats, saber adaptar-se, saber comprendre una nova cultura i saber acceptar que potser hi haurà coses que no aconseguiràs també són victòries malgrat no en treguis tot allò que t'agradaria. Tu continua endavant que segur que el balanç serà positiu!
ResponEliminaPlanificar… Ve a ser com “posar llargues” quan circulo. M’anticipo i em dono eines per construir el futur ordenadament, per projectar, que en el meu camp significa (entre altres coses) concretar el que penso, intueixo o veig en planells. Si miro la immediatesa en tinc prou amb “les curtes”, o inclús amb “llums de posició”. O inclús amb un frontal!
ResponEliminaSi el sistema no ofereix futur, o és molt incert, poso curtes i no em capfico. Visc el dia a dia sense projectar. ¿Perquè fer pressupostos? ¿Per què controlar? Aquesta és la meva mirada programada…
Esdevé, per tant, un treball titànic en primer lloc conèixer, després treballar per sensibilitzar i educar en aquesta mirada a llarga distància, tot ajudant a desvetllar l’aurora com canta el salm. Procurant no caure a l’altre extrem, que tant sovint es dona entre nosaltres, persones del primer mon: la paràlisi per la por al futur, que cal assegurar tant sí com no.
Per a mi, europeu privilegiat, testimonis senzills com el teu Sergi d’Assís, m’encoratgen a “treballar en comunió d’esperit”, donant-me en la meva missió aquí, desvetllant i fent créixer en la seva integritat les persones de les qui estic proper. Gràcies.
Gràcies Joan! M'ha encantat el teu mentari. Sí, sempre cal llum i saber identificar en cada moment, en quina mesura (tasca gens fàcil!).
EliminaEntenem des de la llunyania la teva frustació i desmotivació amb aquesta mentalitat de poca planificació; segurament tots ens sentiríem igual. Els europeus estem avesats a planificar; no sé si forma part de la nostra cultura o de l'educació que hem rebut. No puc parlar ni jutjar els africans; ells tenen coses molt més bones que nosaltres. Si és un tema cultural costarà canviar-ho i segurament hauràs de picar pedra. Si és un tema d'educació crec que es pot arreglar més "fàcil" tot i que també trobaràs entrebancs. En fi Sergi, des d'aquí només et podem donar molts ànims. En els dies que et sens una mica més "depre" mira cap al cel i "actua com si tot depengués de tu, sabent que en realitat tot depèn de Déu" (sant Ignasi)
ResponEliminaMoltes gràcies pels vostres comentaris!
ResponElimina