Per sorpresa meva, els monjos coreans ens han portat fins ben al nord de Corea del Sud, a tocar de Corea del Nord. Fa dècades tenien el monestir a Corea del Nord, i molts dels monjos van ser assassinats. Després van crear el monestir de Waegwan al sud, i allà fan commemoració (per exemple, amb aquesta pintura a l'entrada de l'església) d'aquests màrtirs que han presentat perquè puguin ser beatificats.
Hem visitat el "Peace and Unity Center" amb una església catòlica on es prega per la reunificació de Corea. Està a tocar de Corea del Nord, en una zona que en cas d'un atac (diuen ells) seria la primera de rebre. Aquesta és la foto:
I després hem pujat fins al "Odusan Unification Tower", un indret molt proper a Corea del Nord amb un mirador amb mapes i telescopis per poder observar-ne bé qualsevol detall. Realment es veia molt bé (he vist cases, el que m'ha semblat un cavall que passava per un camí...). És una vista bonica, però fa impressió pensar tot el que hi ha al darrere d'aquesta separació i la impossibilitat de circular lliurement entre les dues Corees. T'ho recorda un cartell indicant als visitants què fer en cas d'emergència per una acció militar de Corea del Nord.
No tinc cap dubte que, si un dia és permès, els monjos tornaran de seguida a refundar el monestir de Corea del Nord. I que volen aquesta reconciliació, molt lligada a un desig de pau. Però també he sentit que hi ha coreans del sud que no desitgen tant aquesta unificació perquè suposarà amb tota probabilitat una davallada econòmica forta.
Sergi, molt interessant tot el que expliques...els cristians d’aquests països tenen molt de valor, perquè tenen moltes dificultats, sembla que hi ha llibertat religiosa, però... no el que volen, les nostres comunitats de Vietnam estan bé, però una llibertat vigilada.
ResponEliminaUna bona experiència la teva, estàs bé de salut i et veig amb moltes ganes de fer coses, m’alegro, estem units per la pregària.
Que bé Sergi!!! Molt ben explicat i molt ben il·lustrat, has fet un reportatge preciós!!!
ResponEliminaLa veritat és que després de l'any horrrible que has passat et mereixes poder gaudir d'aquesta experiència tan especial. Segurament mai t'hauries pensat que la teva missió a Uganda et fes regals com aquest!!!
Moltes gràcies per contiuar fer-nos partícips de la teva vida!!!
Pare Sergi d' Assis , bon dia des de Montserrat.
ResponEliminaLa Pregària liturgica d' aquests dos dies,,
no cal dir-ho, serà per aquest grup de monjos màrtirs, així com també per les teves intencions i projectes,
que vas realitzant a Uganda, junt amb la teva Comunitat, i els que et venen a ajudar.
Quin gran respecte que fa aquesta pintura.
i que bonic que és.
Cada monjo , amb el seu treball personal,
en benefici de tota la Comunitat.
Al cel siguin !!
Reb la meva salutacio.
No he estat mai a Corea però tinc un record molt entranyable d'un monjo coreà de Taizé (lamento no recordar el nom) que un any ens va dinamitzar el grup de famílies a les trobades que feiem a l'estiu allà a Taizé.
ResponElimina