Fa anys vaig tenir l'ocurrència de fer uns vídeos en castellà. I hi va haver algú que, a partir d'aquests vídeos, des de ben lluny em va mirar de contactar per correu, per carta... i d'aquí en va sortir una molt bonica amistat! Era en José, metge d'Atlanta, reconegut epidemiòleg. Americà amb el cor porto-riqueny.
A partir de la relació amb ell va venir la relació amb l'Escolania i la coneixença amb la seva dona. Ella, la Rosa Belén, va aprendre català amb les cançons d'en Serrat (literal!). I ella és qui li tradueix els meus escrits a La Font de Greccio.
Van visitar l'Escolania quan n'era prefecte, i van fer una xerrada als escolans. I posteriorment un escolà que no podia recordar el nom d'ella em va demanar per "en José i la María". Això els va fer molta gràcia, i aquest és l'origen que la primera vaca a Tororo es digués "María" a petició d'en José. Una anècdota amb humor. Ells van ser dels qui ens van ajudar més en el projecte de les vaques.
Tinc diverses fotos d'en José, però he volgut triar aquesta perquè penso que expressa una part d'ell. És una persona molt profunda, espiritual, intel·lectual, i al mateix temps jocós, amb sentit de l'humor i amb un do per l'amistat. Fa tan sols uns dies es va disfressar de Santa Claus per als seus nets.
Ell és qui he consultat diverses vegades per temes de salut des que estic a Uganda. I ell és qui m'ha ajudat a desencallar en més d'una ocasió algun tema mèdic que no estava clar. En recordo una d'especial. Fa uns anys em trobava força malament, vaig anar al dispensari i em van dir que treballava massa i que per això estava cansat. M'ho vaig creure, perquè era cert que treballava molt. Em van donar vitamines. Una amiga em va dir: "per què no ho consultes a aquell amic teu americà?". En José va descobrir que hi havia alguna altra causa, i em va posar en contacte amb una doctora especialista en malalties tropicals que em va diagnosticar la infecció d'una paparra. De seguida que em vaig prendre l'antibiòtic corresponent, vaig millorar.
L'amistat és un do. Apareix quan apareix. I és per donar-ne gràcies sempre, als amics i a Déu qui ho fa possible! Gràcies José!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada