Aquesta visita va ser diferent de les altres. Des de la meva vivència, va ser una visita atropellada en el sentit que la majoria de dies no els vaig poder compartir amb elles perquè estava malalt. Lògicament em va saber molt de greu, però no hi podíem fer res. Afortunadament, les activitats dels primers dies estaven ja organitzades i totes dues van poder fer una bona descoberta de la vida dels ugandesos fent moltes activitats amb ells.
Vam poder compartir els darrers quatre dies, i vaig constatar que havien fet una molt bona experiència. Abans de venir, havien mostrat un especial interès en el programa de microcrèdits i van poder conèixer a fons el testimoni de bastantes persones que l’han rebut. L’Olga ha seguit “La Font de Greccio” des de fa molt temps, i li va resultar molt interessant poder posar rostre a moltes de les històries que s’hi havien explicat.
Jo diria que una experiència que es va repetint amb les visites és la valoració de poder conèixer la vida real dels ugandesos, visitem llocs i compartim espais que no estan a disposició dels turistes (sovint anem a llocs on és estrany veure persones blanques). Tot plegat es converteix en quelcom molt autèntic.
Totes dues s’han quedat amb ganes de tornar més temps per poder desenvolupar algun projecte, i han mostrat interès d’estar implicades amb tota la feina que estem desenvolupant. Que bé!!! Moltes gràcies per la vostra visita!!!
Fotos:
- la foto superior és d’una visita a una dona compromesa a lluitar contra la violència que pateixen les dones. Al mateix temps, ella és la primera persona que ha acabat de pagar un microcrèdit, i ara en demana un altre.
- la foto inferior és d’una sortida que van fer amb un grup de mestres que estan fent microcrèdits. Tots ells tenien històries interessants per explicar sobre el seu projecte i han presentat una bona comptabilitat.
Viure de primera mà (in situ) tot el que estàs fent a Tororo deu ser una experiència única i memorable. M'alegro que la gent torni amb aquest bon gust de boca després de visitar-te.
ResponEliminaJo també! :)
EliminaPare Sergi d ' Assis :
ResponEliminaMalat o amb salut, veig que la pluja
Providencial i benefactora de visites
que et van ajudant, no et falten.
Quan no és l un, és l ' altre ...
Es com anar prenent una bona tanda de vitamines !!
Feliç descans.
Mirar enrere cap aquests 15 dies viscuts a Uganda és mirar una realitat diferent. Havia llegit i escoltat amb interès el que explicaves sobre molts dels projectes, però ser aquí i viure’ls i sentir-los de tant aprop et dona una perspectiva diferent, més autèntica.Ha estat una experiència d’immersió en la realitat d’altres persones que neixen i viuen amb altres circumstàncies i altres valors i, segurament aquest canvi d’enfoc fet amb empatia, aquest compartir, és el que ens ha fet reconectar amb el nostre interior de manera enriquidora.Tenim molt per aprendre d’ells però també molt per donar.
ResponEliminaAquesta estada reforça sens dubte,el compromís de treballar i d’intentar proporcionar les eines necessàries que els hi manquen per gaudir d'oportunitats de vida que també ells es mereixen.
Ha estat un viatge colpidor interiorment i encisador a nivell cultural! Un regal.Gràciesl!
Quina alegria, Olga quan he llegit l'entrada del Sergi!!! Et felicito pel procés vital que estàs fent!!! Una meravella!!!
EliminaVa ser una molt bona experiència i ben enriquidora. Sergi, fas una envejable tasca altruista i venen moltes ganes de col·laborar amb vosaltres. Espero que així sigui!
ResponEliminaMoltes gràcies per gestionar i enriquir la nostra estança tot i la infecció que paties.
Que bé, Sergi i quina llàstima que la visita hagi coincidit amb els dies que has estat malalt, però segur que pel que expliquen ha estat fantàstic igualment. I tot i així em fan enveja... a veure si algun dia trobem la manera i et venim.
ResponEliminaMoltes gràcies per explicar-nos-ho!!!!
Moltes gràcies pels vostres comentaris, en especial Olga i Cinta!
ResponEliminaEnveja de poder compartir amb tu on situ ,les teves vivències.
ResponElimina