Fa uns dies, caminant cap a l’escola, se’m va acostar un alumne dels nous. Em va demanar per parlar. Vaig témer que fos per demanar-me diners, i lògicament li hauria de dir que no perquè no tinc diners per regalar. Però no va ser així. Vam parlar bàsicament dels estudis.
En un moment de la conversa, li dic:
- Tu què vols ser en el futur?
I contesta, sense dubtar:
- Jo vull ser una bona persona.
I afegeix:
- I want to be a person of all people (“vull ser de tothom”).
Em va sorprendre, perquè estàvem parlant dels estudis i la resposta lògica (per a mi) era que m’expliqués la vida professional. Però no va dubtar d’anar a l’essencial de la vida: ser una bona persona, ser de tothom.
La conversa va continuar fluidament. Però vaig sentir que, com a occidental, m’havia donat una lliçó de les bones.
PD: La foto és d’en Pau.
De debò que sí, una lliçó de les bones!!!
ResponEliminaSi miro enrere i busco el que jo volia ser de gran, penso que poc del que em vaig proposar ha arribat a ser, així que el bon propòsit d'aquest noi arriba al Transcendent, va més enllà.
Molt bonic, Sergi i moltes gràcies!!!
Felicitats a Pau per la foto, preciosa!!!
Aquest nen,a través de la seva intuicio,
ResponEliminaindependentment de la seva edad cronológica,
estàva adquirint una maduresa global,
tant en el seu RAONAMENT, com en el seu ESPERIT !!
Us desitjo a tots, un bon dia !!
Aquesta fotografia de l' elefant adult,
ResponEliminai l'elefant jovenet, representen a tú i al noi
fent camí ?
Si no fos així, ja per ella mateixa ,
seria prou bonica.
Peró a mi, m'agrada treure'n una lliçó:
En la creació, els uns ens anem acompanyats
als altres, els uns anem aprenent dels altres,
tinguem l'edat que tinguem !!
Està clar que en aquesta situació, a priori, qui havia de donar lliçons havies de ser tu (per ser més gran, per venir d'on vens i pel teu càrrec). Però vet aquí quina sorpresa, l'alumne et va donar una bona lliçó de vida "a person of all people", gran!! A vegades el deixeble supera al mestre :-)
ResponEliminaGràcies Marta, Pilar i Joan pels vostres comentaris!
ResponEliminaDe fet aquesta resposta no ens hauria de sobtar, crec que mòlta gent podria contestà el mateix si ens aturessin a escoltar, i no tinguéssim tan interioritzats certs estereotips i hàbits més aviat confusos. Confusió de la que tots hi participem fins al punt de parlar el mateix idioma i no entendre'ns.
ResponEliminaRealment lo que demanem quan preguntem, que vols ser el día de demà, és com et vols guanyar la vida el día de demà, però vet aquí que et vas trobar amb un noi que et va agafar la pregunta al peu de la lletra. La vida en si mateixa és una escola i tot i que pugui semblar lo contrari l'Àfrica és boníssima (com a escola de vida)
Generalment són els pares i mares (jo mateixa ho he dit moltes vegades) els que expressen el desig que els fills siguin el que vulguin quan siguin grans, però que siguin bones persones, i procurem que el nostre exemple els hi ajudi. En canvi, als adolescents no els sentim gaire dir-ho. Per això ens ha sorprès, començant per en Sergi, la resposta de l'alumne, segurament força jovenet.
ResponEliminaGràcies per fer un comentari! Efectivament és molt jove: té 16 anys
Elimina