No m’ hauria imaginat arribar al segon aniversari d’estada a Uganda amb una malaltia de tres setmanes. M’he trobat molt vulnerable i incapaç de treballar (i de viure) amb normalitat. Et passen moltes coses pel cap sobre diferents escenaris que un es pot trobar a nivell de salut. Divendres teòricament acabo el tractament. A veure!
Ha estat interessant constatar com pot funcionar la combinació d’assistència mèdica des de l’exterior amb mitjans d’aquí Uganda. Aquí m’han pogut fer anàlisis, radiografia i donar-me els medicaments que calien. Però sort n’he tingut del doctor que des d’Estats Units i la doctora que des de Barcelona han detectat què tenia i com posar-hi remei.
Passats dos anys d’estada permanent a Uganda, podria fer una avaluació de tots els projectes que s’han tirat endavant. Però no és el que em ve més de gust ara mateix.
En les properes dues entrades, tenint present l’esperit amb el qual vaig emprendre aquest camí, m’agradarà compartir amb vosaltres algunes vivències íntimes al cap d’aquests dos anys:
- Els pobres m’evangelitzen
- De l’amargor a la dolçor
Moltes gràcies per compartir les teves vivències més íntimes, Sergi!!! I també, que me n'alegro molt que ja et sentis capaç de tornar a escriure amb una certa normalitat!!!
ResponEliminaI sí, han passat dos anys per tu i per tots... Pujar a Montserrat i saber que no t'hi trobarem no és fàcil... Aquesta foto m'agrada molt, explica molt bé el que ets tu, la trobo fantàstica.
Seguim pregant per tu, demanen a Déu que la teva recuperació total sigui ben aviat i que la seva força et segueixi acompanyant!!!
Primer de tot,si pots tornar a escriuré al blog,ens dóna alegria ,per mi ha estat la senyal de que poc a poc vas recuperant forces .
ResponEliminaDos anys,sense en Sergi a Montserrat,com diu la Marta ,no ha estat fàcil .Respectem la teva opció de vida i al mateix temps compartim les teves il.lusions i algun entrebanc .
Cuida,t molt i com sempre tu em vas ensenyar... estem en comunió.
Una forta abraçada!!!
A veure si ben aviat pots tornar a la normalitat després de la malaltia que has passat. Dos anys per Uganda donen per escriure moltes valoracions. Segur que les dues que apuntes han estat ben escollides. Esperem poder-les llegir i comentar ben aviat. Salutacions i molts ànims!
ResponEliminaLa vida té coses ben curioses
ResponEliminaque encara que un ho sàpiga, són sempre sorprenents .
Sembla ser que quan les persones i esdeveniments,
s' allunyen de nosaltres, físicament i en el temps,
també s' allunyen en el record.
Peró, no sempre és així !
Per a mí, MONTSERRAT , és primer que tot,
la CELEBRACIÓ DE LA LITÚRGIA ,
o millor dit, L' ANY LITÚRGIC.
A partir d' aquí, continua sent important,
tota la RESTA.
En aquesta RESTA, hi ha també, el Pare Sergi d' Assis,
com a Hostatger, que ens rebia,
d' aquella manera tant " polida" ,
I característca de l ' Espiritualitat Benedictina:
" ACULL EL PEREGRÍ COM EL MATEIX CRIST" RB.
Peró, ara que el Pare Sergi , està lluny i malalt,
ara, hi penso més sovint.
No des de la Pregaria Litúrgica, que aixó sempre hi es,
sinó, d' una manera més organitzativa o di es vol dir
doméstica.
- Qui continua, tota la frina feta fins ara ?
- Qui continua els controls dels Micro-Credits ?
- Qui dóna el ferratge a les vaques " Maria " i " MERCE" ?
-Qui et cuida en la teva recuperació ?,
Tot aixó, en un petit poblet d' Europa,
tindria una fàcil solució.,
peró a l ' Africa, on sembla que els hàbits
d' organizacio, són diferents , pot produir
una dificultat en la bona marxa dels projectes.
Dessitjo de tot cor, que aixó no estigui passant.
I m' acullo acullo al teu dessitj:
DÉU SOBRETOT !!
DÉU SOBRE TOT !!
I, una última cosa si m' ho permets:
Gracies a la Ciencia, als Científics i Investgadors,
i als Metges que fan possible la salud dels malats
especialment, aquedt metge dels EE.UU.d' A,
i a la Doctora de Barcelona.
Jo, moltes vegades encomano a Déu ,
aquest col.lectiu.
Fins a noves noticies , i un bon descans reparador.
Continues present en la Pregària !!
Alegria de tenir noticies teves !!!
ResponEliminaCom ens n'alegrem, Sergi!
ResponEliminaFeliç aniversari!!!! Salut i Pau.
ResponEliminaQuina alegria ¡¡¡¡¡ obrir el blog, pensant a veure si el Sergi ha escrit alguna cosa per poder saber com estàs i trobar que si que has escrit. És signe de què estàs millor, que tinguis ganes d'escriure. Han passat 2 anys, serà molt bonic que comparteixis, quan et sentis amb forces i ganes, vivencies d'aquests dos anys, que n'has de tenir moltes perquè de feina n'has fet certament. Amb el desig de què segueixis la millora, una abraçada.
ResponEliminaCom tu ja saps de sobres, Hildegarda de Bingen deia que les ferides es poden transformar en perles. I qui diu ferides diu malalties, entrebancs... Celebrem que et vagis recuperant! :)
ResponEliminaMoltes gràcies per tots els vostres comentaris!!
ResponElimina