Els pobres m’evangelitzen

Els qui em seguiu des de fa dos anys recordareu que, en el moment de tornar a l’Àfrica per estar-m’hi, vaig compartir amb vosaltres aquest vídeo on canto la Pregària de Sant Francesc d’Assís. Dos anys després, continuo fent-la meva. És una pregària en la qual demanes a Déu que et faci instrument de la seva Pau, i que t’ajudi a ser agent de Pau i Bé.

Però hi ha hagut una experiència més forta que aquesta. Jo em sentia cridat a ser agent d’evangelització, i és innegable que he pogut ajudar un bon número de gent. Negar-ho seria negar la gràcia de Déu, perquè és Ell la font de tota Pau i tot Bé i ha fet feina. Però l’experiència més forta ha estat que són principalment ells, els pobres, els qui m’evangelitzen. I això no són només paraules, és realitat.

De quina manera? Jo diria de dues maneres. D’una banda, m’han transmès molts valors que m’han admirat: una gran generositat per part de persones molt i molt pobres, el seu agraïment a Déu en el dia a dia i per tot, la seva alegria, la joia de les coses petites… moltes coses! 

En altres casos, no han estat bons exemples. He trobat experiències més dures, de molt sofriment, i a vegades no tan edificants. Però Déu també parla a través d’ells, i crida a donar-hi una resposta de guarició, de paciència, de vida. Sense saber-ho, ells també han estat portadors de Crist.

Uganda està plena de “cristòfors” (= portadors de Crist). Alguns com a exemples, altres com a crida a portar-hi amor. Jo soc evangelitzat cada dia. Em pensava portar Crist, i és Crist el qui em ve a trobar a través de cadascun d’ells.

Com us deia, això no són només paraules. És vida. I no puc fer més que donar gràcies.